El 23-F d¡¯Erdogan?

Quan els turcs semblaven haver enterrat l'amena?a dels cops d'estat amb carros de combat al carrer, i fins i tot haver retornat els militars a les casernes per sempre, les imatges dels tancs a l'aeroport Atat¨¹rk d'Estambul i als ponts del B¨°sfor colpegen com una maledicci¨® b¨ªblica un pa¨ªs membre de l'OTAN i aspirant a integrar-se a la Uni¨® Europea.

Des del pronunciament del 1980, el m¨¦s sagnant dels tres aldarulls que va viure Turquia en menys de dues d¨¨cades, els generals s'havien limitat a marcar el pas als pol¨ªtics amb simples ordres, donant un cop de puny damunt de la taula, com va passar per for?ar la destituci¨® el 1997 de Necmettin Erbakan, el primer cap de Govern islamista en la hist¨°ria de la Turquia moderna, o amb un simple edicte a la p¨¤gina web de l'Estat Major de les Forces Armades, deu anys despr¨¦s.

Per¨° l'anomenat pronunciament electr¨°nic o e-cop?del 2007 es va estavellar llavors amb la fermesa del Partit de la Just¨ªcia i el Desenvolupament (AKP en les seves sigles en turc), la formaci¨® pol¨ªtica neoislamista fundada per Recep Tayyip Erdogan per acaparar quatre mandats amb majoria absoluta a les urnes a partir del 2002. El contundent pes del vots i la formidable fortalesa pol¨ªtica de l'AKP va rebutjar l'intent abans i va retornar als governants civils l'autonomia amb la que no comptaven des de la fundaci¨® de la Rep¨²blica, el 1923, despr¨¦s de l'enfonsament de l'Imperi Otom¨¤ a la I Guerra Mundial.

El Govern de l'AKP, amb el suport de sectors islamistes infiltrats a la policia i l'Administraci¨® de Just¨ªcia, va acabar portant als tribunals desenes de generals i almiralls i centenars d'oficials en diversos macroprocessos contra les trames colpistes i involucionistes en el si de l'Ex¨¨rcit. Precisament quan Erdogan va aquarterar els comandaments militars proclius a intervenir en la pol¨ªtica, el l¨ªder turc va revelar la seva aut¨¨ntica agenda oculta, que no era la imposici¨® de la xaria, com es temien els sectors laics de la societat ¡ªha estat m¨¦s aviat un conservadorisme religi¨®s el model que finalment ha emergit¡ª, sin¨® un r¨¨gim autoritari que menysprea les minories, els dissidents o els descontentaments per aixafar-los amb l'hegemonia a les urnes.

Quan s'escriuen aquestes l¨ªnies encara hi ha dubtes de si els tancs que han sortit als carrers acabaran tornant a les seves bases, com va haver d'ordenar finalment el general Jaime Milans del Bosch a Val¨¨ncia despr¨¦s del cop del 23-F o seguiran mantenint els seus canons apuntant permanentment i amb conseq¨¹¨¨ncies impredictibles cap a un gran pa¨ªs en creixement, que tant ha evolucionat i progressat en les ¨²ltimes d¨¨cades a la recerca de la modernitat i de completar el seu cam¨ª cap a la seva meta com a pont entre Orient i Occident.