El m¨®n ha de donar gr¨¤cies al Regne Unit

¡°Mai tants no van deure tant a tan pocs¡±, va dir Churchill sobre el sacrifici dels aviadors de la RAF en la II Guerra Mundial. Podem dir el mateix avui del sacrifici que ha fet el Regne Unit per la humanitat.

El consens gaireb¨¦ total al m¨®n ¨¦s que en votar en el refer¨¨ndum del dijous a favor de la sortida de la Uni¨® Europea els brit¨¤nics (o, millor dit, els anglesos) van cometre un error incomprensible, demencial i de proporcions ¨¨piques. Despr¨¦s de con¨¨ixer-se el resultat, les cares p¨¤l¡¤lides, els tons de veu entretallats i fins i tot les paraules sorprenentment s¨°bries ¡ªno victorioses¡ª dels dirigents conservadors de la campanya pel Brexit van fer l¡¯efecte que s¡¯havien despertat al mat¨ª despr¨¦s d¡¯una nit d¡¯alcohol i disbauxa preguntant-se: ¡°D¨¦u meu! Qu¨¨ hem fet?¡±.

Dolent aix¨° per al Regne Unit, per¨° bo per a tots els altres. Els brit¨¤nics es troben de sobte en una crisi econ¨°mica i pol¨ªtica sense precedents, tant gratu?ta com innecess¨¤ria, i de la qual nom¨¦s es poden culpar ells mateixos. Com a conseq¨¹¨¨ncia, la democr¨¤cia parlament¨¤ria m¨¦s antiga ha donat al m¨®n una lli?¨® d¡¯un valor incalculable, una lli?¨® de com no s¡¯han de fer les coses en un pa¨ªs que aspira al seny i a la prosperitat.

El 'Brexit' ¨¦s el s¨ªmptoma m¨¦s alarmant fins avui del fenomen global ¡°antielits¡±

El que ens ha demostrat el Regne Unit ¨¦s que la pol¨ªtica no ¨¦s, o no hauria de ser, un joc fr¨ªvol; que els l¨ªders demagogs que per alimentar la seva vanitat i les seves ¨¤nsies de poder encoratgen la noci¨® que la saviesa de les masses ¨¦s la m¨¤xima virtut de la democr¨¤cia han de ser escoltats amb cautela; que les decisions d¡¯Estat s¨®n totes debatibles per¨° exigeixen que aquells que les prenguin posseeixin un m¨ªnim de responsabilitat c¨ªvica i un coneixement m¨ªnim de com funciona l¡¯Estat; que quan els pol¨ªtics que governen o aspiren a governar opinen per exemple sobre l¡¯economia, s¨¤piguen del que parlen, o almenys en s¨¤piguen m¨¦s que el gruix de la poblaci¨®.

En resum, els que tenen a les seves mans el poder d¡¯influir en les vides de milions i milions de persones han de ser experts. Els experts van ser precisament aquells els arguments dels quals van ser rebutjats per la majoria brit¨¤nica que va optar per seguir les seductores melodies dels flautistes del Brexit, conduint-los, com el d¡¯Hamelin, a les coves de l¡¯infern.

El moment m¨¦s revelador de la campanya del Brexit va ser quan una de les seves principals figures, Michael Gove, va declarar: ¡°La gent d¡¯aquest pa¨ªs est¨¤ farta dels experts¡±. Gove, que va ser ministre d¡¯Educaci¨® durant quatre anys al govern de David Cameron, estava responent als advertiments del Banc d¡¯Anglaterra, dels caps dels sindicats obrers, dels principals empresaris brit¨¤nics, de Barack Obama i de pr¨¤cticament tota la gent informada i pensant del m¨®n que es va expressar en contra de votar per la sortida brit¨¤nica de la UE. Escoltin els seus cors i els seus judicis, deia Gove als votants, gent que en la seva gran majoria, com la gent a tot el m¨®n, s¡¯interessa molt m¨¦s pel futbol, o per les telenovel¡¤les, o pels concursos de talent, o per les hist¨°ries de les vides ¨ªntimes dels famosos o, per descomptat, per les seves fam¨ªlies i les seves feines que per la pol¨ªtica, un esport minoritari anem on anem. Aix¨°, que tant els costa acceptar als ide¨°legs professionals, no ¨¦s ni bo ni dolent. ?s el que ¨¦s, i el que hi ha.

Amb sort, far¨¤ m¨¦s dif¨ªcil que els? nord-americans sucumbeixin a Trump o els francesos a Le Pen

I ¨¦s el motiu pel qual el primer ministre Cameron va pecar d¡¯una irresponsabilitat hist¨°rica i d¡¯una idiotesa monumental en encomanar la decisi¨® sobre el complex¨ªssim tema, ent¨¨s per una ¨ªnfima fracci¨® de la poblaci¨®, de si sortir o romandre a la UE era bo o dolent. Si hagu¨¦s estat fidel al principi de la democr¨¤cia representativa, que els mateixos brit¨¤nics van patentar al segle XVIII, hauria deixat la decisi¨® a les mans dels electes relativament experts diputats parlamentaris, m¨¦s de tres quarts dels quals estaven a favor de la perman¨¨ncia i ara es troben en la surrealista tessitura d¡¯haver d¡¯obeir el veredicte de les masses i sol¡¤licitar formalment a Brussel¡¤les la sortida.

Diuen molts dels comentaristes d¡¯elit que escriuen per a les elits que el Brexit ¨¦s el s¨ªmptoma m¨¦s alarmant fins avui d¡¯un fenomen global contemporani ¡°antielits¡±. S¡¯ha tornat un t¨°pic aix¨°, repetit (per un columnista elit del New York Times, per exemple, el divendres) fins a l¡¯avorriment. Aix¨ª expliquen dia rere dia als Estats Units i a Europa i a tot arreu l¡¯ascens de Donald Trump, cos¨ª germ¨¤ dels brexiters. Si tants ho diuen deu tenir una mica de veritat, se suposa, per¨° existeix una explicaci¨® m¨¦s senzilla d¡¯aquests fen¨°mens, una a la qual les elits opinadores potser es resisteixin per temor a ser titllades d¡¯elitistes: que en q¨¹estions pol¨ªtiques i econ¨°miques nacionals la gent ¨¦s f¨¤cilment manipulable pels qui tenen la c¨ªnica ast¨²cia d¡¯apel¡¤lar als seus prejudicis i als seus sentiments m¨¦s viscerals o tribals com, en el cas dels anglesos, l¡¯ancestral desdeny i desconfian?a que els inculquen des de la inf¨¤ncia cap als deshumanitzats ¡°estrangers¡±.

Per qu¨¨ els londinencs i els escocesos, a excepci¨® de gaireb¨¦ tota la resta del Regne Unit, van escoltar els experts, van desoir els populistes i van votar de manera aclaparadora a favor de la perman¨¨ncia a Europa? F¨¤cil. Perqu¨¨ els londinencs habiten a la ciutat m¨¦s cosmopolita del m¨®n, conviuen i treballen amb estrangers cada dia i veuen no nom¨¦s que aporten molt a la ciutat en l¡¯econ¨°mic i en el social sin¨® que s¨®n tan recognosciblement humans com ells mateixos. En el cas dels escocesos, que han rebut enormes quantitats d¡¯immigrants a la seva terra en els ¨²ltims anys i que quan s¨®n pobres s¨®n igual de pobres que els anglesos, hi ha una doble explicaci¨®. Una, que no se¡¯ls adoctrina amb sentiments xen¨°fobs des d¡¯una edat primerenca, sin¨® m¨¦s aviat tot el contrari; i que el sistema d¡¯educaci¨® estatal a Esc¨°cia ¨¦s, com l¡¯exministre Michael Gove b¨¦ sap, molt superior a l¡¯angl¨¨s. Els escocesos posseeixen en m¨¦s abund¨¤ncia que els anglesos les facultats mentals necess¨¤ries per saber distingir entre els predicadors farsants i els sincers, entre les pol¨ªtiques que els convenen i les que no.

La lli?¨® saludable que la resta del m¨®n ha d¡¯aprendre del disbarat en el qual han caigut els anglesos, llavors, ¨¦s estar m¨¦s alerta que mai al populisme barat d¡¯aquells que pretenen arribar al poder apel¡¤lant als seus prejudicis i ressentiments. Amb sort, el resultat del refer¨¨ndum brit¨¤nic, i les conseq¨¹¨¨ncies desastroses que arrossegar¨¤, far¨¤ m¨¦s dif¨ªcil que els votants nord-americans sucumbeixin al flautista Trump, o els francesos a Marine Le Pen, de la mateixa manera que l¡¯apocal¨ªptic frac¨¤s del tamb¨¦ absurd projecte chavista a Vene?uela amb sort servir¨¤ d¡¯advertiment als altres pa?sos d¡¯Am¨¨rica Llatina.

Si el m¨®n no apr¨¨n d¡¯aquestes lli?ons potser arribar¨¤ el dia en el qual h¨¤gim de replantejar-nos la idea que la democr¨¤cia ¨¦s el sistema pol¨ªtic menys dolent que ha inventat la humanitat. El meu pare, que va combatre a la RAF del 1939 al 1945, deia amb freq¨¹¨¨ncia una cosa que recordo molt aquests dies: que el millor sistema de govern era l¡¯autocr¨¤cia moderada per l¡¯assassinat. Sempre vaig pensar que era una bogeria i que ho deia de broma. Ja no estic tan segur.