El parad¨ªs, malgrat tot

¡°Menos Luc¨ªa y m¨¢s sexo¡±. La pintada continua all¨¤, al Cam¨ª Vell de la Mola, any rere any. Aquest estiu alg¨² l¡¯ha repintat i sembla m¨¦s actual que mai. ¡°Menos Luc¨ªa y m¨¢s sexo¡±, no podem estar-hi m¨¦s d¡¯acord. Passejant com acostumo en bici entre les cabres reflexiono sobre el sexe i sobre la capacitat de l¡¯illa d¡¯acollir-nos a tots. Hi ha qui creu que Formentera, tan petita, ja no d¨®na m¨¦s de si, la pobra. Ho ha afirmat, per exemple, Jaume Ferrer, el president del Consell Insular local, en unes declaracions al Diario de Ibiza, una de les dues fonts per assabentar-te del que passa aqu¨ª. L¡¯altra ¨¦s el boca a boca, les not¨ªcies i els rumors que, com un tam-tam, es propaguen per camps i platges cavalcant, es diria, el xerricar el¨¨ctric de les cigales. Han robat a una caseta d¡¯Es Pinars, on s¨®c jo!, entrant per la finestreta del lavabo ¡ªcosa que elimina els sospitosos de la talla XL¡ª; s¡¯han emportat la roba dels llogaters, un trasbals ¡ªtot i que en aquesta zona te¡¯n surts prou b¨¦ sense banyador.

M¨¦s not¨ªcies: un pescador ha topat de cara amb un marraix ¡ªun taur¨®¡ª de sis metres i el paio l¡¯ha gravat amb la GoPro, ¨¨mul de Spielberg. La gent demana sexe i arriben esquals: quina cosa. En canvi, hi ha menys sargantanes, ning¨² no sap per qu¨¨. Corre el rumor, m¡¯ho han explicat en Tito i la Roser sopant al Pelayo, davant de la constel¡¤laci¨® d¡¯Escorp¨ª, que ¨¦s perqu¨¨ han desembarcat serps! a l¡¯illa (secularment lliure d¡¯aquestes), amagades en una remesa d¡¯oliveres, i se les mengen, a les verdes sargantanes. Aqu¨ª desembarca de tot, per¨° serps? No ho s¨¦. S¡¯ha albirat un dof¨ª davant del restaurant Sa Plajeta, molt a prop de la riba. D¡¯aix¨° en dono fe personalment: saltava i saltava joiosament ¡ªel cetaci¡ª en r¨¤fegues de plata sobre el mar turquesa i tothom ha deixat la paella de diumenge ¡ªalg¨² s¡¯ha emportat, prudentment, el plat¡ª i hem corregut a veure¡¯l. Un sotrac de felicitat irracional, una alegria que t¡¯inflama el cor davant del mar i el cel amples i purs de l¡¯estiu a l¡¯illa. L¡¯esperit del lloc que diria el bo de Larry Durrell ¨¦s aquest dof¨ª, i un pentimento de records, imatges fugaces, can?ons, sensacions. Aquest any s¡¯incorporen a la mem¨°ria els corriols camanegra que mengen molles de galeta a la platja davant del Vogamari, els tom¨¤quets pit de monja a la botiga que ha obert en Mart¨ª darrere de l¡¯esgl¨¦sia, a Sant Francesc, i el Volando voy entonat pel mateix Kiko Veneno a les festes de Sant Jaume.

¡°Formentera no pot cr¨¦ixer m¨¦s¡±, ha dit Ferrer, i hi ha, sens dubte, assumptes importants per resoldre: la regulaci¨® dels fondejos al litoral que espremen la posid¨°nia, la saturaci¨® dels cotxes a les carreteres, el caos a l¡¯entrada d¡¯Illetes, el lleig projecte de portar la terminal d¡¯Eivissa dels ferris a Formentera a la cinquena banya del port. Jo hi afegiria els preus, sobrenaturals, i una certa deriva cap al molt guai que compromet l¡¯esperit original de l¡¯illa, m¨¦s salvatge, lliure, natural, penso jo, que aix¨°. L¡¯altre dia van desembarcar d¡¯un iot enorme a Migjorn, l¡¯Icon (!), al costat de les casetes de pescadors m¨¦s enll¨¤ d¡¯Es C¨°dol Foradat, cadires de fusta amb suport alt i taules llargues destinades a un banquet multitudinari a la platja, per a perplexitat d¡¯en Quico, estiuejant assidu, que compartia la zona amb dos practicants de ioga i un cormor¨¤ (avisades, les autoritats van aturar l¡¯acte i van recordar que l¡¯espai p¨²blic no es pot ocupar aix¨ª, en masse). A Illetes, la tripulaci¨® d¡¯un altre iot, el Prince Abdulaziz, va mantenir una tensa pugna amb la gent de la platja intentant buidar una ¨¤mplia zona per als seus patrons: els banyistes corrents van resistir l¡¯assalt amb un coratge digne d¡¯un episodi de Conrad. M¡¯ho han explicat, perqu¨¨ jo a Illetes a l¡¯estiu des de fa molts anys ni m¡¯hi apropo, excepte per a un bany nocturn; en realitat evito tota la costa nord de l¡¯illa ¡ªla qual cosa posa en sordina l¡¯efectivitat d'aquestes l¨ªnies¡ª i d¡¯all¨¤ nom¨¦s m¡¯arriba la ¡°P¡± del Pet¨® amb qu¨¨ apareixen marcades les meves filles.

S¡¯expliquen portents de les festes i la vida social de les zones de moda. Per¨° jo, lluny de la Formentera m¨¦s mundana, la que freq¨¹enten xeics, messis i celebrities, visc des de fa 26 anys un estiu a l¡¯antiga: de platges poc freq¨¹entades o solit¨¤ries (n¡¯hi ha!). Un estiu de peus descal?os, ulls mig aclucats, sal a la pell i clo?sses a les butxaques. Estius aix¨ª, de lectures pausades i litorals espaiosos, encara es poden viure a Formentera.

Aquest estiu ¡ªem diuen a Tur Ferrer, la imprescindible llibreria, quiosc i punt de trobada i comunicaci¨® de Sant Francesc¡ª, malgrat la massificaci¨®, abunden les estades curtes. Hi ha molta rotaci¨®. La gent es queda menys dies. Gasten poc (¨¦s la queixa general). Regna certa confusi¨®. Per¨° ¨¦s que ning¨² no sap quin model d¡¯illa es pret¨¦n. Exclusiva?, ecofriendly?, de festa?, familiar? La nova campanya tur¨ªstica incideix en aquesta esquizofr¨¨nia i mostra diferents visitants dividits en dos: amb un costat consumista i un altre de conscienciat.

En fi, Formentera potser ¨¦s al l¨ªmit, a la cru?lla, per¨° jo ara mateix tinc davant meu un bosquet meravell¨®s de pins i sabines miraculosament verdes malgrat l¡¯end¨¨mica falta d¡¯aigua potable, d¡¯un verd iridescent contra el blau enlluernador, prist¨ª, del cel sense cap n¨²vol; arbres que baixen fins a la sorra gaireb¨¦ buida i el mar all¨¤ baix. Unes aig¨¹es primordials que et reclamen el cos amb el cant de sirena fresca de la remor de les ones concupiscents arrossegant-se mandrosament sobre la sorra. S¨®n 26 estius a Formentera i continuo enamorat d¡¯aquesta illa, ai s¨ª, d¡¯aquesta illa canviant i permanent, l¡¯ess¨¨ncia de dona madura que es mant¨¦ inc¨°lume malgrat el desgast del temps i les indefugibles sev¨ªcies de la vida i la modernitat. Illa de bellesa de vegades esquiva, propensa als canvis d¡¯humor ¡ªpot ser una cruel amant per poc que se¡¯t creuin els cables¡ª, amb perfils adversos: la calor i la pols, les muntanyes d¡¯algues podrides, les motocicletes omnipresents, les piques en qu¨¨ es renten superficialment els gots al quiosc de begudes; res d¡¯aix¨° no enlletgeix el somni de Formentera. Veig els papamosques al manillar de la bicicleta, els lliris de les dunes, les ratlles planant al llit blanc del mar; escolto hist¨°ries com la del peix espasa que, com a consumat esgrimidor, va travessar la cama del bussejador que el va arponar (coses aix¨ª nom¨¦s te les poden explicar a Tur Ferrer).

Pedalant cap al tard pels senders del Cam¨ª Vell de la Mola, oberts als camps de palla que es tornen deliq¨¹escents entre una llum tan bonica que gaireb¨¦ fa que et caiguin les ll¨¤grimes, descobreixes m¨¦s que una experi¨¨ncia est¨¨tica: un sentit de la vida. Aqu¨ª i all¨¤ les cabres sota les figueres, el capsigrany enfilat a una olivera, un rostre bonic, un cos desitjable, uns ulls, l¡¯aroma de la pau i de l¡¯estiu. Dret al mig del mar, al banc de sorra envoltat d¡¯un turquesa infinit, et preguntes com podr¨¤s sortir alguna vegada d¡¯aqu¨ª, afrontar tardors i hiverns, una exist¨¨ncia prosaica i grisa, sense esborrar pietosament tota aquesta meravella. L¡¯estiu ¨¦s aqu¨ª una cad¨¨ncia que travessa els anys. Anhels, desitjos i somnis, tristeses i pors s¡¯han succe?t. Per¨° Formentera s¡¯imposa a tot, fonent-se amb les experi¨¨ncies. Assentant-se la sorra del rellotge del temps sobre la fidelitat de les seves platges. L¡¯estiu, et dius, ha de ser aix¨ª: un etern retorn al temps de la felicitat.