Doble rescat de Jos¨¦ Maria Nunes

¡°Davant de cert estancament narratiu del cinema, no nom¨¦s hegem¨°nic, cal rescatar Jos¨¦ Maria Nunes com a cineasta i com a pensador i incorporar-lo als relats historiogr¨¤fics de l'art catal¨¤¡±. Ho assegura el cr¨ªtic Joan Maria Minguet Battlori, comissari de la mostra?Nunes. M¨¦s enll¨¤ del temps, oberta al centre Arts Santa M¨°nica fins al 2 d'octubre. La mostra reivindica l'obra de Nunes (Faro, Portugal, 1930 - Barcelona, 2010), autor dissident, cr¨ªtic, auda?, transgressor i pol¨ªticament comprom¨¨s, que va formar part de l'Escola de Barcelona. Despr¨¦s de recordar els primers i t¨ªmids passos en la reivindicaci¨® de Nunes per part de Valent¨ªn Roma (que el va incloure en l'¨²nica presentaci¨® de la col¡¤lecci¨® que va signar com a conservador en cap del Macba) i tamb¨¦ en la mostra del MNAC sobre l'art a Catalunya entre el 1950 i el 1977, Minguet se centra en el repte de traslladar la filmografia de Nunes ¡ª14 pel¡¤l¨ªcules (en va fer dues m¨¦s de les quals no estava del tot satisfet, no incloses)¡ª a un centre d'art. ¡°L'obra de Nunes permet una aproximaci¨® in¨¨dita, perqu¨¨ ell no treballava sobre l'argument, i les vicissituds dels seus personatges s¨®n anecd¨°tiques: nom¨¦s serveixen per comunicar les seves idees sobre l'amistat, la llibertat, la incomprensi¨®, la solitud, el su?cidi i la rebel¡¤li¨®¡±, explica Minguet, que ha combinat diversos fragments dels films de Nunes en vuit projeccions, envoltades de fotos dels rodatges, que donen una perspectiva global del cineasta.

?¡°No ¨¦s que m'agradi, per¨° tinc consci¨¨ncia de classe¡±, solia assegurar Nunes, que, a difer¨¨ncia dels altres integrants de l'Escola de Barcelona, no procedia d'un ambient burg¨¨s benestant, sin¨® que havia arribat amb 16 anys com a emigrant de Portugal, instal¡¤lant-se a les barraques de Montju?c. ¡°Aquesta mostra reivindica tamb¨¦ el Nunes pensador i el seu anarquisme, davant de la criminalitzaci¨® constant d'aquest moviment¡±, afirma Minguet, indicant que Nunes representa la tradici¨® an¨¤rquica catalana que ja va voler recollir en la mostra Barcelona, zona neutral (1914-1918), a la Fundaci¨® Mir¨®. ¡°Encara que hi havia anarquistes que van cometre delictes, delictes que la dreta va cometre i encara comet, la hist¨°ria ha posat l'anarquisme en el b¨¤ndol dels dolents, quan ha estat del millor que hem tingut¡±, subratlla Minguet, que ha esquitxat el recorregut de frases de Nunes; en una es llegeix: ¡°La gran possibilitat d'aquest pa¨ªs ¨¦s l'anarquisme¡±.

¡°Quan entro sento el meu pare a la pell i per tot arreu¡±, assegura la seva filla Virginia Nunes, que ha prestat els materials, alguns d'in¨¨dits. Una secci¨® est¨¤ dedicada a Sexperiencias, del 1968, en la qual la seva veu en off llegeix les not¨ªcies m¨¦s destacades d'aquell any extraordinari. Al final, Minguet es permet un gest fetitxista amb una vitrina que cont¨¦ el despertador que es va fer servir a?Ma?ana¡­, el tamp¨® d'Iconockaut i l'¨²ltima de les ampolles que es van editar per Noche de vino tinto. ¡°No va claudicar mai: va mantenir fins al final el seu comprom¨ªs est¨¨tic, ¨¨tic i pol¨ªtic. Aix¨° no ¨¦s arqueologia: Nunes i la seva obra s¨®n m¨¦s vius que mai¡±, defensa Minguet.