Barcelona, parc tem¨¤tic

A les sis de la tarda, vuit paios pujats en quatre rid¨ªculs cotxets grocs de cinquanta cent¨ªmetres c¨²bics travessen la Rambla del Raval. Porten un casc tipus Formiga At¨°mica i una audioguia a tot volum que ressenya els llocs per on transiten eixelebradament. Quan l'esquadr¨® passa per davant d'una terrassa, un noi s'aixeca de cop i amb veu alta els crida: ¡°Tourist, go home! Aqu¨ª no us volem¡±. Despr¨¦s torna a asseure's.

El crit forma part d'un cansament generalitzat, especialment dels ve?ns del centre de la ciutat, respecte a un tipus de turisme que arriba en massa a Barcelona. Amb els preus de l'habitatge alts, la privatitzaci¨® d'espais p¨²blics com el Park G¨¹ell, la destrucci¨® del teixit social i comercial del centre, el soroll nocturn¡­ Tot aix¨° i m¨¦s s'atribueix ¨²ltimament a un sector productiu que genera 20 milions d'euros al dia, el 12% del PIB d'una ciutat (fins al 20% si comptem l'impacte indirecte) amb 90.000 persones dedicades, segons dades de la Seguretat Social. Una ciutat que abans dels Jocs Ol¨ªmpics del 1992 tenia problemes per atreure visitants, per¨° que des de comen?aments d'aquest segle s'ha desbordat. De fet, l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, va guanyar les eleccions fent especial ¨¨mfasi en aquest problema. Per¨°, es pot realment regular aquest sector sense destruir-lo?

L'Ajuntament ha engegat un pla estrat¨¨gic per detectar els problemes i mirar de solucionar-los. Mentrestant, la concessi¨® de llic¨¨ncies hoteleres ha quedat paralitzada i els pisos tur¨ªstics s'han convertit en el dimoni dins d'un imaginari col¡¤lectiu que rebutja aquest fenomen de masses que cada any atreu 30 milions de visitants (15 dels quals dormen a Barcelona entre hotels i allotjaments tur¨ªstics i 15 m¨¦s als voltants) en una ciutat m¨¦s aviat petita on nom¨¦s viuen 1,6 milions de ve?ns. El centre est¨¤ ple de pintades que envien a pastar fang els turistes i cada vegada m¨¦s gent es q¨¹estiona qui se'n beneficia i si val la pena fiar l'economia d'una ciutat a aquest tipus d'ind¨²stria.

Al barri G¨°tic ja hi ha tants llits per a turistes com ve?ns

El turisme ¨¦s el quart problema m¨¦s greu de la ciutat, per darrere de l'atur, la inseguretat i la neteja, segons l'enquesta municipal de serveis. Per aix¨° sorgeixen associacions cada vegada m¨¦s nombroses com l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible. Barcelona no ¨¦s Ven¨¨cia, per¨° en alguns llocs aquesta comen?a a tenir els mateixos problemes.

El barri G¨°tic, dins del districte de Ciutat Vella, ¨¦s el paradigma d'aquest conflicte. Brut, sense amb prou feines comer? de proximitat i lliurat al m¨®n del souvenir. M¨¦s de la meitat dels edificis (el 52%) alberguen pisos tur¨ªstics i en els llits d'apartaments i hotels gaireb¨¦ arriben ja al nombre total de ve?ns, segons revela l'estudi de l'investigador de la Universitat de Lisboa, Agust¨ªn C¨®cola. La proporci¨® entre llits hotelers i ve?ns a Ciutat Vella ¨¦s d'una pla?a per cada 4,9 ve?ns, per¨° al G¨°tic ¨¦s fins i tot superior i gaireb¨¦ es pot equiparar: un llit per cada 1,6 ve?ns. Mentre creix el fenomen, la poblaci¨® resident marxa (un 17,6% en els ¨²ltims 10 anys, segons el padr¨®) i pugen els preus residencials (un 6% en nom¨¦s un any) a causa de dos factors: la compra d'edificis i pisos per part d'inversors estrangers i la constant disminuci¨® del parc d'habitatges disponible.

Per C¨®cola, el problema ¨¦s una bola de neu que s'est¨¦n al teixit social i comercial, sempre als barris que reben major pressi¨® com el G¨°tic, Barceloneta, Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera o la Dreta de l'Eixample. "El comer? i la vida quotidiana tamb¨¦ estan afectats. La gent se'n va perqu¨¨ no tenen els serveis que necessiten. Amb el turisme massiu, la farm¨¤cia passa a ser una gelateria i la carnisseria una botiga de souvenirs", assenyala.

Remi G¨®mez, presidenta de l'associaci¨® de ve?ns del barri, passeja per unes Rambles plenes de gom a gom de turistes i enva?des per una fira de tapes on no hi ha ni un sol ve¨ª del barri. El lloc, hist¨°rica art¨¨ria de Barcelona, avui ¨¦s nom¨¦s un gran basar per a turistes. Un espai, com en altres punts, que ja no trepitgen els barcelonins. ¡°Hem perdut la nostra capacitat de tenir una vida quotidiana de barri. Han pujat els preus del comer? i? l'habitatge. All¨¤ on s'instal¡¤la el turisme, desapareixen la resta de sectors¡±, critica.

Hem perdut la capacitat de portar una vida quotidiana¡±, denuncia una ve?na

La manera amb qu¨¨ les ciutats poden mesurar l'impacte sobre el territori d'aquesta ind¨²stria ¨¦s la relaci¨® entre nombre de ciutadans i pernoctacions. La teoria diu que les ciutats grans i poblades suporten millor aquest tipus de fen¨°mens i la mitjana mundial se situa en 6 punts. Grans ciutats com Londres estan en 3 i Amsterdam (una de les m¨¦s afectades) est¨¤ en 12 (per sobre del l¨ªmit de les seves possibilitats). Barcelona es troba actualment en 9 pernoctacions per cada ciutad¨¤, tres punts per sobre de la mitjana.

L'Ajuntament, per primera vegada en anys, est¨¤ alineat amb les queixes ve?nals. Agust¨ª Colom, regidor de Turisme, enumera aquests problemes en una entrevista amb aquest diari: habitatge tur¨ªstic, gentrificaci¨®, desertitzaci¨® de l'espai¡­ i deixar de fer promoci¨® salvatge. ¡°Ara toca governar el turisme, no atreure m¨¦s gent. El primer que estem fent ¨¦s lluitar contra els pisos tur¨ªstics il¡¤legals. Per¨° tamb¨¦ hi ha un pla d'usos per als comer?os que limitar¨¤ els seus usos i fomentar¨¤ el de proximitat¡±, assenyala.

El mateix senten els ve?ns de la Barceloneta, un antic barri de pescadors amb pisos d'escassa qualitat, que el turisme ha convertit en el m¨¦s car per metre quadrat. L'investigador Alan Quaglieri, expert en temes de turisme, coneix b¨¦ el problema. ¡°?s un ¨¤rea emblem¨¤tica de les contradiccions promogudes pel turisme en l'apartat d'habitatge. ?s la compet¨¨ncia deslleial entre la demanda tur¨ªstica d'espai i l'acc¨¦s a un ben b¨¤sic. Ha provocat que ¨¤rees amb un perfil de classes populars s'enfrontin a una concentraci¨® d'una demanda amb alt poder adquisitiu. I aix¨° t¨¦ un impacte brutal sobre els equilibris socioculturals del barri?¡±.

Les conflu¨¨ncies en aquest assumpte creen estranys companys de llit com el d'aquests ve?ns i el gremi d'hotelers. El seu president, Jordi Clos, no creu que Barcelona tingui un problema amb el turisme, sin¨® un repte per davant per gestionar l'¨¨xit. Per¨°, en qualsevol cas, assenyala els pisos tur¨ªstics com a focus principal. ¡°Cal diferenciar b¨¦: hi ha una part del turisme, la meitat, que s¨®n gent que v¨¦nen a fires o a negocis i no genera cap conflicte. Per¨° despr¨¦s hi ha la part tur¨ªstica que t¨¦ dos par¨¤metres importants que han generat conflictivitat. Els pisos tur¨ªstics han fet un creixement de l'oferta brutal amb uns preus assequibles. Ve un segment de p¨²blic que abans no venia i han doblat l'oferta. La meitat no s¨®n legals i generen un conflicte de car¨¤cter social dins dels espais. A m¨¦s tenim el tema dels creuers. Una part s¨®n de molt nivell, per¨° uns altres estan tres hores i mitja i ocupen l'espai de la ciutat¡±, assenyala. En qualsevol cas, ning¨² dubta que la soluci¨® trigar¨¤ a arribar tants anys com els que va esperar aquesta ciutat als turistes.