Les places i els carrers

Fa avui una setmana em vaig aturar en un bar de carretera a prop de Fraga. Despr¨¦s d'una estona de conversa amb alguns clients sobre la calor, l'Eurocopa i la collita del pr¨¦ssec, vaig comentar les converses gravades entre el ministre de l'Interior i el director de l'Oficina Antifrau. Havien sentit alguna cosa, per¨° hi van mostrar poc inter¨¨s, i una altra vegada la calor, el futbol i el pr¨¦ssec.

Tot i que Fraga ¨¦s al costat de Lleida, els missatges es perden amb el canvi d'emissores o d'edicions dels diaris. En nom¨¦s vint quil¨°metres la tempesta pol¨ªtica catalana es va evaporar sota la calor de Sant Joan i es va allunyar com el Brexit. Aix¨° s¨ª, la gent del bar sabia que Rajoy havia anat a Lleida a recuperar un diputat d'aquells de la vell¨ªssima pol¨ªtica. No va servir de res que els electors escoltessin la not¨ªcia que ens havien destrossat la sanitat. Rajoy va arribar, va veure i va recuperar el diputat Llorens, i la gent ho va saber.

Mentre la nova pol¨ªtica confiava els seus resultats a les enquestes andorranes, Rajoy es va emocionar amb un camp de carxofes i va viatjar fins a Lleida i Terol. Rajoy, aquest marxador c¨°mic, el que s'equivoca quan vol pronunciar frases solemnes, l'home que dirigeix un partit que ha organitzat l'Estat a trav¨¦s de la corrupci¨®, aquest senyor, ha guanyat les eleccions i el seu partit ha augmentat vots i diputats. Tamb¨¦ a Catalunya i malgrat les gravacions. Demag¨°gia? Manipulaci¨®? Cansament? Per descomptat, que som a Espanya, per¨° hi ha alguna cosa m¨¦s, proximitat: Rajoy guanya perqu¨¨ se'ns assembla.

A l'altre costat, Iglesias i la nova pol¨ªtica no s'han assabentat que s¨®n en un pa¨ªs amb la poblaci¨® envellida i que es preocupa pel preu de les carxofes, que les places no s¨®n el carrer. Pot ser que des de les finestres del departament universitari el m¨®n tingui aquest color complutense i assembleari, per¨° teoritzar sobre l'espai p¨²blic no significa que es conegui la gent que hi viu. Ning¨² no diu espai p¨²blic, ni ¨¤gora, ni b¨¦ com¨² i ¨¦s molt probable que molta gent desconnecti si se li parla aix¨ª. La gent no sap qui va dir all¨° de tot per al poble per¨° sense el poble, per¨° ho t¨¦ interioritzat, ho ensuma. Pot ser que la gent no hagi llegit Gramsci, per¨° porta Delibes a dins.

Es tracta de canviar el punt de vista. Un dels nostres millors assagistes, Iv¨¢n de la Nuez, diu una cosa semblant sobre la cultura popular i alguns bons artistes: no ¨¦s que ells s¨¤piguen el que el poble necessita, sin¨® que necessiten el que el poble sap. L'exhibici¨® de superioritat citant Piketty, Laclau, Zizek o Arendt funciona a la pla?a o a l'assemblea, per¨° ¨¦s letal fora del cercle dels escollits.

Aix¨° passa amb els votants d'aqu¨ª, del Regne Unit i dels Estats Units. Que n'hi ha de vells, n'hi ha d'illetrats, n'hi ha que viuen en aquests indrets que els m¨¦s llestos del lloc qualifiquen de profunds, n'hi ha que parlen de carxofes i pr¨¦ssecs... I tots tenen un tret com¨², absolutament caracter¨ªstic. Ensumen l'arrog¨¤ncia a desenes de quil¨°metres perqu¨¨ fa segles que la pateixen. ?s gent que se sent exclosa per Brussel¡¤les, Londres o Washington; gent que per aguantar els fums de Hillary Clinton o de l'antiglobalitzador amb Fair Phone i compte a Triodos, es queden amb Trump. Per qu¨¨ haurien de canviar una exclusi¨® coneguda per una altra per con¨¨ixer?

La superioritat que no suportaran ¨¦s la del professor universitari o la de l'evangelitzadora d'assemblea. El que no compraran gaires treballadors d'esquerres o dretes, encara que s'apel¡¤li a la seva classe, ¨¦s un programa electoral en un cat¨¤leg d'Ikea en el qual no surt ning¨² treballant. Molts d'ells comproven que la sup¨¨rbia intel¡¤lectual de l'esquerra s'assembla molt a l'arrog¨¤ncia de l'autoritarisme de dretes. Podem ha dit a massa gent que no hi compta fent-se incomprensible. Les seves paraules diuen una cosa i el seu estil el contrari.

A m¨¦s, malgrat tot, Rajoy ha estat coherent. Ha mentit el que ¨¦s normal per a un president i s'ha mantingut ferm en el que m¨¦s ven a Espanya, la unitat. Amb aix¨°, el futbol i un camp de carxofes en aquest pa¨ªs es triomfa. Viatgeu i ho comprovareu, cremeu gasoil i soles de sabata. Aqu¨ª es guanya aix¨ª, encara que es presumeixi d'haver destrossat el sistema sanitari. No a les places, als carrers.

El cert ¨¦s que molta gent aguanta millor la malaltia que el menyspreu o les cursives.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.