24 hores d¡¯horitz¨®

N-340. ?s angoixant amb tant de cami¨®, per¨° arribar al delta de l'Ebre per carretera t¨¦ el seu qu¨¨. El desviament est¨¤ passat l'Ampolla. L'asfalt et regala una minicosta que serveix de mirador: verd, verd i m¨¦s verd. O groc. O marr¨® del fang. O miralls d'aigua del color del cel en l'¨¨poca de sembra. Dep¨¨n de l'estaci¨®. Si ¨¦s estiu, l'olor d'arr¨°s ¨¦s incre?ble.

Baixes el pendent que hi ha al desviament i, de sobte, passa una cosa. Es diu horitz¨®. 24 hores de vistes fins on t'arribi la vista. Una extensi¨® de gaireb¨¦ 8.000 hect¨¤rees on nom¨¦s els forasters posem el fre de m¨¤ quan parem el cotxe. Els habitants de Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, els Muntells o el Poblenou del Delta somriuen quan els de fora parem el cotxe i s'escolta el raaaaac del fre. El terreny ¨¦s tan ras que no cal posar-lo. Per aix¨° una de les imatges del delta ¨¦s la de persones grans anant amb bici. Una estampa rom¨¤ntica, per¨° tamb¨¦ hi ha cotxes tunejats.

El delta de l'Ebre ¨¦s la zona humida m¨¦s gran de Catalunya i una de les m¨¦s extenses d'Europa. Va ser declarat parc natural el 1986 i fins aqu¨ª arriben ornit¨°legs dels cinc continents. Vestits de camuflatge i amb teleobjectius tan grossos com els dels fot¨°grafs del futbol, poden passar-se hores en silenci en un mirador per aconseguir "la foto" que volen de l'esp¨¨cie concreta d'au que busquen. Apropar-se a l'estany de l¡¯Encanyissada amb els ¨²ltims rajos de sol i veure com arrenquen el vol centenars de flamencs ¨¦s brutal.

Els camps d'arr¨°s i l'aigua manen en una terra rica en un vocabulari al¡¤lusiu a la vida del delta que als de ciutat ens fa sentir ignorants, perqu¨¨ quan alg¨² et mana fer alguna cosa, no entens la meitat del que t'han dit. Les anganilles s¨®n les canalitzacions d'aigua que entren i surten dels arrossars. Les rodes de fang, les rodes met¨¤l¡¤liques que utilitzen els tractors entre la sega i la sembra. Amollar, deixar anar l'aigua en un camp, per exemple. Les baldanes s¨®n botifarres. Perxar ¨¦s clavar un pal estret a l'aigua; la perxa, per avan?ar amb un bot de pesca. Lo bando, el comunicat que els ajuntaments emeten per megafonia, i que tamb¨¦ es pot llegir en una estupenda aplicaci¨® de m¨°bil: Lo Bando del Poble. Els bous, agradin o no, s¨®n sagrats. Sa-grats: ocupen el 90% del programa de les festes... Lo bou caplla?at?(lligat per les banyes); lo bou embolat?(amb foc a les banyes)¡­ Lo retallador, un nano semiprofessional que s'enfronta a lo bou i el finta. Si veieu estructures met¨¤l¡¤liques aparentment in¨²tils al costat de les cases, als pobles, s¨®n part del tetris impossible amb el qual es munten les places de bous. Un desafiament a l'arquitectura i els c¨¤lculs d'estructures. I arr¨°s. Res d'anomenar paella la paella. Aqu¨ª mana l'ingredient, no l'estri de cuina.

El riu tamb¨¦ ¨¦s sagrat. Lo riu?¨¦s vida, va encertar lema la Plataforma en Defensa de l¡¯Ebre la primera vegada que el Govern central va amena?ar a reduir el cabal d'aigua que arriba a la desembocadura. Els turistes que visiten el delta durant un pont o nom¨¦s uns dies de les vacances se solen estressar perqu¨¨ no es volen perdre res d'el-que-toca-veure. Les llacunes de la Tancada i l¡¯Encanyissada per albirar aus aqu¨¤tiques, ¨¤necs i flamencs; el museu a la Casa de Fusta; els miradors, la punta de la Banya; el far de la punta del Fangar (imprescindible el restaurant Los Vascos); el passeig en golondrina a la desembocadura¡­

Els que tenim la sort de baixar-hi sovint preferim passejar amb calma per l'horitz¨®. Trigar una hora per anar al poble a comprar el diari i creuar-nos amb una garsa o una fam¨ªlia d'¨¤necs que van d'un arrossar a l'altre. Passar-se la tarda al pati, sense fer res, mentre els nens es poden passar hores ajupits ¡ªinvisibles a la mirada adulta per l'altura de l'arr¨°s¡ª ca?ant crancs. Baixar a la platja i poder triar on plantes el para-sol i la tovallola. Agafar la bici i perdre's pels camps. Al delta mai, excepte si bufa vent en contra, et canses d'anar amb bici. Compte amb el vent al delta, les llevantades fan por, porten prou aigua del mar per esborrar la barra del Trabucador.

Al pont te'n recordes i trobes a faltar el transbordador Garriga i el seu amo, el Ferm¨ªn, cobrant cotxe per cotxe, per¨° aix¨° s¨®n romanticismes de gent de Barcelona. Lo Passador, aix¨ª es diu el pont, ha facilitat molt els despla?aments per a la gent del delta. Es va inaugurar el 2010 amb tres requeriments t¨¨cnics: que no entorp¨ªs la vista, que tingu¨¦s tant d'espai per passejar com per als cotxes, i que tingu¨¦s prou ampl¨¤ria per als tractors en ¨¨poca de collita. S¨®n immensos.

Atenci¨®, hi ha una altra cosa immensa al delta. Els mosquits. Han trigat a sortir al text perqu¨¨ no n'hi ha per a tant. ?s q¨¹esti¨® d'agafar-los l'horari: les seves hores puntes s¨®n l'alba i el capvespre. Dos moments en qu¨¨ si surts al carrer no ¨¦s que et piquin, ¨¦s que te'ls menges mentre camines. Fora d'aqu¨ª, i d'un arrossar acabat de segar, hi ha m¨¦s mite que veritat.