Girona es torna a quedar a les portes de Primera

El somni torna a trencar-se. El Girona no jugar¨¤ a Primera. L¡¯equip de Mach¨ªn es queda a les portes de l¡¯ascens per tercer cop en quatre anys. Ni l¡¯¨¤nim d¡¯un expectant Montilivi, ni la intensitat de l¡¯equip de Mach¨ªn van ser suficients per aconseguir l¡¯anhelada remuntada. L'Osasuna va reivindicar-se com un equip s¨°lid, corrosiu, fort mentalment i h¨¤bil en el desplegament; i despr¨¦s de dos anys torna a la m¨¤xima categoria. Girona haur¨¤ d¡¯esperar una temporada m¨¦s.

La final va ser tensa i menys dram¨¤tica del que es podia esperar pel saber fer dels navarresos. El gol de Kodro a l¡¯inici de la segona part va desequilibrar decisivament, i el Girona mai va semblar tenir opcions reals de capgirar el marcador. L¡¯ofici de l¡¯Osasuna, que va controlar els temps del partit a la perfecci¨®, va suposar una llosa insuperable per a un Girona tan voluntari¨®s com desencertat.

L¡¯equip de Mart¨ªn posa el colof¨® a una temporada irregular, incapa? d¡¯assolir la fase d¡¯ascens fins l¡¯¨²ltima jornada, per¨° brillant pel desenlla?. Els navarresos han constru?t un equip h¨ªbrid, amb la frescor de joves futbolistes formats al planter, com Merino, i la veterania de futbolistes experimentats, casos de Nino o Nauzet. El porter, sempre a lloc i valent en les sortides, va desactivar les intencions gironines, constru?des a l¡¯inici i desesperades al final.

El Girona va comen?ar el partit amb la lli?¨® del partit d¡¯El Sadar ben apresa, intens, valent, sense donar peu al desplegament de l'Osasuna. Sobrino i Cristian donaven profunditat a l¡¯atac catal¨¤ i Aday i Clerc s¡¯infiltraven pel seus carrils, movent-se al ritme que marcaven Borja Garcia i Granell. Dues ocasions d¡¯un vigor¨®s Sobrino animaven encara m¨¦s Montilivi, m¨¦s expectant que festiu a mesura que passava el temps. De l¡¯Osasuna poc se¡¯n sabia, m¨¦s pendent de defensar que d¡¯atacar, constant en les interrupcions del joc al mig del camp, i reiterat en les pilotades llargues buscant el cap de Kodro. Els navarresos desprenien certa parsim¨°nia, com si el rellotge fos el millor aliat possible i les presses fossin males companyies.

La voluntat ofensiva del Girona no exposava la defensa, en entredit durant la fase final pels cinc gols rebuts en els tres partits anteriors. Lejeune i Richy s¡¯anticipaven i arribaven a lloc abans que ning¨². Per¨° un cop de cap de Merino a la sortida d¡¯un c¨°rner va refutar el perill perenne de l¡¯Osasuna, cada vegada m¨¦s c¨°mode sobre la gespa.

L¡¯equilibri el van trencar entre De las Cuevas i Kodro a la tornada del descans. El davanter va aprofitar una precisa passada de l¡¯alacant¨ª i el 0 a 1 va convertir el partit en un muntanya de desnivell impossible per a l¡¯equip catal¨¤. El Girona va perdre¡¯s entre tensions i presses, en un joc passional i voluntari¨®s per¨° poc n¨ªtid. Ning¨² com Borja Garc¨ªa, sense br¨²ixola i sobreexcitat, representava l¡¯estat de l¡¯equip, excessivament vertical i separat.

El desavantatge va resultar decisiu per als homes de Mach¨ªn. L¡¯equip va atacar a batzegades, per¨° sense ordre, Girona no jugar¨¤ a Primera. L¡¯equip de Mach¨ªn es queda a les portes de l¡¯ascens per tercer any en quatre anys. Ni l¡¯¨¤nim d¡¯un expectant Montilivi, ni la intensitat de l¡¯equip de Mach¨ªn van ser suficients per aconseguir l¡¯anhelada remuntada.