Parada i fonda a Perafita

Hi ha pobles que s¨®n de pas, de cam¨ª cap a algun altre lloc, no se sap gaire b¨¦ si de la platja o de la muntanya, igual de propera i llunyana una que l¡¯altra, unides per una carretera que de vegades s¡¯estreny i d¡¯altres s¡¯eixampla, igual que la vida, igual que les cr¨°niques d¡¯entretemps, les que conviden a la calma despr¨¦s de l¡¯excitant viatge a Formentera o la intrigant estada a Vielha abans de passar per la buc¨°lica Cadaqu¨¦s. Hi ha poc per adjectivar des de Perafita, a l¡¯altipl¨¤ del Llu?an¨¨s, oficialment encara subcomarca d¡¯Osona, al pre-Prepirineu. No ¨¦s f¨¤cil afirmar-se amb prefixos si no es contextualitza, com ara s¡¯exigeix, i s¡¯explica que ets a vint minuts de Vic.

La gent recorre els senders i els cotxes travessen la pla?a major en direcci¨® al Bergued¨¤, la Plana de Vic, el Ripoll¨¨s o el Bages. Perafita seria la met¨¤fora del Llu?an¨¨s. Els m¨¦s de vuit mil censats en 13 municipis diem que som del Llu?an¨¨s i, no obstant aix¨°, quan la Generalitat ens va cridar a consulta, cinc pobles van votar que no, segurament perqu¨¨ volen veure qu¨¨ passa i qu¨¨ els conv¨¦, incorporar-se a la carta si la cosa va b¨¦, despr¨¦s que el refer¨¨ndum legalitz¨¦s el proc¨¦s per convertir-nos en comarca de Catalunya. Han estat massa anys de trencament i desconfian?a, de doble joc, per demanar avui la unitat del Llu?an¨¨s.

O sigui que som i estem i no constem, m¨¦s diversos que indefinits, mancats de lideratge, v¨ªctimes d¡¯interessos contraposats o dif¨ªcils de conjugar, com ho s¨®n la merda i l¡¯aigua, les granges dels integradors i les cases rurals dels amos, tots pendents d¡¯encertar la tecla de la fortuna, tamb¨¦ a Perafita. La loteria ja ens va tocar el 1972, quan es van repartir moltes participacions del n¨²mero 42.435, que havia estat comprat al bar El Mexic¨¤ de Vic. El venedor va ser un ve¨ª coix conegut amb el sobrenom d¡¯El R¨¤pid. Potser el sarcasme popular va provocar que la sort fos selectiva i no tingu¨¦s la incid¨¨ncia que s¡¯esperava per a la prosperitat de Perafita.

Tampoc hi va haver gaire alegria quan el 1962 fins a cinquanta treballadors d¡¯una empresa petrol¨ªfera francesa es van instal¡¤lar a l¡¯Hostal Nou. Van muntar una plataforma de ciment, van aixecar una torre i no van parar de foradar fins que en lloc de sortir or negre va caure una gran nevada per Nadal. El poble sempre ha tingut un punt d¡¯incredulitat, no ha vist mai cap motiu per vendre¡¯s ni ha volgut fer-se valer, ni tan sols ara, en plena reivindicaci¨® independentista, malgrat ser el bressol de Jaume Puig, il¡¤lustre combatent davant de les tropes borb¨°niques, abatut al pla de Palau de Barcelona l¡¯11 de setembre del 1714.

Un mon¨°lit deixa const¨¤ncia de l¡¯agra?ment dels ve?ns a un dels s¨ªmbols de la Guerra de Successi¨® que m¨¦s va combatre contra Felip V. Si a Alpens es parla de Cabrinetti, de carlistes i liberals, a Orist¨¤ i Olost s¡¯evoca el bandoler Perot el Lladre, i a Sant Feliu Sasserra es va al serrat de les Forques per recordar bruixotes com la Napa, a Perafita tenim Jaume Puig i el castell afrancesat que el 1885 van edificar sobre la masia del guerrer, no se sap si com a repres¨¤lia o per casualitat, i que va acabar sent, per ironies del dest¨ª, el llit d¡¯Alfons XIII.

Aix¨ª de contraposades s¨®n les coses a Perafita, publicitada, d¡¯una banda, per les coques del Forn Franquesa, que viatgen sense parar de punta a punta del pa¨ªs fins a la Sagrada Fam¨ªlia, i, de l¡¯altra, tan discreta com el bon obrador de Can Cabal¨¦. No tenim piscina municipal i, no obstant aix¨°, no se sap de ning¨² que no s¡¯hagi pogut banyar sense haver d¡¯arribar a Olost, Prats o Sant Boi. Tot i que tampoc disposem de caixer autom¨¤tic, sempre trobes alg¨² que et deixa diners, ja se sap que no hi ha millor banc, fonda i botiga que Cal Pensir¨® ¡ªfunciona com un Corte Ingl¨¦s. I com que no tenim una cort de notables, presumim de les visites d¡¯un pol¨ªtic proper com Joan Tard¨¤ i la seva fam¨ªlia de Cornell¨¤.

Hi ha vida a Perafita. Xavier Bonete cria uns poderosos gossos bullmastiff. Tenim dos famosos ferradors, Gabriel Rodenas i Robert D¨ªaz, que tenen cura tant dels cavalls dels ¨¤rabs com dels de la Gu¨¤rdia Urbana de Barcelona. Hi ha bons ebenistes, el quiosc Verdaguer, presumim dels formatges Betara i no hi ha millor lloc per casar-se que La Tria. El turisme rural t¨¦ molt de sentit en un poble des del qual s¡¯albiren el Pedraforca i Montserrat. Hi ha una vista molt bona des de Perafita. El sol i l¡¯ombra es barregen tan b¨¦ que la temperatura ambient ¨¦s la id¨°nia, s¡¯hi dorm molt b¨¦ i el temps s¡¯atura prou per poder contemplar la vida, badar, com diem aqu¨ª i a tot Catalunya.

Perafita ¨¦s un centre de salut per la seva quietud i serenitat, una bona medicina contra l¡¯estr¨¨s, un lloc per desconnectar i agafar forces, el lloc des del qual el mar i la muntanya queden a quatre passes, com si fos el mateix anar a Girona que a Barcelona. I b¨¦ que ho saben fam¨ªlies d¡¯alemanys i holandesos, que em miren com si el foraster fos jo, apostat com estic a l¡¯entranyable Caf¨¨ del Mig, el punt de trobada de tota la vida a Perafita. Els turistes tamb¨¦ van i v¨¦nen igual que nosaltres, un dia cap al nord, un altre cap al sud i el tercer descansen, com ¨¦s costum en un lloc de pas, dividit per una carretera, en pau amb la seva hist¨°ria, a gust amb els seus cultius, boscos i ermites, i tamb¨¦ orgull¨®s de la riera dels Sorreigs, la Candelera i les fites que identifiquen els amos de cada casa, feli? amb si mateixa i amb la seva sort, defensora del Llu?an¨¨s. Un poble entre molts, si es vol; ¨²nic a la meva manera de veure, perqu¨¨ me¡¯l miro amb els ulls del nen que vaig ser i vull tornar a ser, ja gran.