Joves: realitat i perspectives

Cada vegada ¨¦s m¨¦s freq¨¹ent una reacci¨® una mica humor¨ªstica a qui pregunta: ¡°Com est¨¤s?¡± La resposta ¨¦s: ¡°Dep¨¨n de amb qu¨¨ ho comparis¡­¡±. De vegades ¨¦s una manera divertida de no respondre, per¨° en tot cas posa de manifest que la saviesa popular calibra perfectament la relativitat de moltes coses, i les qualifica segons les circumst¨¤ncies. Vull explicar que aquesta relativitat t¨¦, almenys tres dimensions, una social, una altra de temporal, i una altra de psicol¨°gica. La valoraci¨® de la situaci¨® personal dep¨¨n d¡¯elements objectius (salut, riquesa, relacions¡­), per¨° est¨¤ molt condicionada per tres percepcions.

1. Les comparacions. La primera ¨¦s la comparaci¨® amb la dels altres membres de la societat en la qual un viu. Amb una mateixa quantitat d¡¯ingressos un es pot sentir ric a Nig¨¨ria i pobre de solemnitat a Dinamarca. La desigualtat en el repartiment de la riquesa influeix tant o m¨¦s que el nivell general de riquesa, en la percepci¨® de la situaci¨® personal. L¡¯evid¨¨ncia de l¡¯apropiaci¨® i de l¡¯acumulaci¨® augmenta enormement la irritaci¨® que produeix l¡¯escassetat.

La segona ¨¦s la comparaci¨® amb els anys anteriors. Per a una mateixa situaci¨® personal, si aquesta va millorant de forma progressiva, la percepci¨® ¨¦s molt millor que si est¨¤ estancada. Estar pujant, ¨¦s molt millor que estar parat al mateix nivell. Aquesta ¨¦s la gran difer¨¨ncia entre el que passava a Espanya durant els anys 80, i el que ha passat l¡¯¨²ltima d¨¨cada, amb l¡¯agreujant que moltes persones no nom¨¦s han quedat estancades, sin¨® que han experimentat reduccions importants d¡¯ingressos. Evidentment un pa¨ªs que creix en PIB, per¨° que al mateix temps augmenta la desigualtat i els nivells de pobresa, no ¨¦s un pa¨ªs que progressi. Aix¨° ¨¦s el que ha passat en molts pa?sos europeus, tamb¨¦ el nostre, durant els ¨²ltims 20 anys.

Finalment, les expectatives. Un compara l¡¯aconseguit amb l¡¯esperat; i pensa en les perspectives de futur. La situaci¨® actual es veu molt millor quan les expectatives s¨®n bones, que quan no ho s¨®n. En resum: desigualtat, tend¨¨ncia, i expectatives, s¨®n elements clau en l¡¯an¨¤lisi de la realitat.

2. La generaci¨® jove. He actualitzat aquestes reflexions, enfocant-les especialment en la situaci¨® dels nostres joves en edat de treballar, i recordant dades econ¨°miques, socials, educatives, i finalment electorals. No n¡¯abuso, per¨° recordo: a) el nombre d¡¯ocupats entre 16 i 39 anys ha disminu?t des del 2008 en un 35%, mentre que en els m¨¦s grans de 40 anys ha augmentat un 13%. L¡¯atur ha afectat sobretot els joves. b) La poblaci¨® activa jove s¡¯ha redu?t del 52% al 44%. Les perspectives futures de sostenibilitat de les pensions, sense un fort increment d¡¯impostos, s¨®n dolentes. c) El segon pa¨ªs de la UE on m¨¦s s¡¯han incrementat les desigualtats ha estat a Espanya, despr¨¦s de Let¨°nia. d) La pol¨ªtica de retallades de despesa p¨²blica ha afectat m¨¦s els joves (educaci¨®, universitat, menjadors escolars) que els grans (pensions). e) El mileurisme, situaci¨® que era corrent entre joves, i no volguda, ¨¦s ara un objectiu desitjat. La capacitat d¡¯emancipaci¨® personal s¡¯ha redu?t molt.

Tot aix¨° ens ha fet retrocedir. Per¨° a m¨¦s, i aix¨° ¨¦s encara pitjor, incideix en les males percepcions respecte a la igualtat, la tend¨¨ncia, i les expectatives. Aquesta situaci¨® contrasta extraordin¨¤riament amb la que existia a Espanya fa 30 o 40 anys, en la qual, sent objectivament molt m¨¦s pobres, una part molt majorit¨¤ria de la poblaci¨® veia com, any rere any, la seva situaci¨® millorava, i estava conven?uda que seguiria fent-ho en el futur. No ¨¦s, doncs, estrany que existeixi en la poblaci¨®, i molt especialment en els joves, una actitud molt concreta pel que fa al vot. Si al desembre nom¨¦s haguessin votat els espanyols de 18 a 44 anys, Podem hauria guanyat amb gaireb¨¦ un 29% dels vots. Si nom¨¦s ho hagu¨¦s fet la franja de 45 a 64, hauria guanyat el PSOE amb un 26%. I si nom¨¦s ho haguessin fet els m¨¦s grans de 65, el PP hauria obtingut gaireb¨¦ un 50%.

Els joves tenen el dret i el deure exigir canvis en les pol¨ªtiques dels partits tradicionals, i haurien de tenir la prud¨¨ncia necess¨¤ria per evitar menysprear tot el que es va construir, amb esfor?, durant les ¨²ltimes d¨¨cades del segle passat. Canviar i reformar, ¨¦s urgent; destruir seria perill¨®s.

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre.