Una Beyonc¨¦ sorprenent

Per sorprendre's. L'espectacle que Beyonc¨¦ va oferir ahir a la nit a Barcelona, en un Estadi Ol¨ªmpic que va acollir unes 46.000 persones, semblava pensat per fer que la multitud se sent¨ªs embadalida, redu?da a una min¨²scula massa d'espectadors inermes davant la grand¨¤ria descomunal de l'element central del show, un enorme rectangle que dominava l'escenari girant sobre el seu eix. I al davant, una dona que va sortir a matar, caminant amb una decisi¨® marcial, segura de s¨ª mateixa fins al punt d'imposar-se a la grand¨¤ria del rectangle, que podia empetitir-la tamb¨¦ a ella. Per¨° els quatre costats de la figura geom¨¨trica eren pantalles que feien de Beyonc¨¦ una deessa de la mida de l'Olimp. Joc de dimensions per dir-li al m¨®n sencer que ella ¨¦s aqu¨ª nom¨¦s per ser la millor.

En la primera de les sis parts de l'espectacle ja va ensenyar les cartes: focs artificials, lleng¨¹es de foc tan intenses que la calor se sentia a les graderies, so contemporani i dur, de club, amb dues peces del seu ¨²ltim disc obrint foc, Formation i Sorry, a m¨¦s de Bow?down i Run the world. Ella, escotada, cabellera a merc¨¨ dels ventiladors, vestit negre amb brillants, micro d'or a l'estil Mides, botes i 14 ballarines comandades pels seus ferms passos.

So excel¡¤lent, potent per¨° matisat, i temes no atropellats com en el cas de Rihanna, sin¨® exposats amb parsim¨°nia, com les cames de l'estrella, que tamb¨¦ va mostrar, ja a la segona part, quan duia un vestit blanc minimalista. I, per cert, res de baixades d'intensitat als interludis com en anteriors actuacions. Tot l'espectacle va ser din¨¤mic, gaireb¨¦ sense descansos per¨° tampoc a una velocitat de?megamix. Les peces s'enlla?aven, per¨° es podien gaudir, de la dol?a Mine a Baby?boy i el batec jamaic¨¤ de Hold?up sense soluci¨® de continu?tat. I per a la vista, unes natges batudes pel ritme. Les d'ella, la reina, mostrant-se d'esquena. Pobre Jay Z, al seu costat una mascota, un Pescadilla al costat de la Lola.

I la veu. Perqu¨¨ Beyonc¨¦ no nom¨¦s ballava, ja que es mostrava insolentment segura, fins al punt de cantar una balada com Me, myself and I sola davant la multitud, engrandida m¨¦s pel seu registre vocal, negre, d'hores de gospel i discos de soul, que no pas per la mida enorme de la pantalla. I despr¨¦s un salt al Runnin' de Naughty Boy en versi¨® redu?da, amb una veu que feia tremolar l'¨¤nima.

Quin poder, portat de nou a Jamaica amb All night. Semblava que podia cantar-ho tot i fer-ho b¨¦. Aliment per a les o?des, gust per als ulls, est¨ªmuls per al cos. La multitud sorpresa, especialment els que despr¨¦s de pagar una fortuna (1.200 euros) la veien des del mateix escenari, mentre actuava amb la naturalitat de qui canta a la seva filla quan es desperta. Sense esfor?, sense escarafalls, sense sobreactuacions. Com qui respira.

De fet, el concert va resultar tan categ¨°ric que no es dir¨¤ que el p¨²blic no cridava i mostrava la seva efusivitat aplaudint i xiulant, per¨° hi havia un element de sorpresa i admiraci¨® que semblava tallar-lo, com si el p¨²blic tingu¨¦s por de perdre's algun detall o de despertar d'aquell manual de m¨²sica comercial negra per a estadi, de rhythm and blues de grans baixos hip-hopers, pop, balades, coreografies i llustroses cames en dansa. ?s m¨¦s, fins i tot semblava que es gravava menys que altres vegades, com si tot all¨° no hi cab¨¦s, que no ho feia, a la pantalleta d'un miserable m¨°bil.

Era xiclet per als ulls i nom¨¦s els ulls mereixien mastegar aquell espectacle m¨¦s sensual que sexual, de vegades fosc encara que assequible, enorme i, tot i aix¨°, subtil. I, despr¨¦s de dues hores, Halo va marcar el final despr¨¦s d'una ¨²ltima part amb aigua a l'escenari secundari a Freedom i un gest cap a Destiny¡¯s amb Survivor. Nom¨¦s va faltar aix¨° per aigualir les seves competidores i fer que la multitud s'hi capbuss¨¦s una ¨²ltima vegada. Per quedar astorat.