Un 29 de juny

A finals d¡¯aquest mes de juny, el dia 29, els valencians (i no nom¨¦s els valencians) podr¨ªem dedicar uns minuts a meditar sobre una de les veritats recurrents ¡ªi sempre relatives¡ª de la Hist¨°ria: que un pa¨ªs, en tant que cos pol¨ªtic, pot ser condemnat a la mort o destrucci¨®: per¨° tamb¨¦ tornar a la vida, tamb¨¦ pot recuperar un projecte civil i com¨² per al present i per al futur. I la hist¨°ria moderna i contempor¨¤nia d¡¯Europa est¨¤ plena de casos semblants, de morts i de resurreccions

No ¨¦s debades, per tant, que molts valencians mantinguem la mem¨°ria d¡¯una batalla decisiva perduda, la derrota terrible d¡¯Almansa, i que aquesta mem¨°ria s¡¯haja convertit en fonament simb¨°lic d¡¯una idea del propi pa¨ªs i de la seua exist¨¨ncia renovada. Com en tots els pa?sos i en totes les fites hist¨°riques, ens movem entre el mite i la complexitat de la hist¨°ria, entre un record emocional de la repressi¨® i el retrat invertit del primer rei Borb¨® al Museu de X¨¤tiva, entre la mort pol¨ªtica del Regne de Val¨¨ncia i l¡¯assimilaci¨® al Regne de Castella, i en definitiva entre el final d¡¯una hist¨°ria i el principi d¡¯una altra.

Per¨° la data m¨¦s real i menys simb¨°lica que marca aquest final i aquest principi no ¨¦s la d¡¯una batalla, el 25 d¡¯abril de l¡¯any 1707, sin¨® la d¡¯un document, del 29 de juny del mateix any, que per als valencians va ser molt pitjor que el Decret de Nova Planta. Els fets d¡¯armes, favorables o adversos, solen tindre m¨¦s pot¨¨ncia evocadora que els decrets firmats, per¨° ¨¦s un paper firmat a Madrid, no una batalla, all¨° que marca tota la difer¨¨ncia entre un abans i un despr¨¦s. En aquell cas, per¨°, les armes vencedores van propiciar la destrucci¨® de les institucions i les lleis, apel¡¤lant sense restriccions al ¡°justo derecho de la conquista¡±. Dret que, amb el m¨¦s rigor¨®s concepte de l¡¯absolutisme reial, s¡¯aplic¨¤ de la manera seg¨¹ent: ¡°He juzgado por conveniente, as¨ª por esto[LA CONQUISTA], como por mi deseo de reducir todos los Reinos de Espa?a a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobern¨¢ndose igualmente todos por las leyes de Castilla, tan loables y plausibles en todo el universo...¡±.

Aix¨°, almenys, no ¨¦s un mite ni un t¨°pic, i en l¡¯aplicaci¨® rigorosa d¡¯aquell ¡°derecho¡± es fonamenta tot all¨° que ha vingut despr¨¦s: l¡¯estructura estatal, legal i pol¨ªtica que hem acceptat fins ara sense discussi¨®. Com si els ¡°drets hist¨°rics¡± del pa¨ªs conquistat aquell 1707 foren nom¨¦s una evocaci¨® sentimental i sense base, i els que es deriven de la conquista per les armes foren els ¨²nics que mereixen respecte i continu?tat. Coses que solen menysprear, oblidar o ignorar els historiadors, periodistes, pol¨ªtics de tota ra?a i esp¨¨cie, fil¨°sofs, catedr¨¤tics d¡¯¨¨tica, i p¨²blic en general, d¡¯arreu del Regne d¡¯Espanya, i no solament els de la seua capital.