Una hist¨°ria gandesana

Per a Lola Fuster i Miquel Meix

Al sal¨® de casa meva, hi tinc penjat un quadre del pintor Diego Gim¨¦nez Cervantes (Torrevella, 1935). Amb la meva dona vam decidir que aquesta obra havia d'ocupar un lloc privilegiat. Quan alg¨² entra a casa, observo com es queda uns segons mirant-lo. La pintura no t¨¦ t¨ªtol, per¨° est¨¤ plena de colors, formes disposades sota una l¨°gica que desconec i que no encerto a desxifrar, entre altres raons perqu¨¨ tampoc m'interessa desxifrar res. M'acostuma a passar, a difer¨¨ncia de la literatura, amb l'art pict¨°ric.

Fa uns dies va passar per casa l'escultora mallorquina Lara Flux¨¤ i va veure el quadre. Vaig aprofitar l'ocasi¨® per preguntar-li qu¨¨ li semblava. M'agrada, em va contestar instant¨¤niament. La resposta em va tranquil¡¤litzar, no tant perqu¨¨ a ella li agrad¨¦s el quadre (que tamb¨¦, ¨¦s clar) com per descobrir que el fet que m'agrad¨¦s a mi i a la meva dona de sobte adquiria sentit. Lara Flux¨¤ em va parlar de l¨ªnies, equilibri, profunditat, conceptes que ella esgrimia davant de nosaltres com si estigu¨¦ssim en el mateix Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Diego viu a Gandesa. A vint metres de la casa familiar de la meva dona, on passem alguns mesos de l'any. Gandesa t¨¦ actualment uns 3.000 habitants. S'assenta sobre un terreny pla de sec¨¤, envoltat de muntanyes i vinyers. Em costa molt no veure en els seus voltants reminisc¨¨ncies toscanes. Gandesa ¨¦s un microcosmos. Moltes coses que passen a la gent arreu del m¨®n, succeeixen a Gandesa. I de vegades penso que aqu¨ª, en aquest remot paratge, al seu torn ocorren coses que no ocorren en cap altra banda. Un dia vaig preguntar a Diego com va arribar a aquestes terres i em va explicar que hi va fer la mili el 1956. Formava part d'una brigada encarregada de recollir les bombes que no havien explotat durant la Guerra Civil. Despr¨¦s tot va transc¨®rrer com sol passar en la vida. Va con¨¨ixer una noia del poble, s'hi va casar, va treballar de manobre, despr¨¦s de cap d'obres a l'ajuntament, va tenir fills, un dels quals va ser diputat al Parlament de Catalunya durant el tripartit. Per qu¨¨ pintes? Em confessa que mai ha trepitjat un museu. Que amb prou feines sap dibuixar, per¨° que li atreuen les formes. Em va cridar l'atenci¨® aquesta declaraci¨®. Vaig pregar-li que m'ho aclar¨ªs. ¡°Cada cosa t¨¦ la seva forma¡±. Es refereix a la forma d'una fulla, a les formes que dibuixen les serres properes, les coses i els ¨¦ssers que passen davant dels seus ulls. Intento indagar sobre la seva formaci¨® pict¨°rica. Em confessa que veu per la tele reportatges sobre pintors i escultors. Amb aix¨° i amb ¡°la necessitat¡± que l'escomet sovint per pintar, arma la seva obra. Segueixo pensant que Gandesa ¨¦s un poble molt estrany. Amb hist¨°ries creuades que si jo tingu¨¦s la imaginaci¨® d'un Enrique Vila-Matas transformaria en ficci¨®.

L'acceptaci¨® pict¨°rica de Diego a Gandesa no ¨¦s un¨¤nime. Com correspon a qualsevol artista. Per¨° quan organitza alguna exposici¨®, la gent acudeix a felicitar-lo. Conec un advocat de Barcelona amb casa al poble que t¨¦ les parets plenes de diegos. Conec uns anglesos que van tornar a Anglaterra amb quadres i algunes escultures seves.

Gandesa ¨¦s un poble estrany. Entranyable i estrany. Enganxa. Davant de casa meva hi ha una fleca. El seu amo sol asseure's a la fresca a llegir. Ara, mentre escric aix¨°, el veig per la finestra devorant L'avi que va saltar per la finestra, en catal¨¤. Quan no em creuo amb Noem¨ª, la metgessa del poble, ho faig amb Josep Garriga, l'antic cronista de pol¨ªtica catalana d'aquest mateix diari, que no perd l'ocasi¨® per recomanar-me un llibre que corro a comprar i a devorar com el forner devora el seu. El llibre dels Baltimore. Amb una mica m¨¦s de la quarta part de la poblaci¨® total de la Terra Alta, ¨¦s impressionant la quantitat de professionals que produeix Gandesa. Arquitectes, enginyers, metges, periodistes (per cert, estic vivint on van viure en el passat els pares de Tom¨¢s Alcoverro, l'hist¨°ric corresponsal de La Vanguardia a Beirut), professors, empresaris importants, editors claus en la hist¨°ria de la producci¨® de llibres com Juan Grijalbo i Josep Llu¨ªs Monreal.

Haig de trobar-me amb Diego. T¨¦ quadres nous. (¡°Quan veig els meus quadres, em sembla que no fossin meus¡±). Per¨° abans vaig al cementiri del poble. Porto unes flors per a la tomba de Kenneth Frederick Nelson, un noi americ¨¤ de Colorado que va morir als vint-i-un anys als voltants de Gandesa el 1938. Defensant la Rep¨²blica.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.