La gran aventura del ferotge dinosaure nedador

A l¡¯antic Camp de la Bota, a quatre passes del mar, ha aparegut un dinosaure. I no un de qualsevol, un aterridor exemplar d¡¯Espinosaure, bestiola extravagant la mida, l¡¯armament i la ferocitat del qual superen els dels depredadors terrestres m¨¦s grans que hagin existit mai, incl¨°s el tiranosaure, el fam¨®s T. Rex, que el sobrepassaria per dos metres, sense comptar les ungles. L¡¯animal, de caracter¨ªstiques estranyes ¡ªfins i tot per ser un dinosaure: nedava i pescava¡ª, es troba al costat del Museu Blau, la seu principal del Museu de Ci¨¨ncies Naturals de Barcelona (NAT), i ¨¦s el reclam i un dels atractius de l¡¯extraordin¨¤ria exposici¨® Spinosaurus, el gegant perdut del cretaci, que ha organitzat la National Geographic Society (NGS) ¡ªcoincidint amb el 15¨¨ aniversari del canal NatGeo¡ª amb la col¡¤laboraci¨® de la Universitat de Chicago, que es complementa amb f¨°ssils de la col¡¤lecci¨® del mateix museu barcelon¨ª.

El model alarmantment realista del dinosaure, que es troba en una zona protegida per tanques agafant un peix amb una grapa digna d¡¯un Freddy Krueger antediluvi¨¤, ja feia les del¨ªcies dels nens que passaven per all¨¤ abans de la inauguraci¨® oficial de la mostra, prevista per a aquesta tarda, amb la pres¨¨ncia de l¡¯alcaldessa. ¡°Mira, el dinosaure pescador,¡± ha dit un nen que feia que l¡¯animal extingit ¡ªgr¨¤cies a D¨¦u¡ª sembl¨¦s m¨¦s gran. ¡°?s parent del Baryonyx¡±, ha sentenciat un altre xaval, la qual cosa demostra que els nens ens passen la m¨¤ per la cara a la majoria dels adults en coneixement sobre dinosaures (un altre parent, nen, ¨¦s l¡¯Irritator, que diu molt del car¨¤cter de la fam¨ªlia). Tamb¨¦ ¨¦s veritat que l¡¯Espinosaure ¨¦s medi¨¤tic: Spielberg, recordaran, el va convertir en el dolent de Jurassic Park III en substituci¨® del T. Rex, en aquell moment en hores baixes despr¨¦s que se sugger¨ªs que en realitat el vell tir¨¤ era un carronyaire, i que tenia plomes.

L¡¯avantatge que l¡¯Espinosaure de l¡¯exterior del museu en realitat no estigui viu ¨¦s que el pots mirar molta estona sense ser endrapat de manera cruel i odiosa i observar-ne la rara morfologia. En destaca l¡¯enorme cresta dorsal, la funci¨® de la qual ¨¦s discutida (hidrodin¨¤mica, termoregulaci¨®), tot i que l¡¯exposici¨® aposta decididament pel fet que era un element d¡¯¡°ostentaci¨®¡± per impressionar tant els rivals com les parelles. Tamb¨¦ en destaquen el crani allargat i les llargues mand¨ªbules com de cocodril, prove?des d¡¯esgarrifoses dents c¨°niques. A m¨¦s, t¨¦ la mirada repelosa.

Si tots els dinosaures s¨®n interessants, l¡¯Espinosaure ho ¨¦s m¨¦s encara pels h¨¤bits curiosos que deriven de la seva constituci¨®: estar¨ªem davant d¡¯un dinosaure semiaqu¨¤tic de dimensions colossals (15 metres de llarg, alguns cient¨ªfics en suggereixen fins i tot 18, i gaireb¨¦ 7 tones de pes), adaptat formidablement per nedar (cos sinu¨®s i potes del darrere palmades) i pescar (grapes davanteres potents amb llargues ungles per atrapar preses esmunyedisses, dents que encaixaven com una cremallera per enxampar peixos i sensors especialitzats amb nervis sensorials al morro per detectar moviment a l¡¯aigua). Tot aix¨° no el va impedir, a m¨¦s, ser una veritable mol¨¨stia per a la fauna terrestre.

L¡¯exposici¨®, apassionant, afegeix a la presentaci¨® en societat del dinosaure la sensacional hist¨°ria del seu descobriment, una formidable aventura vital i cient¨ªfica en qu¨¨ s¡¯entrecreuen un vell explorador arist¨°crata alemany, la II Guerra Mundial, un jove paleont¨°leg marroqu¨ª, excavacions al desert, desastres i coincid¨¨ncies afortunades. La mostra de la NGS i el museu t¨¦ la intel¡¤lig¨¨ncia i la sensibilitat de proposar un viatge a trav¨¦s de tot aix¨° cap a les rares i grans goles de l¡¯Espinosaure. El primer ¨¤mbit de l¡¯exposici¨® explica com el paleont¨°leg Ernst Stromer (Von Stromer!) va trobar, abans de la I Guerra Mundial, al desert egipci els primers f¨°ssils del dinosaure i li va donar nom (Spinosaurus aegyptiacus). El nom d¡¯Espinosaure no era perqu¨¨ meng¨¦s peix, sin¨® per les llargues espines dorsals que en sostenien la cresta. Stromer va muntar l¡¯esquelet i el va exhibir al Museu de l¡¯Estat de Baviera, a Munic, fins que l¡¯edifici va ser destru?t per un bombardeig aliat a la Segona Guerra Mundial, contra el qual no es podia defensar ni tan sols un carn¨ªvor com aquest. Stromer va tenir una discussi¨® amb el director del museu perqu¨¨ evacu¨¦s el dinosaure, per¨° aquest, el director, era un nazi i s¡¯hi va negar.

L¡¯exposici¨® mostra una reconstrucci¨® del despatx del paleont¨°leg alemany, amb els papers, les fotos i fins i tot la lupa i el despertador. I tamb¨¦ una restituci¨® de com estava el f¨°ssil perdut en el museu. Un altre diorama mostra el centre destru?t per les bombes. La hist¨°ria ¡ªque simplifica una mica les investigacions a fi de crear m¨¦s dramatisme¡ª continua amb l¡¯obsessi¨® del paleont¨°leg Nizar Ibrahim per retrobar l¡¯Espinosaure, les seves indagacions en altres museus i sobre el terreny, amb experts com Paul Sereno. Una hist¨°ria plena de misteri, aventura i casualitats que ens porta fins a la regi¨® de Kem Kem, al sud del S¨¤hara, i les troballes tan recents com les del 2014, que completen i resolen el puzle del dinosaure nedador, rebatejat ¡ªamb la idea que n¡¯¨¦s una esp¨¨cie bessona¡ª Spinosaurus maroccanus.

L¡¯exposici¨®, amb nombrosos f¨°ssils i material audiovisual, mostra llavors en una pantalla animada una espectacular reconstrucci¨® de com era l¡¯h¨¤bitat del dinosaure, un delta immens i f¨¨rtil en el qual es desenvolupaven multitud d¡¯esp¨¨cies. Un lloc on era millor no haver-hi posat mai els peus. Sens dubte, perill¨®s. Un altre dels misteris d¡¯aquesta aventura de l¡¯Espinosaure ¨¦s que el seu ecosistema al nord de l¡¯?frica al cretaci, fa 90 milions d¡¯anys, era ple de carn¨ªvors, que predominaven absolutament sobre els herb¨ªvors. Aquest ¡°enigma de Stromner¡±, com se l¡¯ha anomenat, potser explica que l¡¯Espinosaure s¡¯especialitz¨¦s a pescar: hi havia poca carn disponible a terra i, a m¨¦s, la compet¨¨ncia amb un coetani com el Carcharodontosaurus, un ¡°cos¨ª zumosol¡± del T. Rex, del qual s¡¯exhibeixen reconstruccions interessant¨ªssimes a les quals dif¨ªcilment apropar¨¤ la m¨¤ cap visitant amb seny. Tamb¨¦ es mostren altres animals, com un Pterosaure: hi ha evid¨¨ncies que l¡¯Espinosaure en podia haver ca?at algun que sobrevol¨¦s la superf¨ªcie de l¡¯aigua de manera imprudentment baixa.

L¡¯¨¤mbit central de l¡¯exposici¨®, veritable viatge en el temps, mostra una element tan espectacular com la reconstrucci¨® completa de l¡¯esquelet d¡¯un Espinosaure nedant. Una estampa meravellosa i impressionant, inoblidable. A poca dist¨¤ncia de la gola se li ha col¡¤locat la presa, un peix serra amb cara d¡¯ensurt. Diverses pantalles mostren imatges del dinosaure nedant i pescant. El conjunt ¨¦s enormement esclaridor. Potser, es podria criticar, deixa una mica massa tancats els problemes que presenta un animal el comportament del qual ¨¦s encara discutit.

La pen¨²ltima secci¨® de l¡¯exposici¨® explica com s¡¯ha fet la reconstrucci¨® de l¡¯Espinosaure i l¡¯¨²ltima afegeix a la mostra els f¨°ssils del dinosaure que casualment formen part de les col¡¤leccions del museu barcelon¨ª; una bona oportunitat per posar-les en relleu. Aquests ossos, ha explicat la directora del NAT, Anna Omedes, van arribar al centre el 2012 amb la donaci¨® de la col¡¤lecci¨® paleontol¨°gica privada del doctor Juan Antonio Vela, espectacular en trilobits. Alguns dels f¨°ssils estaven identificats com de l¡¯Espinosaure i el museu ha confirmat que efectivament, almenys els vuit que s¡¯exposen, ho s¨®n.

Omedes ha destacat que l¡¯exposici¨®, exhibida pr¨¨viament a Washington, Mil¨¤ i Berl¨ªn i que no parar¨¤ a cap altra ciutat espanyola, ¨¦s una oportunitat excepcional de submergir-se en una aventura cient¨ªfica de primera magnitud que cont¨¦ una part l¨²dica i de la qual poden gaudir tots els p¨²blics, pels diferents nivells de lectura que ofereix. La mostra va acompanyada d¡¯una s¨¨rie d¡¯activitats, com una tarda de cinema i la recuperaci¨® de les tert¨²lies d¡¯El Club dels Llun¨¤tics.