Recuperar sobiranies

Hi ha molta ret¨°rica en la pol¨ªtica. No ¨¦s una cosa nova. Per¨° en aquests moments, en qu¨¨ ens estan canviant el m¨®n com si giressin un mitj¨®, molts dirigents pol¨ªtics, orfes de poder real, malden per treure pit parlant que manen molt i que unilateralment ho faran tot en un tres i no res. La dimensi¨® del canvi i la intensitat i profunditat de les transformacions casen malament amb aquest tipus de declaracions somiadores. La gravetat de fets com l¡¯atropellament assass¨ª ni?ard, la crisi dels refugiats, el desastre de Turquia (en el qual defensar la democr¨¤cia comporta fer-la retrocedir) o l¡¯efervesc¨¨ncia de Trump encarant les presidencials, contrasten amb la levitat de la pol¨ªtica espanyola, expressada aquesta setmana en les martingales que ha generat l¡¯elecci¨® de la Mesa del Congr¨¦s. Ning¨² ho ha fet b¨¦, per¨° el pitjor han estat les explicacions que volen justificar anades, vingudes i pactes poc honorables. Com m¨¦s lluny estan els principis i valors que un diu defensar i el maniobrerisme pol¨ªtic amb el qual concretament els defenses, pitjor ¨¦s la imatge final. I en aquest terreny, qui ha sobresortit ha estat Homs, que mereix un premi al cinisme pol¨ªtic.

El del Congr¨¦s (expressi¨® institucional de la sobirania popular) ¨¦s una mostra m¨¦s del moment delicat pel qual travessa la pol¨ªtica convencional. Les institucions pol¨ªtiques estan perdent espais de poder en un m¨®n que supera i desborda els l¨ªmits que l¡¯arquitectura estatal havia anat treballosament construint al llarg dels segles XIX i XX: l¡¯era dels estats, de les f¨¤briques, de l¡¯estructura de classes, de la sobirania territorial. Ara, poders i plataformes digitals mouen dades, diners i interessos deixant obsoletes les fronteres, les normatives i les mesures de seguretat. Lliurem les nostres dades alegrement a aquestes plataformes a canvi d¡¯informaci¨®, coneixement i diversi¨®, sense cap cost per a nosaltres, perqu¨¨ de fet nosaltres som el producte. Tot es mou amb flu?desa, per¨° anem quedant atrapats en l¡¯embull de rastres que generem, sense que gaires institucions, empreses i entitats que abans atresoraven poder i capacitat d¡¯acci¨® s¨¤piguen gaire b¨¦ qu¨¨ fer quan el s¨°l en el qual s¡¯assentaven tremola i s¡¯esquerda. Estats, bancs, cadenes de distribuci¨® s¨®n alguns dels molts damnificats per Google, Amazon, Facebook i altres plataformes. Els legisladors d¡¯antany s¨®n fitxats sense escr¨²pols pels nous operadors, per aix¨ª moure¡¯s millor en la teranyina reguladora encara existent.

?s aqu¨ª, en aquest escenari, quan parlar de sobirania requereix abaixar el volum i buscar formats nous i espais en els quals s¡¯exerceixi una certa capacitat de protecci¨® i d¡¯autonomia. No ¨¦s casualitat que les ciutats i altres enclavaments territorials adquireixin m¨¦s protagonisme, ja que la concentraci¨® d¡¯activitat, la densitat social i l¡¯acumulaci¨® de fluxos de tot tipus que comporta exigeix que l¡¯arquitectura de la xarxa, oberta i amb nodes, encaixi en una estructura urbana i territorial pensada des d¡¯altres par¨¤metres per¨° igualment imprescindible per viure, acollir-se, despla?ar-se, alimentar-se o tocar-se. Tot aix¨° (encara) irremeiablement presencial. S¨®n aquests espais en els quals es juguen el que podr¨ªem denominar les sobiranies de perfil baix. Quant costa l¡¯aigua? Qui en controla la distribuci¨®? D¡¯on ve i qui governa l¡¯energia que necessitem perqu¨¨ tot funcioni? Mantenim la direcci¨® p¨²blica sobre les dades que els serveis municipals ofereixen a la ciutat? Disposem de plataformes controlades des de la comunitat en mat¨¨ria de mobilitat, connexi¨® a la xarxa o en l¡¯oferta d¡¯habitatge i allotjament de la ciutat? On i com ens eduquem i cuidem? Podem refor?ar les xarxes de producci¨® i distribuci¨® d¡¯aliments des de la proximitat i la perspectiva ecol¨°gica? Hi ha capacitat per incentivar din¨¤miques d¡¯economia col¡¤laborativa, social i solid¨¤ria? S¨®n simplement exemples de formes d¡¯exercir microsoberanies i d¡¯aquesta manera buscar el refor? de la llibertat social, les capacitats comunes i col¡¤lectives en escenaris tendents a la individualitzaci¨® i mercantilitzaci¨® de traject¨°ries vitals i de control invisible sobre les nostres vides. Els estats segueixen sent importants, i no ¨¦s el mateix ser en un que en un altre, disposar d¡¯un o dependre d¡¯un altre. Per¨°, per sota de la ret¨°rica estatal, el que segur que necessitem s¨®n sobiranies de proximitat.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.