Garc¨ªa Bragado: ¡°Aquesta vegada gaudir¨¦ dels Jocs¡±

Molts dels esportistes que participaran als Jocs Ol¨ªmpics de Rio de Janeiro no havien nascut, si m¨¦s no, quan es van celebrar els de Barcelona, el 1992. Jes¨²s ?ngel Garc¨ªa Bragado, en canvi, va competir llavors i segueix competint ara, i a un magn¨ªfic nivell, sempre en l'elit mundial. Seran els seus setens Jocs, un r¨¨cord en l'atletisme mundial i un altre en l'esport espanyol, superant els sis disputats pel llegendari waterpolista Manel Estiarte i el genet Luis ?lvarez Cervera. ¡°Els viur¨¦ d'una manera diferent. M'adono que ¨¦s el final d'un cam¨ª que ha anat molt m¨¦s lluny del que hagu¨¦s imaginat¡±, explica el marxador madrileny de 47 anys, establert a Catalunya i regidor de l'ajuntament de Sant Adri¨¤ del Bes¨®s.

¡°Amb l'experi¨¨ncia que em d¨®na haver participat a tants Jocs, m'ho plantejo des del vessant que no vaig poder en uns altres, amb la intenci¨® de gaudir-los al m¨¤xim¡±, relata Garc¨ªa Bragado. ¡°Als de Londres, el 2012, vaig ser-hi pensant que encara em quedava aquesta petita oportunitat d'aconseguir una medalla. L'havia fregat quatre anys abans a Pequ¨ªn. Possiblement em vaig exigir massa i em vaig oblidar d'aix¨°, de gaudir-los. Anir¨¦ a aix¨° i, l¨°gicament, a intentar fer una gran competici¨®¡±.

¡°?s el final d'un cam¨ª. He anat m¨¦s lluny del que hagu¨¦s imaginat¡±

Guanyador d'una medalla d'or i tres de plata als Mundials, el marxador de Sant Adri¨¤ les ha vist de tots els colors. ¡°De vegades he anat amb grans expectatives d'aconseguir una medalla i he fracassat, per exemple, al Mundial de Sevilla el 1999 o a l'Europeu de Barcelona el 2010. En canvi, en moments en qu¨¨ no tenia cap expectativa, en els quals potser ja sabia que hauria d'operar-me al retorn, va passar tot el contrari¡±.

M¨¦tode Simeone

Des¨¨ als seus primers Jocs, a Barcelona, Bragado va acariciar el podi ol¨ªmpic el 2004 a Atenes, on va ser cinqu¨¨, i el 2008 a Pequ¨ªn, on va ser quart, sempre en la seva especialitat, els 50 quil¨°metres marxa. ¡°A Pequ¨ªn, quan entrava a l'estadi, ell'anomenat Niu de l'Ocell, tenia ja la sensaci¨® que era el meu comiat ol¨ªmpic¡±, recorda. Per¨° va seguir en la lluita. Va disputar els Mundials del 2013 i els del 2015. Com a bon seguidor de l'Atl¨¨tic de Madrid, es va anticipar al m¨¨tode popularitzat per Simeone. ¡°A mi, aquest any rere any, m'ha anat una miqueta millor i he pogut compatibilitzar la meva carrera esportiva amb la meva activitat de regidor a Sant Adri¨¤¡±. No li va resultar f¨¤cil al principi. ¡°En pol¨ªtica, de vegades no tens horaris i, abans, el meu dia a dia era nom¨¦s entrenar-me. Alguna vegada¡±, concedeix, divertit, ¡°he patit rampes durant els plens. S¨®n esgotadors, duren hores i hores, tantes que fins i tot els ve?ns se'n van a sopar. Hauria d'estar reglamentat el temps. ?s dif¨ªcil mantenir la deguda atenci¨® per debatre. ?s esgotador¡±. I deixa anar: ¡°Alguna vegada, penses: tant de bo pogu¨¦s estar ara mateix entrenant-me¡±.

¡°Estiarte va dir que no tornaria a una piscina, jo seria feli? fent una horeta de marxa cada dia¡±

Els debats m¨¦s intensos en les ¨²ltimes setmanes van afectar la ubicaci¨® d'un tanatori. ¡°La disputa va voltar, sobretot, sobre el forn incinerador. Entenc que a la gent no li agradi tenir-lo a prop de casa. I m¨¦s a Sant Adri¨¤, on s'han situat moltes ind¨²stries i equipaments que no ha volgut Barcelona, com la famosa central t¨¨rmica. Ara, les tres xemeneies ja estan en des¨²s i es vol saber qu¨¨ se'n far¨¤, si conv¨¦ conservar-les o no. Aquests grans debats s¨ª val la pena que siguin llargs. Puc parlar de La Mina, on visc. Es debat sobre on situar una sala de venopunci¨®, una narcosala, una sala d'assist¨¨ncies a persones amb addiccions. S¨®n debats de calat, que et fan palpar el que demanen els teus ve?ns, als quals representes¡±.

Garc¨ªa Bragado ja coneixia Sant Adri¨¤ abans d'anar-se'n a viure. Va residir durant molts anys a Lleida per¨°, despr¨¦s de trencar-se el seu matrimoni amb l'ex gimnasta ol¨ªmpica Carmen Acedo, va anar a un petit apartament del Poble Sec. El seu partit, el PP, li va plantejar la possibilitat que es trasllad¨¦s a Sant Adri¨¤. All¨¤, al Parc Fluvial, s'havia entrenat multitud de vegades. ¡°M'hi vaig adaptar de seguida. ?s una ciutat formada per un al¡¤luvi¨® de persones vingudes de tot arreu. S¨®c madrileny i s'assembla a Madrid, on gaireb¨¦ ning¨² ¨¦s d'all¨¤. El meu barri d'ara em recorda molt aquell en el qual vaig viure, Ciudad Lineal¡±. I s'esplaia: ¡°Abans, parlar de La Mina era parlar d'un lloc inaccessible. I avui dia, ¨¦s un lloc sobre el qual es mantenen massa estigmes. Moltes q¨¹estions no s'han solucionat. El F¨°rum de las Cultures va afavorir el barri, per¨° queda molt per fer¡±.

¡°El F¨°rum va afavorir La Mina, per¨° encara ¨¦s un barri estigmatitzat¡±

Garc¨ªa Bragado, que ha patit diverses operacions de maluc, no es veu absolutament allunyat de l'esport una vegada finalitzin els Jocs. ¡°Estiarte, quan es va retirar, va dir que no volia veure mai m¨¦s una piscina. Jo no seria tan taxatiu. Jo seria feli? fent esport una horeta al dia, el que em demani el cos. L'esport d'alta competici¨® no ¨¦s molt sa, no ho negar¨¦ pas, perqu¨¨ portes el teu cos al l¨ªmit¡±.

El veter¨¤ marxador guarda records dels "seus¡± Jocs: ¡°De Barcelona 92, molta felicitat, i una foto a la Vila Ol¨ªmpica, on ara hi ha uns cinemes, amb gent com Plaza, Massana¡­; d'Atlanta 96, el vestit dels ¨²nics en qu¨¨ vaig desfilar; de Sydney, amb aquella magn¨ªfica badia, el cobrellit, per¨° el tenen les meves filles; d'Atenes ¡ªmai oblidar¨¦ el so dels grills a la Vila Ol¨ªmpica¡ª el diploma ol¨ªmpic i l'equipament; de Pequ¨ªn ¡ªels millors despr¨¦s dels de Barcelona i on tots est¨¤vem al mateix edifici, amb Pau, amb Rafa Nadal¡­¡ª una samarreta per competir amb una franja rojigualda perqu¨¨ la gent ens identifiqu¨¦s. Sembla que ens costa lluir els nostres colors, tenim aquest complex. A Londres van ser-hi molts amics, els vaig poder aconseguir entrades i vaig viure la semifinal de b¨¤squet d'Espanya contra R¨²ssia. Tamb¨¦ guardo el cobrellit, per¨° aquest el tinc jo. Ah!, i col¡¤lecciono tots els dorsals¡±. Li falta el que lluir¨¤ a Rio. Seran, probablement, els 50 quil¨°metres m¨¦s emotius per al Chuso.