Un r¨¨quiem per a Anatole

?s possible que all¨° m¨¦s general i constant a tota la hist¨°ria de l¡¯art hagi estat una lluita sorda, a mort, contra la mort. Res no ho fa pensar a partir del moment que l¡¯art va perdre tota aura (Walter Benjamin), o, el que ¨¦s el mateix, d¡¯en?¨¤ que l¡¯art ¡ªm¨²sica, literatura i arts pl¨¤stiques¡ª va abandonar el seu car¨¤cter ritual, lit¨²rgic, sacrificial... religi¨®s, comptat i debatut. Hi ha autors contemporanis en qu¨¨ aquest rerefons de l¡¯art ¡ªsi no ¨¦s que hem de dir que ¨¦s un pre-fons, un avan?ament de l¡¯etern que comporta la mort¡ª ¨¦s de molta evid¨¨ncia: aix¨ª a la pintura de Marc Chagall, en qu¨¨ un violinista en un terrat o volant en l¡¯aire no ¨¦s solament una citaci¨® de les llegendes has¨ªdiques dels jueus de l¡¯Est, sin¨® un av¨ªs, un suggeriment, de l¡¯eternitat que sost¨¦, misteriosament, la producci¨® de tot artista. Igualment, no cal anar a parar a la poesia m¨ªstica per considerar la literatura un espai emparentat amb l¡¯etern i el m¨¦s enll¨¤; ni cal pensar solament en els r¨¨quiems que Rilke va escriure per a les seves amigues traspassades o els elogis f¨²nebres de Bossuet, les Cartes a Lucili de S¨¨neca o la melancolia de Safo. Directa o indirectament, la mort ¡ªella no ¨¦s res, per instant¨¤nia, ¨¦s m¨¦s aviat el que la succeeix, secret¡ª sost¨¦ i d¨®na categoria essencial a tot acte de creaci¨®. Queden fora d¡¯aquesta generalitzaci¨® totes les frivolitats en mat¨¨ria art¨ªstica que s¡¯han vist als darrers decennis, quan l¡¯art ha sucumbit, amb gran estr¨¨pit, davant la materialitat absoluta del mercadeig.

St¨¦phane Mallarm¨¦ (1842-1898), un dels m¨¦s cr¨ªptics i essencials poetes del XIX franc¨¨s, no va ser ali¨¨ a aquest pensament: no ¨¦s que l¡¯art ens sobrevisqui i ens faci immortals (vanitas vanitatum!), ¨¦s l¡¯eternitat la que impregna, com una profecia acomplerta abans de la mort mateixa, tota creaci¨®. La creativitat, paraula que avui es fa servir per designar qualsevol ximplesa pueril, seria, en aquest sentit, la capacitat de la gent de lletres i d¡¯arts de fer-se, en vida, amb el m¨¦s enll¨¤ insondable: la creativitat ¨¦s tot all¨° que, positiu, s¡¯alimenta de la negativitat de la mort. Quan Mallarm¨¦ escrivia, en el seu elogi f¨²nebre d¡¯Edgar Allan Poe, el vers famos¨ªssim: ¡°Tel qu¡¯en Lui m¨ºme l¡¯¨¦ternit¨¦ le change¡±, no volia dir que l¡¯eternitat converteix un poeta en immortal, sin¨® que nom¨¦s l¡¯eternitat acaba de donar sentit a tot all¨° que un poeta ha escrit des que s¡¯hi va posar, mogut sempre ¡ªo temps enrere¡ª per una pru?ja que no admet cap an¨¤lisi ni cap desconstrucci¨®.

Aquesta creen?a de Mallarm¨¦, que tamb¨¦ es troba en els seus tombeaux per a Baudelaire i per a Verlaine, arriba al zenit amb el llarg poema, nom¨¦s esbossat, escrit en octavetes, dedicat per l¡¯escriptor al seu fill Anatole, mort als vuit anys. Mallarm¨¦ degu¨¦ escriure aquests esbossos l¡¯hivern seg¨¹ent a la mort del seu fill i mantenen, doncs, la real pres¨¨ncia d¡¯una malaltia, una mort, una eternitat d¡¯infant, un dol. Jean-Pierre Richard els va recollir i publicar amb molt de seny el 1961, i ara es troben tamb¨¦ a l¡¯edici¨® de La Pl¨¦iade. Per desgr¨¤cia, Richard mai no va escriure un llarg comentari sobre aquests esbossos, quan ¨¦s justament l¡¯esb¨®s el que es presta m¨¦s a una interpretaci¨® oberta i il¡¤limitada; tampoc ho va fer Paul B¨¦nichou al seu Selon Mallarm¨¦, de 1995. Sembla com si els int¨¨rprets estiguessin massa tocats per la mania de la perfecci¨® i l¡¯acabament, quan, de fet, en els apunts i els esborranys es troba la llum m¨¦s gran que es pot donar a un poema. Anatole ¨¦s mort, per¨° la idea mateixa de la mort va m¨¦s enll¨¤ que aquest ¨¦sser: el poema, amb un peu a l¡¯eternitat, recull i ajunta els membra disjecta del que ja no ¨¦s: ¡°[El] pare ho ajuntar¨¤ tot m¨¦s tard prologant el seu ¨¦sser, reabsorbint...¡±, llegim al full n¨²m. 117. I al n¨²m. 38: ¡°Ell no en sap res... idea all¨¤ / s¨ª, agafem-ho tot / damunt nostre, llavors la seva / vida ... / ja que [¨¦s] sinistre / no saber / i no ¨¦sser m¨¦s¡±.

Ning¨² no s¡¯havia atrevit, fins ara, a traduir al catal¨¤ aquests fragments ¡ªcom ho s¨®n els de molta poesia antiga grega, posem per cas¡ª, potser per deslligats i aliens a l¡¯evid¨¨ncia. Per¨° ¨¦s al contrari: aquesta obra imperfecta de Mallarm¨¦ posseeix m¨¦s c¨¤rrega de sentit en la mesura que nom¨¦s diu una aproximaci¨® al que s¡¯hauria pogut dir. Ara s¡¯hi han atrevit dues escriptores molt notables, Rosina Ballester i Josefa Contijoch, en un llibre que s¡¯acaba de publicar: St¨¦phane Mallarm¨¦, Per a una tomba d¡¯Anatole, amb pr¨°leg de Llu¨ªs Maria Tod¨® (Palma de Mallorca, Lleonart Muntaner, 2016). ¡°Que mai / ulls futurs, / plens de terra / no es / velin de temps¡±. ?s el temps del poema: l¡¯eternitat de la mort arreplegada damunt el temps, poema que neix de l¡¯etern i es satisf¨¤ en una eternitat, paraula feta.