Acte de fe

Assegut en una cadira de l¡¯hospital, envoltat de parets blanques, l¡¯Enric contempla la seva dona, la Gl¨°ria, estirada entremig d¡¯uns llen?ols del mateix color, i es pregunta si ¨¦s possible reviure la felicitat mentre es recorden els moments en qu¨¨ s¡¯ha sigut feli?, i, tot seguit, li ve ¡°al cap el rac¨® de la bauma on de menut guardava les joguines velles mentre empaitava el gat que empaitava sargantanes, i es veia banyant-se al rierol ben nu. I ja de gran, amb ella a prop, mentre sentia el vent esmolat de la nit com feia espetegar les branques de la prunera a la finestra de casa. Aquell vent que simulava anar-se¡¯n i reapareixia de seguida, per tornar-los tot all¨° que creien que s¡¯havia endut¡±...

La cita potser ¨¦s llarga, per¨° serveix per concentrar en unes poques frases totes les virtuts narratives que cont¨¦ Els dies sense gl¨°ria, la tercera i rotunda novel¡¤la de S¨ªlvia Alc¨¤ntara (Puig-reig, 1944) despr¨¦s de l¡¯exitosa Olor de col¨°nia i de La casa cantonera: hi ha, en primer lloc, el car¨¤cter fonamentalment pl¨¤stic i visual d¡¯una prosa treballad¨ªssima; hi ha el talent d¡¯extreure el m¨¤xim del m¨ªnim ¡ªllegeixi¡¯s el breu episodi sobre la Guerra Civil¡ª, per convertir els detalls en cendra o pols significativa, com si fossin esborranys d¡¯alguna cosa inacabada, o com si s¡¯esva?ssin de seguida despr¨¦s que alg¨² els pronunci¨¦s en veu baixa, amb un to volgudament desllu?t i d¡¯aparent intranscend¨¨ncia que acaba regirant-se i omplint l¡¯obra d¡¯un sentit i un valor extraordinaris; i hi ha, en fi, el salt mortal d¡¯apel¡¤lar a unes veritats sempre madures i persuasives perqu¨¨, en el fons, s¨®n les de sempre, el que alg¨² molt savi anomenava les velles veritats del cor.

L¡¯atmosfera moral que Alc¨¤ntara crea a la novel¡¤la tamb¨¦ pot fer recordar el lema que Walter Benjamin va encunyar per a la seva vida: ¡°La gl¨°ria sense fama, la grandesa sense brillantor, la dignitat sense sou¡±. Al capdavall, tots els personatges d¡¯Els dies sense gl¨°ria ¡ªuna novel¡¤la d¡¯alt voltatge psicol¨°gic, que no t¨¦ cap concomit¨¤ncia amb el ruralisme ni el costumisme a pesar de ser una novel¡¤la rural de costums¡ª, tot i les debilitats i les corrosions de la conviv¨¨ncia quotidiana, dels buits an¨ªmics que es poden dir mesquinesa i gelosia ¡ªper exemple¡ª, tot i els signes palpables de l¡¯erosi¨® del temps, tot i el patiment de la gent a conseq¨¹¨¨ncia de les circumst¨¤ncies, del deteriorament de les relacions, aconsegueixen estar, de manera natural, a l¡¯altura de les circumst¨¤ncies: Alc¨¤ntara atrapa el to immaterial de la tristesa que contagia i acoloreix el teixit i el moviment atzar¨®s que tracen les hist¨°ries familiars, i d¨®na un sentit a les vicissituds i a les insatisfaccions i al desgast emocional que el pas del temps, dia a dia, va desplegant sobre l¡¯exist¨¨ncia passiva d¡¯uns protagonistes que s¡¯entossudeixen a esquivar la dissipaci¨® destructiva dels dies i els fets. Contra l¡¯advert¨¨ncia de la metaficci¨® i el minimalisme, contra la innovaci¨® formal, com si escriv¨ªs una bona novel¡¤la del XIX, a Els dies sense gl¨°ria Alc¨¤ntara no prescindeix dels personatges i la psicologia, de les descripcions i el paisatge, i aconsegueix que el lector confongui ficci¨® i realitat.

Com un acte de fe en la ficci¨® sustentada per la realitat, l¡¯autora fa un ¨²s ben competent de les convencions narratives per servir la credibilitat i no per desacreditar-la. I aix¨ª el lector es troba immers en els avatars de la Miquela i en Ton, del seu fill Enric i la seva dona, la Gl¨°ria, i d¡¯en Miquel i l¡¯Eva, els fills del matrimoni, i veu de quina manera ¡ªi ¨¦s un dels grans prodigis de la novel¡¤la¡ª la realitat de l¡¯economia dom¨¨stica afecta i modifica les relacions sentimentals, com es passa de la vinya en una aldea del Bergued¨¤ a un bloc de pisos en una ciutat mitjana i a les noves tecnologies.

?s probable que l¡¯¨²nic que sobri a Els dies sense gl¨°ria sigui la voluntat de convertir-se tamb¨¦ en una cr¨°nica social de l¡¯¨¨poca, i tant els episodis relatius a la lluita antifranquista com l¡¯avortament a Londres semblen el peatge que paga l¡¯autora pels remordiments d¡¯haver narrat tan feli?ment la vida d¡¯una fam¨ªlia normal i corrent que pensa dia rere dia en la dif¨ªcil i llarga vida que encara els queda per rec¨®rrer, plena de coses que encara no han apr¨¨s. M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquest retret, el que queda d¡¯Els dies sense gl¨°ria ¨¦s la intu?ci¨® d¡¯un aire de tristesa, d¡¯una malenconia suscitada per les trampes vulgars que paren els dies, d¡¯una malenconia covada perqu¨¨ s¨ª.