Refer¨¨ndums en temps populistes

El Brexit ha posat en relleu el fals mite dels refer¨¨ndums com a m¨¨tode democr¨¤tic de presa de decisions en assumptes complexos. No deixa de ser una ironia del dest¨ª que aix¨° hagi succe?t a Gran Bretanya, una antiga democr¨¤cia representativa on la tradici¨® t¨¦ un pes enorme i, en canvi, gaireb¨¦ no hi ha experi¨¨ncies de refer¨¨ndums. Potser es comen?a a esfondrar un mite, que els pol¨ªtics anglesos s¨®n prudents i savis, que aquella si que ¨¦s una democr¨¤cia s¨°lida i assentada en la qual es nota el pes de la hist¨°ria. En aquest cas, almenys, no ho han demostrat: el refer¨¨ndum ha estat autoritzat pel Parlament sense unes regles precises i espec¨ªfiques que permetessin interpretar adequadament els resultats: percentatge m¨ªnim de participaci¨® i de vot, ampli debat p¨²blic en el qual s¡¯impliquessin els l¨ªders pol¨ªtics de forma clara, amb una posici¨® conjunta del Parlament previ al vot popular. Una democr¨¤cia seriosa exigeix un proc¨¦s que a Gran Bretanya no ha tingut lloc.

Al contrari, tot s¡¯ha fet de manera rude, sense cap subtilesa, deixant a l¡¯atzar d¡¯una majoria ocasional una decisi¨® d¡¯extrema import¨¤ncia que no nom¨¦s afecta els brit¨¤nics sin¨® tamb¨¦ la resta d¡¯Europa i els EUA. No deixa de ser xocant que la decisi¨® adoptada per una estreta majoria del 52% dels votants (i menys del 36% del total de la poblaci¨®) hagu¨¦s sortit ¨¤mpliament derrotada de la Cambra. Nom¨¦s una fracci¨® de diputats del partit conservador la defensava; la resta de conservadors, els laboristes, els liberals i els nacionalistes escocesos, hi estaven en contra. El partit que encap?alava el Brexit, l¡¯UKIP, nom¨¦s tenia un esc¨®.

Cal preguntar-se, doncs, en quin moment els brit¨¤nics han expressat la seva voluntat: en escollir el diputat del seu districte o en votar en refer¨¨ndum. Resultats tan dispars no ho deixen clar. En tot cas, no han de descartar-se noves eleccions; al contrari, semblen probables. De moment, els responsables del disbarat dimiteixen: Cameron, Farage, Johnson i l¡¯avenir de Corbyn, ambigu l¨ªder laborista, est¨¤ en un comprom¨ªs. Un aut¨¨ntic vendaval, una extravag¨¤ncia pol¨ªtica, al pa¨ªs on es va iniciar la democr¨¤cia moderna.

Potser a Catalunya podem treure conseq¨¹¨¨ncies dels esdeveniments brit¨¤nics. Al cap i a la fi, el tema de debat ¨¦s semblant i el procediment tamb¨¦: aqu¨ª es vol sortir d¡¯Espanya mitjan?ant un refer¨¨ndum, all¨¤ de la UE a trav¨¦s del mateix instrument de participaci¨®. No obstant aix¨°, curiosament, els responsables catalans, pol¨ªtics o columnistes, esglaiats per l¡¯experiment brit¨¤nic i les seves conseq¨¹¨¨ncies, guarden silenci. Molts d¡¯ells, en la seva miopia intel¡¤lectual, redueixen la democr¨¤cia al vot directe. ¡°President, posi les urnes¡±, repetia amb veu cridanera l¡¯actual presidenta del Parlament. I el president, ¨¤dhuc contra llei i de cartr¨®, les va posar. Una criaturada amb conseq¨¹¨¨ncies.

Per¨° alguns, no gaires, van anar a votar, en la seva gaireb¨¦ totalitat a favor de la separaci¨® d¡¯Espanya. No obstant aix¨°, com ara ha succe?t a Gran Bretanya, en molts casos el vot no era una resposta a all¨° que es preguntava sin¨® que estava motivat per una revolta contra tot, contra el sistema, econ¨°mic, social i pol¨ªtic. Colau i Rabell, l¨ªders d¡¯En Com¨² Podem, la conflu¨¨ncia del partit de Pablo Iglesias a Catalunya, han declarat en nombroses ocasions que van votar a favor de la independ¨¨ncia per¨° que no s¨®n independentistes. Passem per alt la coher¨¨ncia de la seva posici¨®, potser no exigible del tot a un ciutad¨¤ qualsevol, per¨° s¨ª a l¨ªders pol¨ªtics. Passem-ho per alt. Per¨° ¨¦s indicatiu d¡¯una cosa que afecta la credibilitat democr¨¤tica dels refer¨¨ndums: no es contesta el que es pregunta sin¨® que es vota a favor o en contra d¡¯altres q¨¹estions, amb freq¨¹¨¨ncia on m¨¦s dolgui a l¡¯establishment que governa, a l¡¯elit o a la casta a la qual es culpa de tots els mals.

Sab¨ªem que els refer¨¨ndums eren una forma molt imperfecta de participaci¨® pol¨ªtica. Qui els convoca fa la pregunta que m¨¦s li conv¨¦, ¨¦s impossible matisar-ne la resposta, la majoria de vegades el ciutad¨¤ no t¨¦ un criteri format per respondre amb fonament. Tot aix¨° ho sab¨ªem. Per¨° ara, en temps populistes, cal afegir una altra ra¨®: es vota per raons diferents de les que planteja el refer¨¨ndum. Ara encara est¨¤ m¨¦s clar: ¨¦s el pitjor m¨¨tode de participaci¨® democr¨¤tica, inclosos tots els altres.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.