Sobredosi

Est¨¤ tan apeda?ada i ¡°desordenada¡±, aquesta cr¨°nica que ¨¦s El oficio m¨¢s hermoso del mundo, que sospites que ¨¦s massa maldestra per ser bona. Passa ben a l¡¯inrev¨¦s. Est¨¤ feta amb poca cura, errors f¨¤ctics, errades tipogr¨¤fiques i un desmenjament mandr¨®s, per¨° ¨¦s irresistible pel que explica, per com ho explica i per qui ho explica. La vella estirp del periodisme de taula i carrer trepitjat sura en tot moment, i nom¨¦s de vegades treu el nas l¡¯angoixa melanc¨°lica de veure morir avui, a les redaccions cl¨ªniques i silencioses dels diaris, el periodisme de reportatge, carrer, brega, confidents i investigaci¨®.

Per¨° passa poc i, en tot cas, la conversa que tanca el llibre entre el mateix Josep Mart¨ª G¨®mez, el seu soci hist¨°ric Josep Ramoneda, Javier del Pino (amb qui fa A vivir que son dos d¨ªas a la SER) i Jordi ?vole introdueix una barreja d¡¯expectatives favorables i de depressiva perspectiva sobre la transformaci¨® del periodisme, les dificultats d¡¯adaptaci¨® i el menysteniment de la investigaci¨®. Tots tres v¨¦nen a concloure que no hi ha cap risc de desaparici¨® del bon periodisme, per¨° ning¨² sap com s¡¯haur¨¤ de finan?ar ni tampoc saben trobar les empreses de mitjans disposades a facilitar la plena independ¨¨ncia dels redactors i a optimitzar les vocacions joves sense lumpenproletaritzar-los, encara que pocs d¡¯ells somi?n en premsa escrita.

Per¨° cap dels interlocutors t¨¦ res d¡¯il¡¤l¨²s ni de catastrofista. Tampoc Mart¨ª G¨®mez, malgrat que senti que ¡°el periodista est¨¢ hibernado. No hace calle. Ha ca¨ªdo en la fascinaci¨®n del ordenador e internet¡±. La seva ¨¦s una barreja d¡¯escepticisme plet¨°ric i esperan?a voluntarista, i ¨¦s aix¨ª com evoca talls i episodis de la seva vida de reporter, entrevistador i corresponsal des del paleol¨ªtic superior ¡ªprincipis dels seixanta¡ª fins a l¡¯era d¡¯internet. T¨¦ la virtut de fer reviure en dos tra?os i mig di¨¤leg la innoc¨¨ncia de la criatura que entra en un diari sense saber-ne res ¡ªal Mediterr¨¢neo de Castell¨®, perqu¨¨ ell ¨¦s de Morella, nascut el 1937¡ª, i despr¨¦s encadena El Correo Catal¨¢n, el llegendari Tele/eXpres de Manuel Ib¨¢?ez Escofet, El Pa¨ªs i La Vanguardia, sense amagar retrats en cru ¡ª¡°el diario de los God¨®, siempre apostando por los ganadores¡±¡ª, mentre trava unes quantes amistats fonamentals que no han arribat fins avui. Ja no hi ¨¦s de fa anys Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n ¡ªamb qui va viure el risc real i la festa cr¨°nica de Por Favor, amb Juan Mars¨¦¡ª, ni Josep Maria Huertas Claveria, per¨° de tots dos ofereix retrats tan viscuts que semblen vius, en particular el de Huertas. Per¨° tamb¨¦ una pila de semblances potents, i en destaco la franquesa colpidora de Teresa P¨¤mies i la vida clandestina, la desarmant s¨ªntesi sobre Carmen D¨ªez de Rivera i els sabotatges de l¡¯amor de qui va ser m¨¤ dreta d¡¯Adolfo Su¨¢rez, o sobre la ferum t¨°xica dels GAL, quan ETA ja no era ¡°respaldada por la complicidad o el silencio de gran parte de la sociedad, tanto vasca como espa?ola¡±, per¨° ho havia estat.

No ¨¦s un llibre de secrets i confid¨¨ncies, per¨° en va ple, de secrets i confid¨¨ncies: Pedro Arriola surt com el responsable intel¡¤lectual de dilapidar cent milions de pessetes per neutralitzar un projecte del llavors ministre de Sanitat Ernest Lluch, mentre el negociat sentimental i er¨°tic del rei Joan Carles era el pa de cada dia a les redaccions, callades, tal com moltes callaven ¡ª¡°lo c¨®modo era callar¡±¡ª sobre les potineries d¡¯Estat de Jordi Pujol.

Dec¨¨ncia i compassi¨® podrien ser les virtuts t¨¤cites d¡¯aquest reporter que ha escoltat coses que no podia dir i no les ha dit, de vegades per dec¨¨ncia i de vegades per compassi¨®. Potser ¨¦s aquesta secreta administraci¨® de les veritats el que d¨®na una p¨¤tina insuperable al cap¨ªtol m¨¦s potent del llibre, encara que desordenat, perqu¨¨ t¨¦ a veure amb el coneixement directe, viscut, pa?t i patit, de les v¨ªctimes, la carnassa humana, els marginats i desvalguts, els perdedors integrals: els successos de cada dia tractats com hist¨°ries amb vides reals, amb mals reals que queden esborrats en dos dies per¨° que han ensorrat la vida d¡¯alg¨². Per aix¨° el retrat del m¨®n de la just¨ªcia ¨¦s magistral en un llibre ple de p¨¤gines poderoses i de poderosos com el ministre Francisco Fern¨¢ndez Ord¨®?ez (¡°Paco¡±) i les seves filtracions, retrats i hist¨°ries reals dels c¨¤stigs a Carlos Jim¨¦nez Villarejo i a Jos¨¦ Mar¨ªa Mena, inclosa la llarga mem¨°ria de l¡¯autor sobre terroristes verbals i astuts pol¨ªtics com el president Tarradellas: sobredosi de realitat sense especulaci¨® ni cofoisme.

EL OFICIO M?S HERMOSO DEL MUNDO. UNA DESORDENADA CR?NICA PERSONAL

Jos¨¦ Mart¨ª G¨®mez

Clave Intelectual

384 p¨¤gines. 19,50 euros