Els experts refreden les expectatives sobre el control dels preus del lloguer
Les ciutats que han posat en marxa la mesura disposen de grans parcs p¨²blics d'habitatge
L'¨²ltima reuni¨® entre Generalitat, entitats socials, el m¨®n municipalista i activistes del dret a l'habitatge va acabar amb una promesa per part del president catal¨¤. Carles Puigdemont va agafar el guant que li va llan?ar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i es va comprometre a crear un ¡°grup de treball¡± per estudiar una regulaci¨® del preu dels lloguers. Un debat que els experts demanen que es faci en profunditat, tenint en compte la seva alta complexitat, i amb un advertiment sobre la taula: el dret a la propietat ¨¦s una compet¨¨ncia estatal.
Colau ha insistit en m¨²ltiples ocasions sobre la necessitat de posar l¨ªmit ¡°als lloguers abusius¡±. L'Ajuntament va presentar el gener passat un informe que mostrava que l'import mitj¨¤ d'un lloguer a la ciutat ¨¦s de 727 euros al mes, el m¨¦s alt de tot l'Estat. L'an¨¤lisi de les fiances que els propietaris dipositen a l'Incas¨°l fa que la Generalitat xifri l'augment del preu de les rendes en un 12,7% en el primer trimestre d'aquest any, comparat amb el de 2015.
Colau posa Berl¨ªn com a model a seguir
Diversos pa?sos ja han engegat regulacions en el preu dels lloguers per aix¨ª garantir l'acc¨¦s a l'habitatge. L'alcaldessa Ada Colau, de fet, sempre posa? Berl¨ªn com a exemple. A la capital alemanya la norma va ser aprovada pel Govern central al juny de l'any passat per¨° cada Estat federat ha d'adaptar-la a la seva realitat. Berl¨ªn ha estat la primera a fer-ho i d'acord al seu desplegament el preu dels nous lloguers no pot superar un 10% del dels habitatges equivalents de la zona. No es tenen en compte els pisos nous en lloguer despr¨¦s de l'1 d'octubre de 2014 i els que hagin estat reformats a fons. No ¨¦s l'¨²nic exemple a Europa, si b¨¦? totes les ciutats tenen un tret en com¨²: disposen de grans parcs d'habitatge de lloguer p¨²blics.
¡°Regular el preu dels lloguers ¨¦s una cosa recomanable per¨° poc viable¡±, lamenta Teresa Berm¨²dez, responsable del programa d'habitatge de C¨¤ritas. Des de l'entitat posen el focus en la necessitat d'impulsar el parc p¨²blic d'habitatges per evitar l'expulsi¨® d'un segment que queda fora de les ajudes d'emerg¨¨ncia per¨° els ingressos de la qual s¨®n massa justos per accedir als preus del mercat. ¡°De moment hi ha poques solucions per a aquestes persones que queden al mig¡±, explica Berm¨²dez.
Antoni Sorolla, exgerent de l'¨¤rea d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona durant els governs socialista i convergent, assegura que el fons de la idea del control ¨¦s positiu per¨° adverteix que la compet¨¨ncia per fer una regulaci¨® d'aquest tipus ¨¦s estatal. ¡°Es tracta d'un problema que no es pot assumir nom¨¦s des d'un municipi, ¨¦s necess¨¤ria una perspectiva regional¡±, explica l'arquitecte. Tamb¨¦ alerta sobre problemes afegits. ¡°Si regules el preu hi ha un risc que es disparin, per exemple, els pisos tur¨ªstics il¡¤legals¡±, diu Sorolla.
La distorsi¨® del mercat de lloguer ¨¦s nom¨¦s un dels possibles efectes negatius que cal tenir en compte. Joan R¨¤fols, economista i president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, planteja que un preu molt baix comportaria deterioracions al parc d'habitatge, ja que els propietaris retallarien en renovaci¨® i en manteniment per mantenir la rendibilitat. ¡°L'efecte redistribuidor que persegueix la mesura pot ser el contrari. El control que va engegar el franquisme va reduir l'oferta i va acabar creant una societat m¨¦s orientada a l'habitatge de propietat i de desigualtats, entre els que tenien una renda antiga i una de nova¡±, explica R¨¤fols.
Fins i tot la Comissi¨® Europea ha alertat sobre ¡°els efectes desestabilitzadors¡± dels controls de la renda. Economic Papers va dedicar el 2014 un monogr¨¤fic a les regulacions del mercat de lloguer a la UE. Els autors apunten al fet que aquestes mesures ¡°tendeixen a tenir un efecte advers en les din¨¤miques del mercat d'habitatge, incrementant la volatilitat dels preus quan s'enfronten a xocs com els canvis en el nombre d'habitants o en la renda familiar i les taxes d'inter¨¨s¡±. Per contra, veuen m¨¦s innocus i efectius canvis legals en la regulaci¨® de les relacions entre els propietaris i els arrendataris.
Economic Papers tamb¨¦ descarta l'¨²s del control del preu com una mesura de redistribuci¨® d'oportunitats. ¡°Preocupacions socials com la provisi¨® d'oportunitats d'habitatge assequible per a joves o persones amb rendes baixes requereixen pol¨ªtiques m¨¦s espec¨ªfiques, que seran m¨¦s efectives per al millorament del benestar sense afectar l'efici¨¨ncia del mercat¡±.
La proposta de l'alcaldessa i el pas endavant de Puigdemont arriben en un moment en qu¨¨ la Generalitat intenta aprovar una alternativa a la llei contra els desnonaments, suspesa pel Tribunal Constitucional. Aquesta norma havia sorgit de la Iniciativa de Legislaci¨® Popular impulsada per la Plataforma de Afectats per la Hipoteca. La nova proposta de Colau, ir¨°nicament, topa amb el mateix escull competencial.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.