Et regalo les meves vacances perqu¨¨ cuidis el teu fill malalt

Cada cert temps, el franc¨¨s Christophe Germain rep un missatge d'agra?ment de persones a les quals no coneix de res. De vegades ¨¦s un correu electr¨°nic, d'altres una trucada, per¨° ¨¦s estrany el mes en qu¨¨ alg¨² no es posa en contacte amb ell per dedicar-li alguna paraula amable. Establert a Saint Andr¨¦ Le Puy, un petit poble proper a Li¨® amb una esgl¨¦sia i un castell, Germain ¨¦s conegut gr¨¤cies al succ¨¦s m¨¦s trist de la seva vida: la mort del seu fill Mathys als 11 anys despr¨¦s de patir un c¨¤ncer de fetge.

Mesos abans de la seva defunci¨®, Germain nom¨¦s volia estar amb ell per acompanyar-lo a les seves sessions de quimioter¨¤pia. Una vegada esgotades les vacances que li corresponien i els dies lliures, la tornada a la feina era imminent i el trasplantament de fetge al seu fill tamb¨¦. La seva dona va rebre un perm¨ªs que nom¨¦s era v¨¤lid per a un dels pares. Per¨° un gest dels seus companys de f¨¤brica li va permetre acompanyar-lo tamb¨¦ a ell despr¨¦s de l'operaci¨® i viure al seu costat les seves ¨²ltimes hores: li van regalar a Germain 170 dies de vacances restant-los de les seves pr¨°pies jornades.

L'empresa va aprovar l'obsequi espontani i Germain va iniciar una lluita perqu¨¨ l'Estat legalitz¨¦s la solidaritat que havia experimentat a la seva pr¨°pia pell que permetia als treballadors de qualsevol empresa regalar dies a altres companys amb fills amb malalties greus o terminals. La llei Mathys es va fer realitat a Fran?a el maig de 2014, gaireb¨¦ cinc anys despr¨¦s de la mort del seu fill. Ara traspassa fronteres: B¨¨lgica votar¨¤ aquesta tardor una reforma que inclou la possibilitat de donar dies a companys de feina en aquesta situaci¨® sempre que sigui de forma volunt¨¤ria, an¨°nima i gratu?ta. La mesura t¨¦ el suport de diversos partits i de la ministra d'Ocupaci¨®, Kris Peeters, la qual cosa fa pensar que tindr¨¤ el benepl¨¤cit de la Cambra.

La llei Mathys es va fer realitat a Fran?a el maig de 2014, gaireb¨¦ cinc anys despr¨¦s de la primera sol¡¤licitud

La reforma entraria en vigor el proper 1 de gener i ja ha generat disc¨°rdies. Els sindicats belgues reconeixen les bones intencions per¨° s'oposen a la seva engegada. Defensen que la llei actual, que permet abs¨¨ncies de fins a 48 mesos per cuidar dels fills menors de 21 anys, ¨¦s suficient, i que ¨¦s l'Estat i no altres treballadors qui ha de garantir aquest dret. "La solidaritat ¨¦s m¨¦s efica? en un nivell m¨¦s ampli: com m¨¦s gent hi participi, m¨¦s es reparteixen les c¨¤rregues. Aquest ¨¦s el principi de la Seguretat Social", assenyalen des de la CSC, un dels sindicats m¨¦s grans del pa¨ªs. L'entitat afirma voler evitar dilemes que la nova llei pot generar: "Li donaries les teves vacances a alg¨² que et cau malament? I si s¨®n dos els companys en aquesta situaci¨®? Si et passa a tu, a qui i com li demanaries dies lliures?", es pregunta desconfiant de l'anonimat i la voluntarietat que estableix el text.

Rebuig sindical

Els sindicats tamb¨¦ es van oposar en el seu moment a Fran?a. Germain, el pare del menor que d¨®na nom a la llei, ent¨¦n la postura de les organitzacions de treballadors per¨° d¨®na suport que la mesura s'estengui: "L'Estat no ho pot fer tot i cal donar solucions. Segurament no ¨¦s la soluci¨® ideal per¨° n'¨¦s una", defensa per via telef¨°nica. Ja han sortit a la llum casos de beneficiaris. L'any passat el franc¨¨s Jonathan Dupr¨¦ va rebre 350 dies dels seus companys per atendre la seva filla, tamb¨¦ malalta de c¨¤ncer, despr¨¦s d'haver esgotat les seves vacances. L'empresa en la qual treballa t¨¦ m¨¦s de 6.000 treballadors a tot el m¨®n, la qual cosa tamb¨¦ obre el debat de la desigualtat de la llei: els empleats d'empreses m¨¦s grans tenen m¨¦s opcions d'acumular dies ja que hi ha m¨¦s donants de vacances potencials.

L'assumpte afecta centenars de fam¨ªlies a tot el pa¨ªs, per la qual cosa els representants de la Lliga de Fam¨ªlies belga tamb¨¦ s'han implicat en el debat: "?s una idea seductora que apel¡¤la a la generositat i la solidaritat sense cost per la Seguretat Social per¨° deixa a part la millora de les prestacions p¨²bliques per fiar la q¨¹esti¨® a la bona voluntat canviant dels companys de feina", assenyala el seu responsable, Delphine Chabbert.

Una vegada aprovada la llei a Fran?a, els pares de Mathys continuen, gaireb¨¦ set anys despr¨¦s de la seva mort el 31 de desembre de 2009, tractant de millorar a trav¨¦s d'una associaci¨® les condicions de vida de les fam¨ªlies que afronten la cura d'un fill greument malalt. Cada vegada que el tel¨¨fon sona al solitari poble de Saint Andr¨¦ Le Puy, ¨¦s motiu d'orgull per al seu pare, Christophe Germain. "Hem inscrit el seu nom en una cosa que durar¨¤ i per a nosaltres ¨¦s important".