Joan Matabosch: ¡°Aquest entusiasme d¡¯alguns per trencar ponts no el puc compartir¡±

Joan Matabosch (Barcelona, 1961) ¨¦s el director art¨ªstic del Teatro Real, l¡¯¨°pera de Madrid, des del 2013. Matabosch va ser el director art¨ªstic del Liceu entre el 1997 i el 2013. Diu que se l¡¯estima com si fos casa seva. Durant prop d¡¯un any Matabosch va compaginar la transici¨® a les dues ¨°peres. Matabosch va rellevar al Real un referent del sector, el difunt Gerard Mortier, que era al c¨¤rrec des del 2010.

Matabosch viu molt a prop del Real, ¡°al Madrid de los Austrias; m¡¯agrada viure prop del teatre i perqu¨¨ ¨¦s una zona fant¨¤stica: ¨¦s el centre de Madrid per¨° no tens la sensaci¨® de viure en una ciutat perqu¨¨ l¡¯arquitectura i els espais s¨®n molt poc urbans. Ho t¨¦ tot: l¡¯avantatge de viure en una ciutat sense els inconvenients. I, a m¨¦s, ¨¦s a prop de la feina¡±.

El despatx de Matabosch est¨¤ situat en una ¨¤mplia planta de les instal¡¤lacions del teatre. Les parets s¨®n de vidre; l¡¯espai transmet transpar¨¨ncia i bon ambient. A les columnes hi ha penjats monitors que constantment retransmeten el que passa a l¡¯escenari, ja sigui un assaig o una representaci¨®. Els empleats entren i surten amb certa informalitat. Matabosch parlamenta constantment amb la seva m¨¤ dreta, un altre catal¨¤, Dami¨¤ Carbonell, amb qui havia treballat al Liceu. Tots dos condueixen una de les institucions m¨¦s significatives de la cultura d¡¯Estat d¡¯Espanya.

PREGUNTA. Fa un any em va explicar que moltes reunions de feina del Real les va fer fins i tot en catal¨¤ perqu¨¨ hi ha un munt de catalans treballant-t¡¯hi. Quants n¡¯hi ha?

RESPOSTA. Al Teatro Real hi treballa gent de tot arreu, entre els quals hi ha valencians, menorquins i catalans. ?s clar que algunes reunions de feina es fan en catal¨¤, o canviem de llengua segons qui hi hagi present. De fet, passa el mateix a Barcelona. ?s una din¨¤mica sana i que no mereix cap comentari, en la mesura que ¨¦s simplement normal.

P. T¨¦ la sensaci¨® que Barcelona i Madrid s¡¯estan convertint en dos espais culturals diferents?

R. No ho crec en absolut. Aix¨° ¨¦s el que ens volen fer creure els que treuen r¨¨dits de dividir, enfrontar i destruir ponts en un lloc i a l¡¯altre. Compartim molt m¨¦s del que ens separa; en un m¨®n globalitzat com l¡¯actual fa riure parlar d¡¯¡°espais culturals diferents¡± en dues ciutats que es troben a menys de tres hores en tren.

P. Alguna difer¨¨ncia s¨ª que ha apuntat en entrevistes anteriors entre la manera d¡¯entendre l¡¯¨°pera del p¨²blic barcelon¨ª i el madrileny.

R. ?s clar que hi ha difer¨¨ncies entre els p¨²blics perqu¨¨, encara que comparteixen or¨ªgens gaireb¨¦ paral¡¤lels, les hist¨°ries del Liceu i del Teatro Real han estat radicalment diferents. El Liceu ha estat un teatre amb una tradici¨® ininterrompuda des del 1847 fins a l¡¯actualitat. En canvi, el Teatro Real va tenir una hist¨°ria gloriosa a finals del segle XIX, per¨° a partir del 1925 es va tancar, va ser un polvor¨ª durant la Guerra Civil, despr¨¦s es va transformar en sala de concerts i nom¨¦s fa 20 anys que s¡¯ha tornat a convertir en teatre d¡¯¨°pera. Aix¨° afecta, evidentment, el p¨²blic i molts altres aspectes de la gesti¨®. El Liceu forma part de la hist¨°ria de Barcelona; en canvi, el Teatro Real aix¨° s¡¯ho ha hagut de guanyar.

P. Al Real t¨¦ la sensaci¨® de viure el fenomen ¡®palco del Bernab¨¦u¡¯? S¡¯hi acosten poders f¨¤ctics de l¡¯Estat que no veus a altres ciutats?

R. El Teatro Real fa un esfor? extraordinari per aconseguir que s¡¯hi acostin poders f¨¤ctics de l¡¯Estat i de l¡¯empresa privada perqu¨¨ nom¨¦s t¨¦ un 30% de subvencions i necessita obtenir un 30% m¨¦s de patrocini privat per quadrar els n¨²meros. La venda d¡¯entrades aporta un altre 30% i el lloguer d¡¯espais suposa el 10% restant. ?s una estructura d¡¯ingressos exemplar perqu¨¨ funciona amb poca subvenci¨® p¨²blica si es compara amb els altres models de gesti¨® de l¡¯¨°pera a Europa.

P. Per¨° si el m¨®n dels diners a Barcelona ja no es reuneix al Liceu sin¨® a la llotja del Bar?a, el canvi de paradigma tamb¨¦ es produir¨¤ a Madrid, correcte?

R. En aquest aspecte segur que tamb¨¦ hi ha moltes coincid¨¨ncies, per¨° tamb¨¦ en aix¨° la reacci¨® del Teatro Real ha estat molt h¨¤bil: des de fa alguns mesos el president del Reial Madrid forma part del patronat del teatre.

P. Destaca que el Real ¨¦s un model de teatre que no se sustenta tant en subvencions. La implicaci¨® empresarial o burgesa en el b¨¦ p¨²blic s¡¯ha perdut a Barcelona?

R. Ignoro si aix¨° s¡¯ha perdut a Barcelona actualment, per¨° segur que hi havia una gran implicaci¨® empresarial o burgesa al voltant de l¡¯any 2000, quan el Liceu es va reinaugurar despr¨¦s de l¡¯incendi. Al Teatro Real aquesta implicaci¨® s¡¯ha aconseguit posteriorment, com a reacci¨® del teatre davant de la caiguda de les subvencions en el moment de la crisi. La nova governan?a del teatre, amb un president de la fundaci¨® independent del m¨®n pol¨ªtic, ho ha afavorit molt.

P. El pes del turisme cultural per a la taquilla del Real ¨¦s inevitable que sigui inferior que el del Liceu?

R. No em consta que hi hagi dades sobre aquest tema. La meva especulaci¨® personal ¨¦s que a Barcelona hi ha molt m¨¦s turisme que a Madrid, per¨° no necess¨¤riament m¨¦s turisme cultural. El pes del turisme als dos teatres ¨¦s, segurament, menys diferent que el pes del turisme a les dues ciutats. El motiu ¨¦s que Madrid ¨¦s una ciutat molt atractiva des del punt de vista cultural. No nom¨¦s pel que fa a l¡¯¨°pera. La vitalitat cultural de la ciutat pel que fa a museus, exposicions o m¨²sica ¨¦s comparable a les grans capitals del m¨®n.

P. Detecta que en el seu ¨¤mbit cultural els joves m¨²sics, per exemple, tenen m¨¦s fal¡¤lera per residir a Barcelona que a Madrid?

R. Els m¨²sics, com tothom, tenen fal¡¤lera per residir on la feina ¨¦s m¨¦s estimulant i on hi ha m¨¦s demanda. La meva experi¨¨ncia amb alguns m¨²sics ¨¦s que consideren perfectament normal residir a Barcelona i treballar a Madrid. Triguen menys a arribar a la feina que des dels afores de Londres al centre de la ciutat. I amb un abonament de tren ¨¦s fins i tot menys car.

P. Com ha evolucionat el debat sobre la independ¨¨ncia a Madrid entre els seus coneguts?

R. Alguns responsables pol¨ªtics de Madrid tenen molt a veure amb la desafecci¨® que ha portat al creixement del proc¨¦s sobiranista. Els interessos electorals d¡¯alguns han fet que en el passat es prenguessin decisions que ens han portat on som. Despr¨¦s hi ha, ¨¦s clar, els que treuen profit de crear enfrontament i tensi¨®, a Barcelona i a Madrid. Es un tema que em prenc amb certa fredor perqu¨¨ aquest entusiasme d¡¯alguns per trencar ponts no el puc compartir.

P. La ¡®desconnexi¨®¡¯ entre governs es nota? Posa en perill les coproduccions o la col¡¤laboraci¨® entre el Real i el Liceu?

No ho crec. Hi ha col¡¤laboraci¨® entre el Real i el Liceu. La propera temporada coprodu?m Rodelinda, de H?ndel, amb un dels millors directors d¡¯escena del m¨®n, Claus Guth. Parlem d¡¯altres coproduccions per al futur. Despr¨¦s de 17 anys com a director art¨ªstic del Liceu seria ben absurd no col¡¤laborar amb un teatre que conec gaireb¨¦ millor que ning¨².