Fruits i cultura de la Mediterr¨¤nia

El perfil d'un moll, peix territorial, petit, que habita i tresca amb les seves barbes fregant el paisatges de les roques litorals, als alguers i als fons grisos de llot, tamb¨¦, ¨¦s de bellesa vermellosa, tradici¨® de pesca, noble i de gran consideraci¨® a taula, hauria de figurar com un logotip, codi digital o moneda comuna, en un disseny natural que identifiqui la diversa complexitat de la gent de la Mediterr¨¤nia.

Un altre possible element mar¨ª compartit ¨¦s el pop -no nom¨¦s s¨®n galegos- l'estampa fant¨¤stica de cames, ulls i botons es veu pintada o incisa a la panxa de les cer¨¤miques antigues d¡¯una modernitat vigent des de Micenes al fang obrat ara mateix a Mallorca per Miquel Barcel¨®. A centenars de monedes de bronze mediterr¨¤nies i europees de ¨¨poques obscures d¡¯aquesta ¨¨poca de l¡¯antigor, com les espoliades impunement al castell de Santueri, sense censura judicial ni esc¨¤ndol de funcionaris, fiscals i perits arque¨°legs - s¨ª, es aix¨ª -, hi ha el relat d¡¯aquest m¨®n de meravelles i mort com ¨¦s als murals i paviments de mosaics de pedretes de colors. ?s la iconografia de d¨¦us, ones, astres i la fauna de butxaca i global.

La naturalesa que flueix en els mercats alterna amb la mitologia d'aquest m¨®n interior i enorme definit per la guerra i les seves trag¨¨dies, les migracions i les colonitzacions. I el turisme d¡¯anada i resid¨¨ncia. Suara naveguen o habiten per Gr¨¨cia, emigrants de l¡¯oci i les arts: el pintor que viu a It¨¤lia, Bernat Sans¨®, t¨¦ casa per part de d¨®na, na Lorenza. a una illeta grega, com el cin¨¨fil i comunista de Binissalem Jaume Vidal en t¨¦ una altra en propietat a una altra indret de roigs i humils. Van i venen sempre en el seu iot missioner en Toni Font i na Martha Zein ¨Cactivistes i navegants glocals- i el cr¨ªtic i artista Mendiola amb el galerista Bernat Rebassa que han anat de bell nou lluny, endins i enfora i mengen del que pesquen a la fluixa o amb les mans. El m¨¦s cl¨¤ssic, Joan Rigo duu mitja vida entre Par¨ªs i Gr¨¨cia tot enganxant a les eixides viatgers amics i escriptures. S¨®n molt m¨¦s per¨° els que donen fe de la seva vida flotant, en llibres s¨®n Rigo i na Zein. En Lluis Ferr¨¦s, navegant professional, escriptor des de El Terreno de profunda amenitat, duu el maneig i el govern de la mediterranietat, per la seva experi¨¨ncia amb Ramon Folch a TV3 i pels anys d¡¯aventures i observacions. L¡¯activista ecologista Xavier Pastor havia de fer part de Gent de la Mar a IB3 per¨° ser¨¤ m¨¦s endavant quan s¡¯avingui a narrar els detalls i reptes dels nostres entorns.

Aquest mar ara tan constru?t i freq¨¹entat en els seus litorals suscita una sola cultura perqu¨¨ comparteix el vent, els viatges i sobre tots els mateixos peixos en les seves cantonades: molls, pops, sorells, s¨¨pies, tamb¨¦ llampugues, raors, tonyines, calamars i llagostes vermelles, aladrocs (boquerones) per a fer anxoves aix¨ª mateix o rajades per salar i secar al sol i al vent com a Formentera talment arreu.

A m¨¦s dels mateixos colors del mar que pugen al cel, arreu i enfora, es veuen les mateixes c¨²pules de bronze i el rastre del foc de l'alba i l'oc¨¤s. Aqu¨ª es fa servir la sal que conserva, assaboreix i destrossa i es gaudeix de l'oli d'oliva que cura, confita i mulla les llesques de pa de blat, un altre inevitable en la identitat gastron¨°mica. L'oli suc dels fruits de l'arbre mil¡¤lenari o juvenil per¨° artificial -¨¦s d'empelt de l'ullastre- ens fa ofrenes globals: el mateix peix fregit i ens fregeix i estrella amb punta els ous.

Les vinyes i el vi on ¨¦s permet il¡¤lustren la Mediterr¨¤nia, des del seu Orient grec i rom¨¤ van viatjar els ceps en els ventres de vaixells al costat de ¨¤mfores d'anada i tornada. Les restes enfonsades guarden la mem¨°ria de naufragis i batalles perdudes contra les roques. Baix mar ¨Ca l¡¯Illa del Sec, prop de Portals- hi ha ceps de vinya empeltats de m¨¦s de 2.000 anys que venien a Mallorca des de terres orientals, jeuen amb ametlles i bastants de llavors, al costat dels grans clubs n¨¤utics dels nous b¨¤rbars del nord amb els seus iots b¨°lids que fan ones i ofenen.

Aquest mar amb esgl¨¦sies, temples i mesquites, es va definir des de sempre pel negoci i tr¨¤fic immoral de persones, esclaus i captius, un altre comer? d'anada i tornada d'identitat. Cases nobles i no tant i corsaris amb est¨¤tues i dignitat en feren capital adient amb aix¨° tan proper i real, tan cruel pels essers humans. Mossens i menestrals medievals d¡¯Eivissa tamb¨¦ tenien captius, ma d¡¯obra particulars, tamb¨¦ hi havia cuiners ¨Ccom ara- tancats a les cuines i grans pintors religiosos de manya, g¨°tics, quasi sense nom.

Aquest mar i les seves societats canviants i convulses comparteixen les 'lectures' semblants dels id¨¨ntics fruits de la mateixa pesca: peixos, mol¡¤luscs, crustacis. Tota la fauna i flora tan ¨²til per a tots s'expliquen en l' idioma propi de la taula i a la boca el llenguatge comunal dels desitjos, la necessitat i el costum, una cultura finalment marinera, de pescadors i cuiners. Davant el foc i la taula, se substancia aquesta realitat preservada pels ritus.

No hi ha una cuina ¨²nica, unit¨¤ria o transversal, ni falta que fa, per¨° si la mat¨¨ria primera invisible que la natura ofereix sota el llen?ol blau o turquesa.

Tot aquest territori gegant¨ª de mar tancada i gran, en les seves primeres representacions en els atles i portolans a la pell adobada d'un anyell, un xotet, en un pergam¨ª. La fauna marina dels mapes tra?ats sense sat¨¨l¡¤lit comptava amb els mateixos protagonistes comercials que ara afloren a la venda, excepte les tortugues protegides.

Els molls i altres peixos menors, s¨®n els exemplars comuns de les pedres de les peixateries contempor¨¤nies, ara amb gel, acer i escuma blanca, massa poblades de captures de granja, uniforme i greixos. Els molls, frits amb farina marcada amb pebre vermell, de tap de quart¨ª, segons deix¨¤ escrit na Margalida Sanxo de son Collet. O desfets en lloms sense espines fets, pocs, dins paper de cuina, o arrebossats i fregits, suament, sense massa decorat; en escabetxo, al forn sencers, embolicats en fulla de p¨¤mpol, a la grega. Vermell o rosat, de carn blanca el moll i els seus fetgets devora semblen una ¨¤ncora vitenca. El perfil exacte del peix m¨¦s bell i com¨², com tothom, segurament.