Les prostitutes dels Jocs Ol¨ªmpics

Som en un club nocturn de la tur¨ªstica Copacabana, quan queden menys de dues setmanes per als?Jocs Ol¨ªmpics. Els carrers dels voltants cremen amb la pres¨¨ncia de desenes de dones que busquen diners a canvi de sexe. Per¨° aqu¨ª dins l'avorriment impera fins ben avan?ada la nit. Als sof¨¤s, amb l'esquena cansada, petits hematomes a les cames i ungles llargues amb esmalt fluorescent, sis dones de tot el Brasil expliquen les seves hist¨°ries. La conversa continuar¨¤ durant la setmana en un altre club nocturn, al centre de Rio, on treballen de dilluns a divendres, al pis de luxe on conviuen amb set dones m¨¦s i al taxi que les porta cada dia a treballar, als clubs o fins a la platja.

Cadascuna d'elles porta tatuada una hist¨°ria: hi ha una auxiliar de necr¨°psia, una hostessa de vol, una estudiant de fisioter¨¤pia, una aspirant a massatgista amb el Nou Testament a la bossa i diverses mares. Tamb¨¦ hi ha una miss i una futura enginyera industrial que no van voler concedir entrevistes. Totes elles tenen en com¨² tres coses: es fiquen al llit amb homes per diners, odien la seva feina i han vingut a Rio a fer una petita fortuna durant els Jocs Ol¨ªmpics. Comparteixen tamb¨¦ el somni de tornar a comen?ar: despr¨¦s dels Jocs, totes s'imaginen recuperant una vida normal.

Qui va portar aquestes dones a la ciutat, i en continuar¨¤ portant m¨¦s fins al final dels Jocs, ¨¦s un matem¨¤tic que mai havia treballat amb prostitutes, que ha entrat en el negoci amb un soci tamb¨¦ sense experi¨¨ncia. No pretenen fer-se rics, per¨° es van afanyar a inaugurar un local al centre de la ciutat per no perdre l'impuls tur¨ªstic de l'esdeveniment que portar¨¤ la torxa ol¨ªmpica a pocs metres d'aqu¨ª. Van decidir atreure dones d'altres Estats perqu¨¨ els clients locals diuen que es cansen de tenir sempre les mateixes ofertes, per¨°, en realitat, portar dones de fora, allotjar-les en un pis on ells mateixos dormen i oferir-los el transport ajuda a tenir-les controlades i evita que faltin a la feina o que causin problemes per por que les expulsin.

?s l'hora de l'esmorzar en un pis de quatre dormitoris en una urbanitzaci¨® de luxe amb vista a les palmeres imperials del Jard¨ª Bot¨¤nic. A la cuina, la Luiza (tots els noms s¨®n ficticis) prepara un delici¨®s plat t¨ªpic amb gambes, una excepci¨® en una dieta que, en general, ¨¦s a base de pollastre i carn. Hi ha dos torns perqu¨¨ mengin les 13 dones que hi viuen. El primer ha de sortir a la una de la tarda cam¨ª del club, que atreu clients encorbatats despr¨¦s que tanquin les oficines, i el segon surt a les tres de la tarda. Mengen i intenten repetir. El seu proper ¨¤pat ser¨¤ un pa amb pernil, a peu dret, al club.

La Luiza t¨¦ 32 anys, ha vingut de l'Estat d'Esp¨ªrito Santo, a 500 quil¨°metres d'aqu¨ª, i va aprendre a cuinar amb una dona que considera la seva mare, la directora de l'orfenat on va viure fins als 19 anys. Feia gaireb¨¦ deu anys que no es prostitu?a, per¨° hi ha tornat despr¨¦s de separar-se del seu marit, per qui havia sortit dels clubs. Quan va comen?ar a treballar com a prostituta, despr¨¦s de sortir de l'orfenat, les seves ambicions eren senzilles: comprar salm¨® i menjar cot¨® de sucre, luxes per a una nena sense inf¨¤ncia. Avui ha de refer la seva vida i vol obrir un restaurant, per¨° no t¨¦ diners. Es va assabentar de l'oferta de venir a Rio a treballar en aquest club i la va acceptar. De mala gana. ?s t¨ªmida: "Fins avui no aconsegueixo entrar-los als clients", diu. La Luiza es quedar¨¤ a Rio fins al 22 d'agost, fi de la competici¨®, amb l'objectiu de deixar els carrers enrere per sempre.

L'oferta que la Luiza i les altres 12 dones van rebre inclou el viatge d'anada a Rio, l'alimentaci¨®, el transport i l'allotjament gratu?t. A canvi, estan obligades a treballar al club vuit hores al dia, de dilluns a divendres, a seduir els clients perqu¨¨ consumeixin i a prostituir-se el m¨¤xim nombre possible de vegades cada nit. Els interessats paguen 100 reals (27 euros) per entrar al local, 300 reals (81 euros) per ficar-se al llit amb dones i 100 reals m¨¦s per l'habitaci¨®. La prostituci¨® no ¨¦s un delicte al Brasil i est¨¤ reconeguda pel Ministeri de Treball des del 2012, per¨° el que els socis de la casa fan es considera proxenetisme, i es castiga amb fins a quatre anys de pres¨®.

La Carol, plena de tatuatges a les cames i amb una llarga cabellera negra, ¨¦s de S?o Paulo (a 400 quil¨°metres de Rio), t¨¦ 22 anys i no es desenganxa del M¨¢rcio, assegut a la butaca de la sala d'estar. El jove ¨¦s el taxista responsable del transport de les dones, un home amb hist¨°ries d'amor convulses i barrejades amb el negoci de la prostituci¨®, que moltes nits es queda dormint en un matal¨¤s a terra. Ella se li asseu a la falda, l'abra?a i fa veure que l'est¨¤ conquistant. Se sent molt sola, confessa. "El meu pare es va posar malalt i em vaig haver de vendre la moto per pagar les consultes. No em penedeixo d'haver decidit prostituir-me perqu¨¨ hi vaig entrar per ajudar la meva fam¨ªlia, per¨° t¨¦ un costat molt solitari, i aix¨° ¨¦s el m¨¦s dif¨ªcil. M¨¦s que ficar-me al llit amb alg¨² que no conec i que no m'agrada. No tinc n¨°vio, no estic a prop dels meus pares, ni dels meus amics", explica la Carol entre ll¨¤grimes. "A finals d'aquest any vull sortir d'aquesta vida, vull casar-me, formar una fam¨ªlia i treballar en el que sigui. No li desitjo aix¨° a ning¨²". Creu que Rio ¨¦s el seu bot salvavides per aconseguir-ho.

La Thais, de 24 anys, va cr¨¦ixer en una fam¨ªlia evang¨¨lica i ha viatjat m¨¦s de 1.200 quil¨°metres per arribar fins aqu¨ª. Confessa que est¨¤ pensant a abandonar temporalment la carrera de Fisioter¨¤pia per estendre la seva estada a Rio durant tots els Jocs Ol¨ªmpics. Vol estalviar m¨¦s diners, invertir en un postgrau, estudiar angl¨¨s i viatjar a l'estranger. "No s¨¦ qu¨¨ fer. Guanyar m¨¦s, per¨° no em graduar¨¦ amb els meus col¡¤legues i no s¨¦ ni qu¨¨ dir-los als meus pares". La seva fam¨ªlia es pensa que ha marxat de vacances. "Mai li recomanar¨¦ aquest cam¨ª a ning¨². Quan vaig comen?ar, als 19 anys, vaig pensar que tot seria alegria, per¨° l'alegria nom¨¦s va durar un mes. La meva por ¨¦s no aconseguir sortir, perqu¨¨ sempre trobo excuses per tornar. No s¨®n diners f¨¤cils, per¨° s¨ª que s¨®n r¨¤pids. ?s un vici del diable".

En la seva primera nit de feina a Rio, al club de Copacabana, on els japonesos acaben d'entrar i on els amos obliguen les dones a estar-s'hi fins a les sis del mat¨ª si no aconsegueixen un client, la Maria ja tenia al cap la idea d'anar-se'n. "Odio el que faig. Per¨° ¨¦s l'¨²nic cam¨ª r¨¤pid que tinc de fer diners, he buscat tanta per¨° tanta feina i no ho he aconseguit... ", explicava vestida amb un bodi escotat de lleopard i una minifaldilla negra abans que la conversa fos interrompuda per unes mans picant tres cops. La Mar¨ªa pensava quedar-se a l'apartament fins a la seva graduaci¨® com a auxiliar de necr¨°psia, al setembre, per¨° va abandonar aquesta idea dijous. "Vaig venir amb l'expectativa de guanyar diners, haig de pagar els meus comptes, vull estudiar a l'estranger, per¨° em van dir que hi hauria molt de moviment i no ha estat aix¨ª", explica ja a l'autob¨²s cap a Goi¨¢s, a 1.700 quil¨°metres d'all¨¤.

?s probable que la Mar¨ªa no sigui l'¨²nica que vegi com se li frustren les expectatives d'aqu¨ª al final dels Jocs Ol¨ªmpics. Els grans esdeveniments esportius s'acostumen a veure com una font inesgotable de diners, per¨° per moltes dones tot aix¨° no ¨¦s m¨¦s que fum. Un estudi de camp de l'Observatori de la Prostituci¨®, de la Universitat Federal de Rio, va indagar, per mitj¨¤ d'entrevistes sobre l'impacte del Mundial del 2014, a les zones de prostituci¨® m¨¦s importants de Rio (Vila Mimosa, Ipanema, Copacabana, Lapa i el centre de la ciutat) i va arribar a la conclusi¨® que va ser un mal negoci per a moltes prostitutes que van treballar als carrers. Segons l'informe, les dones van veure una disminuci¨® significativa del nombre de clients, tant per la concentraci¨® m¨¦s alta de professionals del sexe a les zones m¨¦s tur¨ªstiques, com pel poc moviment en llocs com el centre de la ciutat durant els dies que van ser decretats festius a causa de l'esdeveniment. El porter del club de Copacabana on som diu, no obstant aix¨°, que en aquella ¨¨poca la cua de clients feia la volta a l'illa de cases.

La Martha, que va venir de S?o Paulo, t¨¦ 22 anys, un somriure infantil i generosa i ¨¦s una de les diverses mares solteres del grup. Els seus pares van morir i a Rio busca un futur per a la seva filla, que s'ha quedat amb la seva germana, a l'atur. Es prostitueix des de fa nom¨¦s dos mesos, "quan van comen?ar a faltar coses a casa i no en ten¨ªem ni per comprar llet". La seva ¨²ltima feina formal ha estat en una botiga de xocolata. "No es pot criar un nen amb mil reals (280 euros), no?", explica. Els seus problemes, no obstant aix¨°, van m¨¦s enll¨¤ de les compres al supermercat. Amena?ada de mort pel pare de la seva filla, que ¨¦s a la pres¨®, ha de sortir de la seva ciutat abans que ell quedi en llibertat per sentir-se fora de perill.

Entre les m¨¦s veteranes del grup s'imposa la pres¨¨ncia de la Tamara, alta, corpulenta i amb el pit i el cul m¨¦s que generosos. Amb 29 anys, ja s'ha prostitu?t a tots els racons del Brasil, atreta per esdeveniments de tot tipus, i fins i tot va fer una gira per Europa. Criada en un col¡¤legi de monges i amb un Nou Testament sempre a la bossa, el discurs de la Tamara ¨¦s cru, sense intenci¨® d'idealitzar una professi¨® que tamb¨¦ odia i que dif¨ªcilment aconsegueix exercir sense drogues. "Vaig comen?ar perqu¨¨ volia anar a la universitat, per¨° pregunta'm si he estudiat alguna cosa", provoca. "No. Per¨° els diners vicien tant que no en saps sortir". Entre les mentides que envolten aquest m¨®n, la Tamara inclou el somni de deixar els carrers que totes les seves col¡¤legues, i fins i tot ella, alimenten. "No existeix aix¨° de ser exputa, el que pot ser ¨¦s que paris durant un cert temps, per¨° despr¨¦s tornes al que saps fer millor", diu. "Estic desesperada per sortir, no mentir¨¦. Per¨° trobar feina no ¨¦s f¨¤cil. Qu¨¨ passa si ho deixo i torno a tenir problemes?"

Una setmana despr¨¦s de trobar-les per primera vegada, la conviv¨¨ncia i les converses amb el grup van revelar alguna cosa m¨¦s en com¨² entre elles: quan el soroll dels clubs s'apaga i el rastre d'alcohol i sexe es perd pel desgu¨¤s de la dutxa, ploren en silenci sota l'edred¨®.