La maroma de la correcci¨® liter¨¤ria

Ten¨ªem l¡¯altre dia un intercanvi d¡¯opinions amb un conegut guionista i escriptor que q¨¹estionava la fiabilitat dels correctors literaris. Sost¨¦ que, per algun motiu ¡ªuna certa tradici¨® en aquesta l¨ªnia, inseguretat de no saber-ho fer d¡¯una altra manera, qui sap qu¨¨¡ª, els professionals de la correcci¨® que es dediquen a la literatura acostumen a aplicar uns r¨ªgids criteris de fidelitat a la normativa, fins al punt de fer dir a l¡¯autor coses que, amb normalitat, no diria mai. Mentre una col¡¤lega li recordava les condicions de treball, sobretot quant a terminis, servidor va mirar de posar l¡¯accent en una evid¨¨ncia mai prou repetida: no hi ha a l¡¯abast cap mena de formaci¨® per dedicar-se a la correcci¨® liter¨¤ria.

Aix¨° no seria un problema si no fos que altres ¨¤mbits de la llengua s¨ª que compten amb cursos i postgraus de formaci¨® espec¨ªfica, com per exemple els mitjans de comunicaci¨® audiovisual, un sector a hores d¡¯ara saturat de professionals de l¡¯assessorament ling¨¹¨ªstic, mentre que els correctors amb experi¨¨ncia per encarar una novel¡¤la amb garanties cada cop escassegen m¨¦s. Si a aquest fet hi afegim uns terminis dif¨ªcils de complir i uns criteris d¡¯aplicaci¨® fun¨¤mbula que transiten entre la norma i el respecte a l¡¯autor, aleshores no ¨¦s tan estrany que topem amb intervencions poc felices en el text.

Tampoc ens beneficien els t¨°pics. El m¨¦s freq¨¹ent ¨¦s aquell que diu que la correcci¨® ha de tenir en compte el registre, un mantra que repeteixen els que no se solen moure del territori de confort que representa l¡¯est¨¤ndard. Nom¨¦s cal veure com davallen els recursos lexicogr¨¤fics a l¡¯abast a mesura que davalles en el registre ling¨¹¨ªstic i t¡¯endinses en el col¡¤loquial. I si dius que l¡¯est¨¤ndard ¨¦s r¨ªgid, que el col¡¤loquial t¨¦ molts recursos oblidats, que la llengua ¨¦s molt m¨¦s que norma i criteris unificats, et recorden que la fidelitat a la normativa sempre ¨¦s matisable. I ¨¦s cert: un cop all¨¤, un cop a dins del registre ¡ªen el nostre cas, el literari¡ª, tindr¨¤s molta m¨¦s capacitat de maniobra, per¨° tamb¨¦ molts menys llocs on agafar-te.

La clau per a la correcci¨® liter¨¤ria no ¨¦s el registre, sin¨® la intenci¨® est¨¨tica. S¨®n molts els autors que, en emprar la llengua, no busquen que aquesta tingui una funci¨® singular: no ser¨¤ llavors sin¨® el mer vehicle de la construcci¨® de la trama, de la profunditat dels personatges, un instrument que explica la hist¨°ria i que serveix per connectar l¡¯escriptor amb els lectors. En aquests casos, la intervenci¨® del corrector sobre el text podr¨¤ cenyir-se a uns principis correctius gen¨¨rics, que esmenin tot el que sigui gramaticalment incorrecte i proposin petits canvis d¡¯estil, sempre amb respecte perqu¨¨ no s¡¯ha de menystenir mai l¡¯ego dels autors.

El factor determinant d¡¯aquesta feina ¨¦s decidir si un autor estableix, amb les tries ling¨¹¨ªstiques que fa, que la seva llengua ¨¦s una proposta est¨¨tica, un element m¨¦s en la construcci¨® de la seva novel¡¤la i, si d¨¦u vol i els lectors ho avalen, de tota la seva narrativa. Crear-se la pr¨°pia veu, edificar per mitj¨¤ de tots els instruments a l¡¯abast un artefacte ling¨¹¨ªstico-literari que el defineixi i el singularitzi. ?s aquest l¡¯¨¤mbit en el qual la transgressi¨® ling¨¹¨ªstica ¨¦s leg¨ªtima i la correcci¨® ha de ser quir¨²rgica, quan l¡¯autor planta la maroma perqu¨¨ el corrector-fun¨¤mbul la transiti amb ell.

Tot i que no us coneixeu de res, de vegades tens la sensaci¨® que l¡¯autor t¡¯agafa de la m¨¤ i t¡¯hi acompanya, i ¨¦s llavors quan saps que les correccions que facis, les intervencions que decideixis en la seva obra, seran encertades i benvingudes.