¡°Volem tenir una relaci¨® amb Podem d¡¯igual a igual¡±

Raimundo Viejo (Vigo, 1969). Diputat d¡¯En Com¨² Podem i aspirant a dirigir Podem, que concorrer¨¤ a les prim¨¤ries del partit, que se celebraran entre el 22 i el 24 de juliol, amb la plataforma Impulsant el canvi, que assegura que ha reunit 2.400 signatures. Els altres candidats s¨®n, ara com ara, els diputats Albano Dante Fach¨ªn, Jessica Albiach i el senador ?scar Guardingo.

Pregunta. Podem t¨¦ vuit parlamentaris i la meitat es postulen. ?s un reflex de la seva divisi¨®?

El nostre model no desagrada a Pablo Iglesias; al contrari: el partit va en aquesta direcci¨®"

Resposta. O que ¨¦s molt plural. El que ha caracteritzat Podem des del seu inici ¨¦s un boom d¡¯organitzaci¨® en els cercles i aix¨° genera una pluralitat enorme. Per¨° en si mateix no ¨¦s dolent. ?s un s¨ªmptoma de vitalitat interna.

P. Qu¨¨ ¨¦s el que distingeix la seva candidatura de les altres?

R. Molts compren la idea que Podem es converteixi en subjecte jur¨ªdic sobir¨¤ per¨° no ho concreten. I m¡¯alegro que h¨¤gim estat els primers. Volem un subjecte amb capacitat pol¨ªtica per organitzar-se com vulgui i intervingui en la pla?a pol¨ªtica catalana com cregui m¨¦s convenient en el marc d¡¯una organitzaci¨® estatal. Volem que d¡¯aquestes prim¨¤ries en sorgeixi una direcci¨® compartida que organitzi una assemblea constituent per plasmar en els estatuts de Podem un model cooperatiu, integrador i feminitzat.

P. Per qu¨¨ aposta per una direcci¨® col¡¤legiada i no per una secretaria general individualitzada com fins ara?

Els sistemes presidencialistes nom¨¦s funcionen amb candidats molt forts"

R. Em va cridar l¡¯atenci¨® que els altres candidats no signessin el nostre manifest Impulsem el canvi. La marxa de Gemma Ubasart va deixar un buit d¡¯organitzaci¨® i nosaltres decidim afrontar-lo. Per¨° Albano Dante Fach¨ªn ¡ªel diputat que lidera Ho Podem tot¡ª i Jessica Albiach ¡ªla diputada l¨ªder de Fem Podem¡ª van anunciar que concorrerien a les prim¨¤ries abans de convocar-se si m¨¦s no. Aix¨° ¨¦s un efecte del presidencialisme organitzatiu. No ¨¦s f¨¤cil resoldre el problema amb el model de Vista Alegre (l¡¯assemblea que va consagrar Pablo Iglesias) perqu¨¨ comporta la fragmentaci¨® de candidatures. Per un motiu molt senzill: ell ¨¦s un l¨ªder pol¨ªtic que crea una organitzaci¨® a trav¨¦s de la televisi¨®, dels mitjans, dels cercles i que t¨¦ for?a per crear aquest model. Els sistemes presidencialistes nom¨¦s s¨®n governables amb candidats molt forts. Desafortunadament no tenim un Iglesias en cada comunitat aut¨°noma. Ni a un Pablo Echenique (Arag¨®) o Teresa Rodr¨ªguez (Andalusia). Ells van guanyar les europees i tenien una legitimitat d¡¯origen.

P. El seu model ¨¦s el d¡¯Iniciativa?

Podem pot aportar a la conflu¨¨ncia l'eina de les aliances a nivell estatal, el gruix dels vots i l'horitz¨® de ruptura amb el R¨¨gim del 78"

R. El d¡¯Iniciativa o el de Barcelona en Com¨². Ada Colau no n¡¯¨¦s la secret¨¤ria general. ?s un lideratge compartit, col¡¤lectiu. No hi ha res m¨¦s equivocat que pensar que un lideratge compartit ¨¦s un lideratge feble.

P. Per qu¨¨ el seu equip es presenta de forma conjunta i vost¨¨ en solitari? ?s una mica estrany...

R. Perqu¨¨ si volem una direcci¨® col¡¤legiada es necessita que aquest secretari no sigui candidat d¡¯una part sin¨® que actu? d¡¯¨¤rbitre. L¡¯assemblea constituent ja triar¨¤ la direcci¨®. Una cosa ¨¦s el proc¨¦s actual, que busca cobrir el buit dels Estatuts de Podem, que nom¨¦s permet una opci¨® presidencialista de secretari general; i, una altra, modificar l¡¯estructura interna del partit i participar en la construcci¨® d¡¯En Com¨² Podem com a subjecte jur¨ªdic.

P. Podem ¨¦s ara una delegaci¨® de Podemos. Volen una relaci¨® d¡¯estil PSC-PSOE?

R. Com aquesta, no. No funciona. No ¨¦s federal: reprodueix el model d¡¯Estat unitari descentralitzat que ¨¦s l¡¯Estat de les autonomies. Jo no s¨®c jacob¨ª ni centralista. Cal con¨¨ixer l¡¯origen: Podem va n¨¦ixer en unes europees de forma centralitzada i el nucli promotor ¨¦s molt madrileny. Volem una relaci¨® d¡¯igual a igual i tenir el mateix reconeixement i posici¨®. Per¨° amb un horitz¨® molt m¨¦s ampli per la conflu¨¨ncia. Volem ser-ne protagonistes. Som la principal aportaci¨® electoral d¡¯En Com¨² Podem i de totes les conflu¨¨ncies.

P. No li desagrada a Pablo Iglesias aquest model?

No volem una relaci¨® de l'estil PSOE-PSC; no funciona. Reprodueix el model d'Estat unitari descentralitzat que ¨¦s el de les autonomies"

R. Al contrari. El partit avan?a en aquesta direcci¨®. La sintonia ¨¦s gran.

P. Quan es va postular es va dir que tenia el suport d¡¯Iglesias per¨° ell ara apel¡¤la a la neutralitat...

R. He perdut el compte dels anys que fa que som amics. Potser la gent va creure per aix¨° que jo era el candidat oficialista. L¡¯amistat ¨¦s bona perqu¨¨ permet el di¨¤leg per¨° cadascun ha de representar al seu territori, a la realitat de la qual procedeix i a l¡¯opci¨® pr¨°pia.

P. Amb tants candidats No acabaran pactant?

R. ?s innegociable el subjecte jur¨ªdic propi i la secretaria col¡¤legiada. El reglament permet que una candidatura copi com a molt el 70% dels c¨¤rrecs del consell ciutad¨¤ per¨° aix¨° conduir¨¤ a la l¨°gica de l¡¯escissi¨®. Les candidatures menors es quedaran fora.

P. Fach¨ªn ¨¦s el primer que va reclamar les prim¨¤ries. No ha estat un error retardar-les tant?

Si acabarem pactant amb els altres candidats? ?s innegociable el subjecte jur¨ªdic propi i la direcci¨® col¡¤legiada"

R. Ha vingut imposat per una l¨°gica terrible de la legislatura i la investidura passada. ?s comprensible. Per aix¨° ara s¡¯agafar¨¤ el bou per les banyes. Tenim l¡¯emerg¨¨ncia de la secretaria general i la constituci¨® del subjecte pol¨ªtic catal¨¤, que est¨¤ cridat a ser el subjecte protagonista de la Catalunya del segle XXI. No ¨¦s cap broma. ?s relativament f¨¤cil crear una coalici¨® i llistes electorals. El dif¨ªcil ¨¦s que les organitzacions que hi ha al darrere, amb milers de militants, amb implantacions territorials molt dispars, es concretin en una organitzaci¨® que haur¨¤ de ser la gran maquin¨¤ria pol¨ªtica que lideri Catalunya.

P. Quan Colau va presentar la idea de crear un partit, va dir que no volia una suma de sigles o una coalici¨®.

R. No ¨¦s un problema de Podem. ?s de tots. Hem de fer-ho conjuntament i no a cop de decret. ICV o EUiA s¨®n organitzacions amb molts anys i que tenen les seves pr¨°pies l¨°giques pol¨ªtiques. I nosaltres parlem d¡¯una assemblea constituent per donar forma al que som. Som la principal aportaci¨® electoral a En Com¨² Podem i a totes les conflu¨¨ncies que hi ha hagut a Catalunya. S¡¯ha de tractar amb delicadesa, prud¨¨ncia i respectant sempre. La pol¨ªtica t¨¦ m¨¦s d¡¯alqu¨ªmia que d¡¯aritm¨¨tica.

P. Va ser molt agressiva en el seu plantejament?

R. Ella planteja una cosa que ha funcionat a Barcelona estupendament, per¨° genera altres preguntes. Funciona tot Catalunya com Barcelona? Tot Catalunya disposa del teixit associatiu, ve?nal, de moviments socials per tenir una organitzaci¨® en aquest sentit? ?s molt complex. El model d¡¯Ada ¨¦s d¡¯¨¨xit. I ¨¦s indubtable. Es planteja presentar-se a les eleccions i les guanya.

Vull el refer¨¨ndum per¨° no vull la independ¨¨ncia"

P. Qu¨¨ ¨¦s el que pot aportar Podem a la conflu¨¨ncia?

R. Primer l¡¯eina per fer les aliances fraternes a escala estatal. Som nosaltres els qui aportem la possibilitat de fer pol¨ªtica d¡¯estat som nosaltres; el gruix de vots o l¡¯horitz¨® de ruptura amb el r¨¨gim del 78. Van ser les europees les que van canviar l¡¯escenari i no l¡¯acc¨¦s als Ajuntaments. Som la nau d¡¯abastiment. Fins i tot aqu¨ª a Catalunya.

P. Vost¨¨ ¨¦s molt clar amb el no a la independ¨¨ncia.

R. S¨ª. Vull el refer¨¨ndum per¨° no vull la independ¨¨ncia. Que tots els candidats opinen igual? A veure qu¨¨ contesta Fach¨ªn a aix¨°.