RIP Pavell¨® Alemany

La reconstrucci¨® del Pavell¨® Alemany, conegut com el Mies van der Rohe, ha fet 30 anys. L¡¯aniversari s¡¯ha contaminat amb la pol¨¨mica pel nomenament de la nova directora, cosa que ha tornat a fer reflexionar alguns sobre aquest pavell¨®, la fundaci¨® vinculada i el seu paper a la ciutat. El pavell¨®, que en el seu moment va ser contestat en posar-se en dubte la seva reconstrucci¨®, ja ¨¦s aqu¨ª. Fa 30 anys i ara no podem q¨¹estionar-ne l¡¯exist¨¨ncia, per¨° s¨ª el seu paper, que es troba lligat a l¡¯oportunitat de la seva reconstrucci¨® i al que representa. Una de les coses que sorgeix quan es vol legitimar aquest edifici ¨¦s la seva pertinen?a al Moviment Modern en arquitectura: el conjunt d¡¯obres, projectes, arquitectes, revistes, congressos, cr¨ªtics i historiadors que van engegar i mantenir un moviment contra l¡¯arquitectura lligada a l¡¯Acad¨¨mia, l¡¯historicisme i els premis de l¡¯estil Prix de Rome i que va suposar una decidida aposta per una arquitectura moderna, de clar car¨¤cter constructiu, econ¨°mica i lleugera (el pes era interpretat aleshores com una mena de monumentalitat, mentre que la t¨¨cnica era entesa com una mena d¡¯alliberament social).

L¡¯arquitectura moderna era la que ens alliberava i simplificava la vida, la que feia entrar la llum i l¡¯aire per les finestres dels habitatges obrers. Si he de citar una caracter¨ªstica decisiva, era que els seus protagonistes es creien que aquesta arquitectura podia canviar la vida de la gent. Amb aquesta arquitectura, l¡¯habitatge va ser elevat a la m¨¤xima categoria arquitect¨°nica, amb la dels temples, palaus i museus. Avui, al contrari, el Moviment Modern sona a la terminologia d¡¯assignatures i departaments d¡¯escola d¡¯arquitectura que semblen no haver-se assabentat que la vida ha passat sense aturar-se en aquesta vella estaci¨®.

Ara aix¨° ja no ¨¦s aix¨ª, el pavell¨® no representa avui cap d¡¯aquests valors i no inspira m¨¦s que una fe cega i acr¨ªtica entre els meus col¡¤legues, que no q¨¹estionen res amb relaci¨® a aquest edifici o a l¡¯autor. La seva arquitectura, que gr¨¤cies a la reconstrucci¨® va exagerar-ne els valors preciosistes m¨¦s propis de la joieria, va passar del blanc i negre de les fotografies dels llibres que estudi¨¤vem al color avorrit i llepat de la realitat. Estic conven?ut que el Pavell¨® Alemany, el que m¨¦s ha inspirat ha estat l¡¯est¨¨tica dels tanatoris de la darrera generaci¨®, encarcarats, amb una solemnitat zen i ben acabats, amb profusi¨® d¡¯aquest insofrible material que ¨¦s l¡¯acer inoxidable, que de la llum d¡¯aquesta part del m¨®n retorna abans la lluentor que l¡¯ombra, i que ha estat la bandera de l¡¯insofrible i cursi minimalisme. La seva arquitectura ¨¦s, avui per avui, per m¨¦s happenings que l¡¯anterior directora-dinamitzadora volgu¨¦s fer per ¡°apropar-lo¡± als ciutadans, una arquitectura fossilitzada que no t¨¦ res de l¡¯al¨¨ que va tenir al seu moment, o potser no el va tenir mai, qui ho sap. N¡¯hi ha prou de veure l¡¯aigua morta als dos estanys del pavell¨®, amb les seves pedres de decoraci¨® de floristeria, sense vida, sense res. Una soluci¨® estranya i est¨¨ril que evidencia el seu car¨¤cter d¡¯edifici congelat, all¨° que est¨¤ b¨¦ per a una exposici¨® per¨° no ho est¨¤ si ha de perdurar. Les dues superf¨ªcies d¡¯aigua del pavell¨®, davant de l¡¯escola que duu el nom de N. M. Rubio i Tudur¨ª a l¡¯altra banda del carrer, resulten clarament una lli?¨® que l¡¯autor de l¡¯edifici no va aprendre i tampoc els que el van reconstruir, i els nous responsables farien b¨¦ d¡¯omplir-la de plantes i peixos perqu¨¨ almenys hi hagi alguna cosa amb sentit.

La feina ara amb relaci¨® al pavell¨® ¨¦s ingent, i crec que t¨¦ poc a veure amb la de la direcci¨® anterior, que va contribuir a fer-lo un element m¨¦s per al turisme que ens visita i ajudar a posar Barcelona al m¨®n (aix¨° que tant els agrada). Poc a veure amb la tasca feta durant 23 anys pel seu director, Llu¨ªs Hortet, que va posar el pavell¨® en un lloc molt diferent gr¨¤cies al premi europeu d¡¯arquitectura que allotja.

Res presagia que la nova directora, escollida entre d¡¯altres m¨¦s preparats, faci res que estigui a l¡¯altura, i no crec que tingui el perfil adequat per dirigir una fundaci¨® aix¨ª. Institucions com aquesta augmenten el seu prestigi gr¨¤cies a les persones que les dirigeixen i no a l¡¯inrev¨¦s; ¨¦s a dir, les persones que les dirigeixen no augmenten el seu curr¨ªculum gr¨¤cies a la instituci¨®, com ¨¦s el cas que ens ocupa.

Les declaracions fetes per la nova directora ¡ªdient, respecte al pavell¨® i a Barcelona, coses com: ¡°Ha arribat el moment de passar del Modernisme al Moviment Modern, perqu¨¨ ¨¦s on viuen ara els nostres ciutadans¡±¡ª dibuixen un futur depriment. Ara mancaria al capdavant del pavell¨® alg¨² que el tragu¨¦s del congelador de l¡¯arquitectura i no l¡¯exhib¨ªs com un reclam tur¨ªstic, alg¨² amb una actitud moderna: formada, desinhibida, contaminada i bel¡¤ligerant, amb els prejudicis justos i amb idees m¨¦s que amb criteris. RIP Pavell¨® Alemany.