Ignor¨¤ncia i indifer¨¨ncia

En un espai radiof¨°nic recent, ?ngel Gabilondo, amb el seu humor subtil, explicava un conte filos¨°fic, com si fos un acudit de fil¨°sofs. Un fil¨°sof pregunta a un altre quin pecat ¨¦s pitjor, si el de la ignor¨¤ncia o el de la indifer¨¨ncia, i l'altre li contesta ¡°ni ho s¨¦, ni m'importa¡±. El pecat de la ignor¨¤ncia volunt¨¤ria consisteix a negar-se a con¨¨ixer una veritat dolorosa o reprovable. El pecat de la indifer¨¨ncia reprotxable consisteix a con¨¨ixer la veritat esmentada, sense experimentar cap retret davant d'aquesta. El 26 de juny els espanyols vam tenir ocasi¨® de posar de manifest com ens assemblem al segon fil¨°sof. El triomf incontestable del PP aglutina sentiments, desitjos i temors dispars, i expressa els errors o pecats de la ignor¨¤ncia volunt¨¤ria i de la indifer¨¨ncia reprotxable.

La nit del 26-J vam veure ll¨¤grimes entre el p¨²blic, majorit¨¤riament jove, que esperava uns resultats electorals esperan?adors en una pla?a de Madrid. Amb perplexitat percebien que eren desbordats per tot el que signifiquen B¨¢rcenas, la G¨¹rtel, la P¨²nica, Aguirre, les retallades, l'atur, les feines escombraries i anys de camaraderia t¨¨rbola en la gesti¨® p¨²blica madrilenya i espanyola. L'estupefacci¨® de molt¨ªssims televidents es va desbordar quan es van adonar que a Val¨¨ncia el PP havia augmentat els vots. Tots els assumptes relacionats amb la corrupci¨® s¨®n, pel que sembla, pecata minuta per a aquest electorat creixent. Que les evid¨¨ncies de gesti¨® delictiva signifiquin necess¨¤riament una gesti¨® greument perjudicial per als electors, pel que sembla, ¨¦s una realitat enquadrable al cap¨ªtol de les ignor¨¤ncies volunt¨¤ries.

El pecat de la indifer¨¨ncia reprotxable ha clavat profundament les arrels en la nostra conviv¨¨ncia. I aix¨ª, dem¨¤ continuaran vius, i electoralment absolts, els artificis dels protagonistes dels sobres de 500 euros, les obres estrafol¨¤ries, les mordidas miserables, les alcaldesses vergonyoses, els paradisos fiscals, les prostitutes de confian?a i els aeroports de l'avi. Tota aquesta vergonya quedar¨¤ oculta sota una capa d'ignor¨¤ncia volunt¨¤ria, expedida per prosseguir la seva din¨¤mica lucrativa a l'empara d'una indifer¨¨ncia reprotxable, al l¨ªmit del cinisme, que, segons la RAE ¨¦s desvergonyiment en la defensa d'accions vituperables.

A l'estupefacci¨® d'uns i la perplexitat dels altres, s'afegeix la consternaci¨® en comprovar que el ministre de l'Interior, Fern¨¢ndez D¨ªaz, ha estat premiat a Catalunya amb 45.000 vots m¨¦s, i a Espanya amb la part al¨ªquota del triomf dels seus. Els seus electors han premiat la llei mordassa, les concertines sanguin¨¤ries i les devolucions en calent, les condecoracions de verges i els irregulars pilots secrets de policia patri¨°tica, la insolidaritat cruel davant del drama dels refugiats i el populisme punitiu sense complexos. De manera colpidora, han premiat les maquinacions que ordia amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) per desprestigiar adversaris pol¨ªtics independentistes. Aquest director infringia la seva obligaci¨® legal de guardar el secret de les seves actuacions, i va trencar aquest mandat legal xerrant-li secrets al ministre. En la seva m¨¦s que discutible cooperaci¨® amb Interior estava obligat legalment a atenir-se a l'ordenaci¨® jur¨ªdica, i ho va trencar proposant tr¨¤mits irregulars per fingir unes actuacions falses o instrumentalitzades.

La llei estableix que dep¨¨n ¨²nicament del Parlament de Catalunya i li ordena no rebre instruccions de cap autoritat. Va trencar aquest mandat posant-se a les ordres del ministre, amb expressi¨® servil i casern¨¤ria. La llei li prohibia utilitzar en benefici privat informacions derivades de la seva funci¨®, i ho va trencar concertant-se amb el ministre per emprendre, en benefici del PP, investigacions prospectives, que s¨®n veritables causes generals, per ¡°veure a qui o qu¨¨ agafem¡±, rigorosament prohibides pel Tribunal Constitucional. El director de l'OAC, de professi¨® magistrat, ho sabia. El ministre, cap org¨¤nic de la policia judicial, ho hauria de saber. El director de l'OAC es mereix que l'hagin fet fora. (Encara que tamb¨¦ ¨¦s preocupant que torni al seu c¨¤rrec anterior per jutjar la gent, amb aquest historial de depend¨¨ncia compulsiva).

L'estupefacci¨®, la perplexitat i la consternaci¨® dels perdedors no impediran que els afavorits per la recompensa electoral la percebin com una absoluci¨®, com una porta oberta a continuar com fins ara. I si els pregunten per qu¨¨ hi continua havent corrupci¨® contestaran com el fil¨°sof del conte de Gabilondo: ni ho s¨¦, ni m'importa.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del TSJC.