La batalla de les ciutats invisibles

Javier P¨¦rez And¨²jar ¨¦s un periodista i escriptor, ve¨ª del Clot per¨° vinculat a Sant Adri¨¤ del Bes¨°s, reconegut per les seves cr¨°niques urbanes i contraculturals i la seva milit¨¤ncia en la ¡°Internacional de los bloques¡±. Pen¨²ltima diana dels independentistes hiperventilats, que critiquen que Ada Colau l¡¯hagi escollit pregoner de la Merc¨¨, P¨¦rez And¨²jar va rebre el 2013 el premi Ciutat de Barcelona de mans de Xavier Trias. Per majoria, un jurat format per N¨²ria Rib¨®, Vicent Partal, Toni Punt¨ª, Ignasi Aragay i Rosa Badia va premiar-lo ¡°per la s¨¨rie de cr¨°niques publicades al diari El Pa¨ªs, que aporten una mirada cr¨ªtica de la ciutat¡± i ¡°trenquen els l¨ªmits administratius de Barcelona i fan visible, a trav¨¦s de les persones, una realitat social poc present en els mitjans¡±.

L¡¯aproximaci¨® a aquestes ciutats invisibles ¨C¡°barris immirats que el poder i els mitjans de comunicaci¨® no volen veure¡±, diu P¨¦rez And¨²jar- i el relat sobre la seva hist¨°ria i identitat popular s¡¯ha convertit en un camp de batalla del proc¨¦s pol¨ªtic catal¨¤. Potser aix¨° explica, en part, les cr¨ªtiques de ¡°biaix ideol¨°gic¡± i ¡°subtil manipulaci¨®¡± en ¡°ofrena a Ada Colau¡± que Patricia Gabancho (La construcci¨® d¡¯un mite, 25/7/2016) ha dedicat als llibres Barris, ve?ns i democr¨¤cia i Les ciutats invisibles, ambd¨®s editats per L¡¯Aven?. Del primer q¨¹estiona que se li hagi concedit el premi Ciutat de Barcelona no per la qualitat del treball, que reconeix, sin¨® per ¡°certa afinitat¡± d¡¯un ¡°eco c¨¤lid i reconfortant¡± entre el jurat, l¡¯autor i l¡¯Ajuntament de Barcelona en Com¨². No diu Gabancho que el jurat va fallar per unanimitat, que els seus membres Joaquim Albareda, Miquel Molist, Xavier Theros i Merc¨¨ Tatjer ho eren des d¡¯edicions anteriors per designaci¨® de Trias i que ja el 2014 van fer menci¨® expressa de la tesi sobre el moviment ve?nal i la transici¨® a Barcelona. Posats a buscar fantasmes, potser millor indagar per qu¨¨, a les envistes d¡¯un any electoral clau, algun comissari pol¨ªtic de CiU va retirar l¡¯ajut editorial municipal prom¨¨s a L¡¯Aven? per a l¡¯obra.

I ¨¦s que, en el fons, el que est¨¤ en joc al camp de batalla de les ciutats invisibles ¨¦s l¡¯hegemonia cultural de Catalunya. El pa¨ªs modelat per d¨¨cades de pujolisme ¨Cara proscrit per¨° amb un llegat a historiar- t¨¦ un futur obert, incert, i el mapa pol¨ªtic en recomposici¨®. Amb il¡¤lusi¨® o miratges com a full de ruta, l¡¯independentisme majoritari crida la classe mitjana a una ¡°revoluci¨® dels somriures¡± que ha guanyat posicions impensables fa poc per¨° ni definitives ni prou s¨°lides. Nom¨¦s cal passejar per les ciutats metropolitanes que no visita el foraster, i que ni tant sols s¨®n mat¨¨ria d¡¯afers exteriors per a TV3, i comprovar que hi ha poques estelades. Tampoc onegen rojigualdas. El que voleia a molts balcons i finestres de barri ¨¦s la roba estesa i els efectes de la crisi, agreujats per retallades de drets socials, laborals i serveis p¨²blics.

El que es perd s¨®n precisament aquells guanys aconseguits a trav¨¦s de lluites socials, ve?nals i sindicals protagonitzades per una classe obrera organitzada i que va esdevenir subjecte pol¨ªtic hegem¨°nic durant l¡¯antifranquisme. No ¨¦s cap mite, sin¨® un fet hist¨°ric: aquella revolta democr¨¤tica, revoluci¨® agitada des de barris, f¨¤briques i algunes esgl¨¦sies, a voltes durament reprimida, no anava de somriures per¨° va saber picar l¡¯ullet a molts sectors socials i espantar-ne d¡¯altres. Fins al punt d¡¯impedir la continu?tat del franquisme sense Franco i, tot i no assolir la ruptura pregonada, s¨ª que es van guanyar llibertats democr¨¤tiques i nacionals (tampoc definitives ni prou consolidades) i es va cohesionar com un sol poble una naci¨® que era i ¨¦s gresol d¡¯immigraci¨®.

Recuperar aquella mem¨°ria ¨¦s de just¨ªcia. Com ho ¨¦s fer visible i donar veu a uns barris que, molt diferents de fa 40 anys i amb menys consci¨¨ncia col¡¤lectiva, segueixen existint. Sumen molta gent i molt diversa. Pol¨ªticament, l¡¯univers metropolit¨¤ ¨¦s prou complex com per no respondre al t¨°pic del cintur¨® roig, taronja o morat. Per¨° tampoc respon als c¨¤lculs de S¨²mate i els seus ap¨°stols; ni al fantasma lerrouxista que alguns veuen en Ciutadans o el PSC i altres volen penjar de llufa a Podem o els Comuns. De rerefons hi ha el temor que la conflu¨¨ncia de Colau i Xavier Dom¨¨nech (que inclou ICV i EUiA) aprofiti el llegat del PSUC per contraposar una hegemonia gramsciana d¡¯esquerres, nacional i popular, a la dreta populista i a un independentisme de classe mitjana que no penetra a les ciutats invisibles. Ser de barri ¨¦s de pobres, diria P¨¦rez And¨²jar. Menystenir o demonitzar la classe obrera, com diu Owen Jones, ¨¦s de reaccionaris.

Marc Andreu ¨¦s historiador.