La mem¨°ria involunt¨¤ria de Proust

Quan Erich Auerbach va escriure l¡¯¨²ltim dels cap¨ªtols del seu llibre de m¨¦s anomenada, Mimesis: La representaci¨® de la realitat a la literatura occidental (1942), va decidir enfrontar-se a aquelles narracions de la tradici¨® europea que havien fet un salt qualitatiu respecte al concepte de ¡°representaci¨®¡±, que ¨¦s, cum grano salis, una cosa semblant al que Arist¨°til va entendre per mimesi a la seva Po¨¨tica (nova traducci¨® catalana de gran categoria a l¡¯editorial Angle, 2016). Per a tal fi, Auerbach va agafar, com va fer en tots i cada un dels cap¨ªtols del seu llibre, un passatge de To the Lighthouse, de Virgina Woolf: era una obra en la qual el procediment del mon¨°leg interior ¡ªno inventat per ella¡ª arribava a certs extrems que feien f¨¤cil una an¨¤lisi de les extorsions de la mimesi tradicional dels escriptors pr¨°piament anomenats realistes. Nom¨¦s cap al final d¡¯aquest cap¨ªtol, el gran fil¨°leg alemany va considerar oport¨² escriure uns quants par¨¤grafs dedicats a l¡¯obra de Proust ¡ªtamb¨¦ la de Joyce¡ª, en la mesura que posse?en alguna semblan?a amb la t¨¨cnica narrativa de Woolf.

Va dir, al respecte: ¡°A l¡¯actualitat [...] molts escriptors presenten esdeveniments menuts i, pel que fa al dest¨ª, insignificants per ells mateixos o com a pretext per al desenvolupament d¡¯arguments, per entrar esbiaixadament en un ambient o en una consci¨¨ncia, o en les profunditats del temps. Han renunciat a representar la hist¨°ria dels seus personatges amb pretensions d¡¯integritat exterior, amb una rigorosa observaci¨® de la successi¨®¡±. El par¨¤graf s¡¯adiu perfectament amb els dos autors citats m¨¦s amunt, per¨°, pel que fa al Proust d¡¯A la recerca del temps perdut, no diu tot el que, amb els anys a venir, els cr¨ªtics han arribat a observar sobre el secret de la seva obra. Ho fa, per exemple, Nicolas Grimaldi en un llibre que s¡¯acaba d¡¯editar: El pet¨® de bona nit: Sobre la psicologia de Proust, molt bona traducci¨® de Josep Alemany (Barcelona, Edicions de 1984, 2016).

Al llarg de tot aquest opuscle, Grimaldi no fa altra cosa, i ja ¨¦s molt, que explicar de quina manera el novel¡¤lista franc¨¨s va controvertir la teoria realista de la mimesi per forjar un nou procediment relatiu a tres coses essencials, pr¨°pies de l¡¯art narratiu d¡¯Occident: qu¨¨ ¨¦s la Hist¨°ria ¡ªcom a canem¨¤s de les hist¨°ries que s¨®n narrades al seu llibre¡ª, qui ¨¦s el protagonista, i, barrejant les dues coses, en qu¨¨ consisteix el temps, o el Temps, com escriu Proust al final de tot del llibre. Grimaldi explica admirablement de quina manera el temps prousti¨¤ t¨¦ molt poc a veure amb el nostre concepte, tan arrelat en la filosofia i en la ci¨¨ncia f¨ªsica dels ¨²ltims cinc-cents anys, del temps com a seq¨¹¨¨ncia de causes i efectes, i en el decurs del qual els esdeveniments poden ordenar-se segons la llei de Cronos, un temps per les seq¨¹¨¨ncies del qual un ¨¦sser hum¨¤ por definir-se com a microcosmos dins el macrocosmos de la Hist¨°ria.

Proust hauria inventat ¡ªaix¨ª ¨¦s ben b¨¦ com s¡¯ha de dir¡ª una mena de l¨°gica de la constituci¨® de la psicologia humana que no s¡¯adiria amb una mem¨°ria representativa del que (ens) ha succe?t esgraonadament al llarg d¡¯una vida, sin¨® amb una mem¨°ria involunt¨¤ria ¡ªa distingir, doncs, de la mem¨°ria bergsoniana¡ª que, un cop excitada misteriosament ¡ªles llambordes del palau dels Guermantes, la famosa magdalena amb forma de conquilla¡ª, desplegaria tot un arreplec de temps ¡ªcom ara una superposici¨® de cronologies molt allunyades entre si dins el temps hist¨°ric¡ª, que acabarien forjant una vaga personalitat, de fet difusa en el conglomerat d¡¯esdeveniments que es presenten, de cop, refetes en aquesta experi¨¨ncia.

Proust no hauria pret¨¨s, doncs, presentar un personatge central, el narrador en primera persona, per representar res a la manera com representen Balzac o Flaubert, tan carregats d¡¯objectivitat al servei d¡¯una reconstrucci¨® hist¨°rica en el sentit tradicional. Ell hauria presentat un narrador que nom¨¦s cobra una vaga ombra de personalitat a conseq¨¹¨¨ncia de la suma de moments epif¨¤nics ¡ªexcitats per un esdeveniment que sol ser d¡¯una gran banalitat, com deia Auerbach¡ª ja oblidats i despr¨¦s revivificats.

Per aix¨° es pot dir que hi ha dos grans psic¨°legs i analistes de la ment humana que van obrar una enorme revoluci¨® tant en el camp de la teoria del subjecte com en el camp de la construcci¨® de la Hist¨°ria: Freud va descobrir l¡¯inconscient; Proust va descobrir els mecanismes pels quals la hist¨°ria d¡¯un subjecte arriba a contradir les lleis esgraonades de la causalitat.