Podem eludeix el finan?ament per a Catalunya que proposen els seus aliats

Els programes de Podem i els seus aliats catalans difereixen en la concreci¨® de com ha de finan?ar-se Catalunya. La conflu¨¨ncia afavorida des de Barcelona amplia les demandes fins a una Hisenda pr¨°pia de la qual Podem no parla, i introdueix el principi d¡¯ordinalitat: ¨¦s a dir, que la comunitat no perdi llocs a l¡¯hora de rebre recursos de l¡¯Estat tenint en compte el r¨¤nquing d¡¯aportacions a la caixa comuna. Ambdues candidatures es consideren aut¨°nomes entre si i, per tant, presenten programes diferents, per¨° ja en la passada legislatura fallida van haver de compartir grup parlamentari pel reglament de la Cambra. PP, PSOE i Ciutadans segueixen oposant-se al fet que les aliances territorials de Podem tinguin grup propi, per la qual cosa sembla dif¨ªcil que en aquesta legislatura puguin desenvolupar els seus programes per separat.

Tant els textos presentats per Podem i En Com¨² Podem com l¡¯annex de la coalici¨® amb Esquerra Unida parlen de tres punts b¨¤sics que han de regir un nou model de finan?ament auton¨°mic: ¡°equitat, just¨ªcia territorial i solidaritat interterritorial¡±. La difer¨¨ncia ve a l¡¯hora d¡¯aprofundir. El partit d¡¯Iglesias i la seva conjunci¨® amb IU no desenvolupen els punts, mentre que els catalans, s¨ª. En l¡¯apartat de ¡°just¨ªcia territorial¡± d¡¯En Com¨² Podem ¨¦s on es parla del principi d¡¯ordinalitat ¡°perqu¨¨ Catalunya no vegi alterada la seva posici¨® en l¡¯ordenaci¨® de les comunitats aut¨°nomes en recursos per c¨¤pita homogenis¡±, explica el document.

Aquest principi d¡¯ordinalitat per repartir inversions entre els territoris ha estat cavall de batalla de moltes formacions i comunitats aut¨°nomes. Alguns l¨ªders el defensen a Catalunya, per¨° els seus partits formalment l¡¯ignoren als programes. ?s el cas per exemple del ministre de l¡¯Interior en funcions i n¨²mero u del PP per Barcelona, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, o Miquel Iceta, l¨ªder del PSC. En el PSOE, per exemple, hi ha l¨ªders clarament en contra, com la presidenta de la Junta d¡¯Andalusia, Susana D¨ªaz.

Una altra difer¨¨ncia entre Podem i els seus aliats catalans ¨¦s la Hisenda. En Com¨² Podem defensa n¨ªtidament que Catalunya en pugui tenir una de pr¨°pia, amb el ple desenvolupament de l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya. Sempre amb el ¡°respecte a l¡¯autonomia i la sufici¨¨ncia financera de les administracions locals, dels acords que s¡¯estableixin amb l¡¯Estat i l¡¯espai fiscal com¨² que estableixi la UE¡±. La proposta de la conflu¨¨ncia que t¨¦ el suport d¡¯Ada Colau explica que de la recaptaci¨® de la hisenda catalana se¡¯n deduiran les aportacions a l¡¯Estat per al finan?ament de compet¨¨ncies compartides i les aportacions als mecanismes de cooperaci¨® i solidaritat estatals. Sobre tot aix¨° Podem no en diu res, en la majoria dels casos, al¡¤ludeix a la reforma del finan?ament en el marc d¡¯una ¡°Hisenda federal¡± i en l¡¯annex d¡¯acord amb Esquerra Unida, no s¡¯especifica.

La llengua

Sobre l¡¯¨²s del catal¨¤, tots dos plantegen la idea que es pugui estudiar en altres territoris de l¡¯Estat ¡ªPodem incorpora un programa d¡¯intercanvi entre comunitats¡ª, per¨° En Com¨² Podem, va m¨¦s enll¨¤. Proposa l¡¯oficialitat oral i escrita al Congr¨¦s, al Senat i la resta d¡¯institucions, ¨°rgans i empreses estatals aix¨ª com a l¡¯Administraci¨® de Just¨ªcia. Tamb¨¦ planteja donar ¡°cobertura estatal a les emissores que depenen dels governs auton¨°mics i que emeten en lleng¨¹es diferents de la castellana¡±.

Un punt que Podem i la seva conflu¨¨ncia valenciana ometen per no generar tensions ¨¦s el reconeixement de ¡°la unitat de la llengua catalana¡± que s¨ª que defensa En Com¨² Podem. Aix¨° suposa b¨¤sicament recon¨¨ixer que el valenci¨¤, el catal¨¤ i les lleng¨¹es parlades a les Baleares s¨®n el mateix idioma, cosa que rebutgen alguns sectors d¡¯aquests territoris.