El proc¨¦s pel 9-N

L¡¯actualitat est¨¤ saturada de processos penals. Massa; no ¨¦s bo que els mitjans de comunicaci¨® s¡¯omplin de cr¨°niques de tribunals. La situaci¨® ¨¦s preocupant. Entre aquests processos hi ha el seguit davant el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya contra l¡¯expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per la seva participaci¨® en la consulta del 9-N del 2014. A m¨¦s, pels mateixos fets i per raons poc explicades, es tramita a la Sala Penal del Tribunal Suprem una altra causa contra l¡¯exconseller Francesc Homs, quan el procedent seria que es tractessin en un sol procediment.

La pregunta de qu¨¨ ¨¦s m¨¦s favorable per als investigats manca de resposta f¨¤cil. En favor de la compet¨¨ncia del tribunal radicat a Catalunya es pot argumentar la seva proximitat als fets i a l¡¯ambient de la seva producci¨® i, especialment, que contra la seva sent¨¨ncia seria possible presentar recurs de cassaci¨® davant el Tribunal Suprem, ¨¦s a dir, que els afectats disposarien de m¨¦s garanties. Els motius en favor del Suprem s¨®n m¨¦s febles: la seva llunyania, afavoridora, en principi de la visi¨® objectiva dels fets, i la presumpta preparaci¨®/especialitzaci¨® superior dels seus membres.

Despr¨¦s d¡¯una dilatada fase d¡¯investigaci¨®, el jutge instructor ha dictat una resoluci¨® en la qual considera que els fets s¨®n constitutius dels delictes de desobedi¨¨ncia i prevaricaci¨® i que els autors s¨®n els esmentats Mas, Ortega i Rigau. Els enfrontaments de la Just¨ªcia amb els presidents de la Generalitat restaurada el 1931 no s¨®n novetat. Tots ells els han sofert sigui amb l¡¯espanyola o la francesa de la III Rep¨²blica o del r¨¨gim de Vichy, excepci¨® dels presidents Maragall i Montilla. Mentre uns han criticat la resoluci¨® per condescendent i per ometre el delicte de malversaci¨® que plantejaven les acusacions, altres la consideren un senyal segur que els investigats seran sotmesos a judici oral i que seran condemnats. Tots aquests comentaris s¨®n precipitats, manquen de fonament, no afavoreixen els afectats i no s¨®n respectuosos amb els jutges que intervenen en la causa.

La resoluci¨® no ¨¦s ferma, ja que ¨¦s recurrible en reforma davant el mateix instructor i en apel¡¤laci¨® davant el Tribunal Superior de Just¨ªcia. ?s a dir, que ¨¦s possible la seva revisi¨® en tot o en part. S¡¯ha de destacar que en l¡¯interregne s¡¯ha produ?t el canvi de jutge instructor (per passar a la situaci¨® de magistrat en exced¨¨ncia volunt¨¤ria), substitu?t per un magistrat veter¨¤, d¡¯oposici¨® i no procedent, com l¡¯anterior, del torn de designaci¨® del Parlament auton¨°mic, que, com ¨¦s conegut, provoca certa pol¨¨mica dins de la magistratura.

La defensa dels investigats ja ha presentat un recurs insistint que es tractava d¡¯una causa pol¨ªtica, que l¡¯organitzaci¨® del 9-N, a partir de la suspensi¨® de la consulta acordada pel Tribunal Constitucional, va quedar en mans de ciutadans voluntaris i que la intervenci¨® de la Generalitat es va limitar a l¡¯exercici de les seves funcions legals en ordre p¨²blic, seguretat, dret a la informaci¨® i gesti¨® dels sistemes p¨²blics inform¨¤tics, la qual cosa justificava la cessi¨® d¡¯edificis p¨²blics i d¡¯ordinadors per al recompte de vots.

Si la resoluci¨® de l¡¯instructor, ara impugnada, adquireix fermesa, es donar¨¤ trasllat de les actuacions a les parts acusadores perqu¨¨ sol¡¤licitin l¡¯obertura del judici oral mitjan?ant la presentaci¨® dels corresponents escrits d¡¯acusaci¨® i ¨¦s en ells en qu¨¨ es procedir¨¤ a la identificaci¨® dels acusats, es determinaran els fets i es qualificaran. Complert aquest tr¨¤mit, l¡¯instructor decretar¨¤ l¡¯obertura del judici oral excepte que consideri que els fets no s¨®n constitutius de delicte o que no existeixen indicis de criminalitat contra tots o alguns dels acusats. ?s llavors quan els acusats presentaran els seus escrits de defensa amb proposici¨® de les proves pertinents i se celebrar¨¤ el judici oral, que culminar¨¤ amb una sent¨¨ncia que, com ja s¡¯ha dit, ¨¦s recurrible en cassaci¨® davant el Suprem.

La descripci¨® del que queda de proc¨¦s mostra que queda un llarg recorregut i que res est¨¤ escrit, encara que l¡¯experi¨¨ncia indica que les persones assenyalades per l¡¯instructor no ho tenen f¨¤cil per escapar del banc dels acusats. Perqu¨¨ per a aix¨° n¡¯hi ha prou amb un indici de responsabilitat contra ells mentre que per a la seva condemna cal una prova plena i indubtable.

Durant aquests propers mesos, el que conv¨¦ ¨¦s respectar ¨ªntegrament i en tot moment les formes processals sense embolicar-se en q¨¹estions subjacents que han de trobar la seva soluci¨® en altres ¨¤mbits. La decisi¨® sobre presumptes delictes comesos el 9-N queda en mans de jutges experimentats que segur que actuaran amb coneixement, responsabilitat i objectivitat. A tots, ara, ens toca preservar el Tribunal de qualsevol tipus de comportament que pogu¨¦s ser considerat com a pertorbador del seu natural assossec i tranquil¡¤litat. La pau civil aix¨ª ho exigeix.

?ngel Garc¨ªa Fontanet ¨¦s magistrat jubilat.