Sanitat catalana: una creu o moltes creus?

La sanitat catalana, p¨²blica per descomptat, ¨¦s al centre de la pol¨¨mica i del debat social. L¡¯¨²ltim, centenars de creus de l¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC) a les places de Vic i Olot anunciant-ne la mort. I un qui presum¡­ amb la foto de tots els exconsellers de Salut llepant-se les virtuts i excel¡¤l¨¨ncies del ¡°seu¡± sistema en un exercici imp¨²dic d¡¯autobombo.

La confrontaci¨® de posicions pren cos i ascendeix al magma pol¨ªtic. A Catalunya, a l¡¯inevitable macrodesencontre nacional o secessionista. A la palestra, interessos que superen el que ¨¦s m¨¨dic, fins i tot el que ¨¦s sanitari i saludable, per esdevenir una arma llanc¨ªvola sociopol¨ªtica i partid¨¤ria.

Paradoxa instal¡¤lada: estem davant el millor sistema de salut o el m¨¦s degradat? O totes dues coses alhora? Defensors a ultran?a del sistema mixt (publicoprivat, llegiu-hi ¡°neoliberal¡±), davant de la societat activa insurgent en defensa del car¨¤cter publicop¨²blic d¡¯un sistema de salut.

Una reflexi¨® necess¨¤ria i saludable: en ¨¨poca de crisi constatada, de penalitats not¨°ries, ning¨² en bon seny ¡°encarrega¡± o contracta a un prove?dor extern ¡ªno p¨²blic i s¨ª mercantil¡ª un servei que pot resoldre amb els seus propis mitjans. Una fam¨ªlia pobra no gasta diners en plats de c¨¤tering, cuina les seves pr¨°pies llenties.

Corrupci¨®, llistes d¡¯espera, derivacions-privatitzacions, continuen aqu¨ª, tossudes, incomodant el Departament i el nou discurs i titular propis del neoconseller Com¨ªn. Es podria dir que la Generalitat, Salut, i la seva obstinada acci¨® politicoeconomicista no tenen res a veure amb la desesperaci¨® i la degradaci¨® en curs. Una il¡¤lustraci¨®: qualsevol servei d¡¯urg¨¨ncies hospitalari.

I ¡°la culpa ¨¦s de l¡¯altre¡±. Paroxisme de la (des)informaci¨® propagandista, del vell truc rediviu de carregar el mort a l¡¯administraci¨® de dalt. Que ser¨¤ l¡¯Estat o la UE, la troica, o aquest amena?ador i austericida TTIP.

Aix¨ª que emprant sense pudor unes intimitats de n¨¤usea i vergonya de personatges tan poc saludables com els senyors De Alfonso o Fern¨¢ndez D¨ªaz, que fanfarronejaven de ¡°carregar-se la sanitat catalana¡±, han exacerbat la monocampanya que defensa que no hi ha redempci¨® fora de la independ¨¨ncia. I una imatge per a aquest estiu: la pla?a de Vic coberta per 200 creus grogues amb l¡¯exabrupte. Est¨¨tica a banda (suggeridor de memorials funeraris de guerres i holocausts genocides), les autoritats de l¡¯ANC, bra? ja exultant i expl¨ªcit de l¡¯independentisme unilateral, rellancen el missatge a places i fulls de propaganda: ¡°La culpa la t¨¦ Espanya¡± i ¡°nom¨¦s un tractament secessionista podr¨¤ guarir el mal¡±. Com si els diversos partits, que han governat Catalunya i hi continuen, no tinguessin res a veure ni confessar en el desastre.

Aix¨° t¨¦ diverses denominacions, per¨° segur que aquesta impunitat, error/horror premeditat amb autocomplaen?a, no ajudaran a resoldre la patologia social en curs, infectada de por, resignaci¨® i autoinculpaci¨®.

Davant d¡¯aix¨°, sectors molt actius i entusiastes de la mobilitzaci¨® social estem saludablement en lluita democr¨¤tica. Com deia, UNA CREU!

Toni Barbar¨¤ ¨¦s metge i membre de Dempeus per la Salut P¨²blica