Nadia

A Lapeque?a comunista que no sonre¨ªa nunca (Anagrama, 2015), Lola Lafon transforma en novel¡¤la una de les vides m¨¦s extraordin¨¤ries del segle XX: la de Nadia Comaneci, el primer 10 dels Jocs. Va ser a Mont-real, quan tenia 14 anys. Era el primer dia de la competici¨® i Nadia Comaneci va posar-se a volar. Dos mortals, un altre. Amb una bellesa tan perfecta que un enginyer va exclamar: ¡°La nena ha fet petar l'ordinador¡±. Era veritat; el COI havia dit a Omega, fabricant del marcador, que no es preocup¨¦s si no podien sortir quatre d¨ªgits a la pantalla: ¡°El 10 no existeix¡±. Comaneci el va inventar i en aterrar, mentre el p¨²blic es tornava boig, va poder veure la seva nota: ¡°1.00¡±. Un dels jutges es va dirigir a Nadia Comaneci des de la dist¨¤ncia i va obrir les dues mans: deu.

Tretze anys despr¨¦s, una nit de novembre del 1989, la nena que havia acaparat les portades del m¨®n estava sola i plena de merda al mig d'un bosc, seguint un mercenari per un trajecte ¡°gelat, salvatge i pantan¨®s¡±, com va escriure Jordi Soler. Van esquivar filats i es van equivocar de camins. En un d¡¯aquests, caminant a bon ritme despr¨¦s de sis hores, Nadia es va trobar sola. La van veure una patrulla d'agents fronterers, que li van demanar els papers. Nadia Kemenes, deia el seu document. Aquella noia hongaresa s'havia desorientat i estava buscant els seus amics. Els policies, sense adonar-se de qui tenien davant, van dir a la llegenda nacional de Romania com podia sortir del pa¨ªs.

Tenia 28 anys i el seu cos, exigit fins a la perfecci¨® en la inf¨¤ncia, ja no podia volar de la mateixa manera. El seu nom seguia commovent i per al r¨¨gim de Ceacescu era el millor exemple del que representaven les tiranies a l'altra banda del Mur: un deu, el m¨®n perfecte en qu¨¨ tots els homes s¨®n germans. Per tant, Nadia Comaneci era una dona tancada en una peixera, vigilada les 24 hores. Un trofeu per exhibir a la vitrina.

Aquella nit de novembre Nadia Comaneci va sortir a peu per arribar a Hongria. Un mes despr¨¦s, el dia de Nadal, Ceacescu i la seva dona van ser executats per la revoluci¨® que va posar fi al seu r¨¨gim. ¡°M¡¯hauria quedat si ho hagu¨¦s sabut? Esclar¡±, va dir la gimnasta. La seva llibertat la va tornar a portar a les portades de The New York Times i del Post. Avui fa 40 anys d'una nota que es creia que era impossible d¡¯assolir. ¡°Era massa jove per adonar-me del que havia fet¡±, va dir temps despr¨¦s a EL PA?S. Ni tan sols ara, veient el v¨ªdeo del seu exercici, ning¨² sap com ho va fer.