Identitat i territori

Fa uns dies vaig llegir un article de Javier Cercas en el dominical d¡¯EL PA?S on, citant George Orwell, afirmava que ¡°el nacionalista ¨¦s indiferent a la realitat¡±. Hi estic d¡¯acord. Creuen que el seu poble o naci¨® ¨¦s l¡¯escollit o, com a m¨ªnim, millor que els altres. Formen una comunitat identit¨¤ria moguda per una fe infrangible. Un creu que els nacionalistes han d¡¯apreciar el seu territori, han d¡¯estimar el seu paisatge, els seus rius, les seves muntanyes, els seus camps de cultiu, els seus mars i els seus boscos. La sorpresa ¨¦s que el seu amor a la seva terra ¨¦s una cosa immaterial, intangible. Ells estimen la seva identitat que se circumscriu en un territori original que pot ser destrossat per les seves decisions.

El paisatge, les persones que formen part d¡¯aquest territori nacional, est¨¤ al servei de la p¨¤tria. Per aix¨°, els nacionalistes que governen a Catalunya fan patir la ciutadania amb les seves pol¨ªtiques de retallades socials. Tampoc tenen cap problema a destruir el paisatge, a dessecar rius i aq¨¹¨ªfers o a contaminar el mar. La pol¨ªtica mediambiental ha desaparegut i amb ella la Conselleria de Medi ambient. Els agrada parlar del fet que volen un pa¨ªs lliure per¨° no els importa si ¨¦s ambientalment insostenible.

Per argumentar aquesta ¨²ltima afirmaci¨® podria fer una llista llargu¨ªssima d¡¯actuacions sobre el territori aprovades pels governs de CiU i ara amb ERC. Em centrar¨¦ en dues actuacions que trobo exemplars per il¡¤lustrar la introducci¨® de l¡¯article: Barcelona World al Camp de Tarragona i la construcci¨® d¡¯una autovia per la vall d¡¯en Bas (Garrotxa, Girona).

La construcci¨® de Barcelona World, a Salou, al costat de Port Aventura, suposa la creaci¨® d¡¯una ciutat d¡¯uns 15.000 habitants sobre uns terrenys propietat de CaixaBank (que ja ha fet el seu gran negoci amb la requalificaci¨® d¡¯uns terrenys r¨²stics a urbanitzables) al voltant de casinos i hotels. Volen fer d¡¯aquesta zona una esp¨¨cie de ciutat del joc i dels negocis.

Utilitzant el reclam tur¨ªstic de la Costa Daurada i de Port Aventura es podran construir casinos alegres i lluminosos, com el que pret¨¦n aixecar l¡¯empresa nord-americana Melco, que al seu pa¨ªs t¨¦ vetada l¡¯obtenci¨® de llic¨¨ncia per cooperar amb la m¨¤fia xinesa. O com el que pret¨¦n construir el promotor del Casino de Peralada, associat amb l¡¯empresa Genting que opera a Mal¨¤isia, on el joc ¨¦s una activitat de primer ordre. I perqu¨¨ aix¨° funcioni la mar de b¨¦ han abaixat els impostos i les taxes al sector del joc, del 55% al 10%, perqu¨¨ ajudin a la internacionalitzaci¨® de Catalunya.

El govern nacionalista afirma que es crearan milers de llocs de treball (sostenen que seran entre 7.000 i 10.000 ocupacions directes) i aix¨° activar¨¤ econ¨°micament la zona. Menteixen en relaci¨® amb el suposat nombre d¡¯ocupacions i callen respecte de la qualitat dels mateixos. Un complex com Port Aventura t¨¦ 1.500 treballadors, els sous i les condicions laborals del sector s¨®n indignes i el Camp de Tarragona continua sent una de les zones amb la taxa d¡¯atur m¨¦s alta. El govern nacionalista oneja les banderes de la p¨¤tria al mateix temps que enfonsa el territori en el monocultiu tur¨ªstic del joc.

A l¡¯altre extrem de Catalunya, molta gent ha admirat el paisatge de la Vall d¡¯en Bas, amb la mirada majestuosa del Puigsacalm i la ziga-zaga lenta del riu Fluvi¨¤ despr¨¦s de caure en boniques cascades des del seu naixement al Collsacabra (Osona). Una vall d¡¯origen lacustre que ha generat un dels s¨°ls agr¨ªcoles m¨¦s f¨¨rtils de Catalunya. En aquesta zona el govern nacionalista vol construir una autovia de quatre carrils que vagi des d¡¯Olot fins a la connexi¨® amb la carretera que va a Vic a trav¨¦s del nou t¨²nel de Bracons. Aix¨° significar¨¤ la destrucci¨® definitiva d¡¯un paisatge ¨²nic i es trencar¨¤ l¡¯equilibri que es mantenia entre el sector agr¨ªcola, tur¨ªstic i industrial. Es prioritzar¨¤ arribar uns minuts abans a canvi de destruir la vall. Guanyar¨¤ l¡¯estupidesa.

Els nacionalistes donen suport a la infraestructura, els empresaris ¡ªprincipalment del sector carni i de l¡¯asfalt¡ª hi estan d¡¯acord. Molts d¡¯ells col¡¤laboren econ¨°micament amb l¡¯ANC i s¨®n considerats grans patriotes. Per als nacionalistes la identitat ¨¦s intocable per¨° per arribar a la seva ?taca no els importa destruir la bellesa que fa feli? moltes persones. Tot per la p¨¤tria.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d¡¯Hist¨°ria.