La finestra de Pere Rovira

En la pintura de Johannes Vermeer abunden les escenes quotidianes en una habitaci¨® il¡¤luminada per una finestra¡±, escriu Pere Rovira, en una nota a l¡¯inici del seu nou dietari La finestra de Vermeer(Proa). De la mateixa manera, Rovira il¡¤lumina escenes de la seua quotidianitat, amb aquella llum c¨¤lida, ¨ªntima i subtil. Aquest llibre no t¨¦ doncs m¨¦s vincle amb el pintor flamenc, i el t¨ªtol ¨¦s una met¨¤fora del recolliment, de la descripci¨® de l¡¯¨¤nima, de l¡¯atmosfera de la creativitat.

Potser ¨¦s un s¨ªmil una mica for?at, per¨° tant se val. A poc a poc, Rovira ens va amerant amb el to reflexiu de la seua veu, i avancem per les seues p¨¤gines amb inter¨¨s i tafaneria. Perqu¨¨ a la nota erudita s¡¯hi insereixen les escenes familiars, amb la seua dona Celina, amb la filla Em¨ªlia i el gos Vers. Hi ha epigrames, notes de lector, apunts sobre l¡¯art po¨¨tic, divagacions sobre l¡¯amor i la malaltia, moments de gaudi molt humans. Aquest llibre destil¡¤la vida i saviesa, i sentim en la nostra pell les seues vicissituds (aquell mal d¡¯esquena, o aquelles visites inquietes al metge per a con¨¨ixer el diagn¨°stic d¡¯un tumor al pit de Celina). ?s en aquest equilibri entre el lector/poeta i l¡¯home on aquest llibre aconsegueix la m¨¤xima profunditat. I el que ens esperona a seguir, perqu¨¨ la literatura s¡¯hibrida i s¡¯entrella?a amb la vida.

De vegades, aquests tipus de diaris corren el risc de transformar-se en una mena de calaix de sastre, on es recuperen vells textos, dispars i nascuts amb motivacions diferents. O en una mena d¡¯aparador de notes de lectures, que al principi poden resultar estimulants, per¨° que a la llarga acaben cansant, ja que l¡¯erudici¨® sense la sorpresa i el contrapunt de la vida pot ser una mica embafadora. Pere Rovira sap mantindre la tensi¨®, i ens mostra els seus dubtes i les seues inquietuds al davant de l¡¯arribada de la vellesa, cada vegada m¨¦s propera i temuda. Per moments recorda la intimitat d¡¯El quadern gris, altres la prosa incisiva i assag¨ªstica de Joan Fuster, altres l¡¯erudici¨® po¨¨tica d¡¯Enric S¨°ria i Vicent Alonso, sovint ¨¦s a prop de la tradici¨® francesa, amb Michel de Montaigne com a inici de tot...

Per¨° sobretot aquest diari de Rovira il¡¤lustra una manera de viure i de gaudir la literatura. Perqu¨¨, com escrivia Josep Pla: ¡°Per a arribar a escriure alguna cosa que tingui algun sentit, cal haver escrit molt¨ªssim. Escriure molt¨ªssim no ¨¦s cap sacrifici, m¨¦s aviat ¨¦s un plaer ¡ªsobretot si hom t¨¦ alguna cosa a dir, per poca cosa que hom digui. La literatura no tindria cap sentit si no fos pel plaer que produeix escriure. No crec que hi hagi res m¨¦s efica? contra el tedi¡±. La finestra de Vermeer ¨¦s fruit ¨²ltim d¡¯aquest gaudi d¡¯escriure: un plaer que potser Vermeer tamb¨¦ sentia pintant els seus quadres.