La franqu¨ªcia d¡¯Oriol Junqueras

La condici¨® pol¨ªticament premoderna d¡¯Oriol Junqueras va pel cam¨ª de ser una franqu¨ªcia de seducci¨®, no de vestuari, aparen?a o tonalitat, sin¨® de magnetisme. Ho diuen els electors. Tot el contrari d'un l¨ªder postmodern, Junqueras opera amb destresa com, per exemple, quan aconsegueix mantenir-se durant mesos sense afirmar ni negar res, al mateix temps que les seves rectificacions de rumb arriben a ser imperceptibles, cosa que permet navegar en sentit nord, sud, est o oest aportant proporcionalment tanta immobilitat com calgui. La franqu¨ªcia d¡¯Oriol Junqueras no caduca. N¡¯hi ha prou veient com ha superat l'impacte feridor del seu debat amb Josep Borrell, moderat per Josep Cun¨ª i centrat en l'economia de la secessi¨®. S¡¯ha de buscar amb lupa alg¨² que cregui que Oriol Junqueras va guanyar el debat. Borrell va actuar amb una dial¨¨ctica de demolici¨® i un coneixement de la mat¨¨ria que desbordava les dades i els arguments de l'adversari. Junqueras va desaprofitar l'oportunitat d¡¯explicar les seves idees sobre l'atur, el deute, el d¨¨ficit i el creixement, facetes de la realitat que continuaran existint en una Catalunya independent. No ¨¦s inoport¨² recordar que Oriol Junqueras, l¨ªder d'Esquerra Republicana, ¨¦s vicepresident de la Generalitat i home fort de l'economia a l'Executiu de Carles Puigdemont.

La veritat ¨¦s que la franqu¨ªcia Junqueras funciona encara que costi recordar que hagi dit alguna cosa substancial. Derrotat estrepitosament per l'¨ªmpetu i rigor de Josep Borrell ¨Cja se sap, jacob¨ª, etc¨¨tera¨C el poder magn¨¨tic de Junqueras es mant¨¦ intocable. Despr¨¦s del recompte del diumenge 26, ERC prossegueix ocupant el terreny de Converg¨¨ncia que inusitadament li va ser cedint Artur Mas. Per exemple, obt¨¦ nou diputats davant dels vuit de Converg¨¨ncia, es queda amb deu dels setze escons al Senat que corresponen a les circumscripcions de Catalunya. Territorialment, ERC penetra als vells feus encara que l'inimitable Gabriel Rufi¨¢n no hagi aconseguit seduir el votant del cintur¨® metropolit¨¤ de Barcelona.

Per quina peculiar pulsi¨® de confian?a tants electors voten el partit liderat per un home al qual uns dies abans han pogut veure en una situaci¨® tan prec¨¤ria debatent amb Josep Borrell? En fi, al marge del seu magnetisme tacticista, ¨¦s que Junqueras sap d'alguna cosa? Caldria aclarir per quina incomprensible ra¨® alguns portaveus medi¨¤tics de la Converg¨¨ncia sobiranista han passat el Rubic¨® i donen suport a ERC. Si aquest ¨¦s un acte de racionalitat pol¨ªtica, caldr¨¤ veure qu¨¨ entenem per racionalitat en aquesta segona d¨¨cada del segle XXI. Sens dubte, tots els vots s¨®n lliures i iguals. El problema ¨¦s que qualsevol teleespectador ha pogut constatar que el m¨¤xim responsable de l'economia de la Generalitat desconeix els fonaments econ¨°mics de la independ¨¨ncia de Catalunya que postula. I al mateix temps, va enfortint-se respecte de la Converg¨¨ncia residual de Carles Puigdemont fins al punt que podria ser el pr¨°xim president de la Generalitat. Qui sap fins a on arribar¨¤ la franqu¨ªcia Junqueras, una mena de sortilegi basat en unes sigles de traject¨°ria discutible, sense solidesa program¨¤tica, excepte l'objectiu d'una rep¨²blica catalana que hauria de posar-se a la cua dels pa?sos que aspiren a integrar-se a la Uni¨® Europea, amb el requisit previ de ser membre de les Nacions Unides.

En plena campanya electoral, Gabriel Rufi¨¢n i Oriol Junqueras deien que l¡¯Estat ¨¦s ¡°irreformable¡±. El que veritablement no sabem ¨¦s quin marge tindria un Estat catal¨¤ no nom¨¦s per a la reforma sin¨® tamb¨¦ per a la superviv¨¨ncia elemental. En cas que existeixi, el m¨¨tode econ¨°mic per a la Catalunya separada d'Espanya no ser¨¤ una aportaci¨® personal de Junqueras ni de Rufi¨¢n. De la mateixa manera, suposar que una rep¨²blica catalana seria m¨¦s justa ¨Ccom diuen Junqueras i Rufi¨¢n¨C ¨¦s un apriorisme dif¨ªcilment sostenible. De Rufi¨¢n no se sap, per¨° segons el que Junqueras diu en privat o a Madrid i el que diu al Parlament de Catalunya, m¨¦s aviat sembla que ni espera una secessi¨® en molts anys ni creu en la seva efectivitat institucional. Tampoc sembla sostenible que amb el 26-J el sobiranisme hagi arrasat. El que arrasa ¨¦s la confusi¨® general, els transvasaments de vots amb improbable sedimentaci¨® i el fraccionament pol¨ªtic d'una societat dividida per la proposta de secessi¨®. Potser la franqu¨ªcia Junqueras t¨¦ una certa perspectiva temporal per¨°, amb franqu¨ªcia m¨¤gica o sense, ERC ¨¦s un partit de puja i baixa.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.