Una extraordin¨¤ria imatge de pa¨ªs... de fireta

Els mesos anteriors al refer¨¨ndum escoc¨¨s del setembre del 2014 vaig seguir amb inter¨¨s el debat entre partidaris i detractors i, m¨¦s enll¨¤ d¡¯algunes semblances amb el debat catal¨¤, em va cridar molt l¡¯atenci¨® el fet que els nacionalistes escocesos insistissin tant que ells havien demostrat sobradament amb la seva gesti¨® de l¡¯autonomia escocesa que eren dignes d¡¯assolir un Estat independent.

A difer¨¨ncia del que fan els independentistes catalans, els seus hom¨°legs escocesos van brandar durant la campanya pel refer¨¨ndum un discurs en positiu sobre l¡¯experi¨¨ncia auton¨°mica, presentant l¡¯autogovern com el motor del desenvolupament econ¨°mic i social d¡¯Esc¨°cia i posant l¡¯¨¨mfasi sobre la seva pr¨°pia seriositat i dilig¨¨ncia al capdavant del Govern auton¨°mic. Si havien estat capa?os de gestionar de manera solvent un autogovern important, amb un nivell competencial gens menyspreable -encara que, en conjunt, sensiblement inferior al de Catalunya, per no parlar del Pa¨ªs Basc i Navarra-, com no haurien de ser capa?os de gestionar un Estat independent? No cal dir que la seva infer¨¨ncia ¨¦s discutible, per¨° -almenys en aquest punt- van tenir si m¨¦s no la dec¨¨ncia de no adulterar la realitat i van optar per assumir-la i intentar treure¡¯n profit. La seva estrat¨¨gia em sembla en aquest sentit m¨¦s honesta, per¨° sobretot m¨¦s intel¡¤ligent, perqu¨¨, en darrera inst¨¤ncia, reconeixent l¡¯amplitud de la seva capacitat d¡¯autogovern, posant en relleu el marge que tenen per prendre decisions encara que en demanin m¨¦s, el que estan fent ¨¦s fer m¨¦s cre?ble la seva pretensi¨® d¡¯autoatribuir-se el m¨¨rit de la prosperitat d¡¯Esc¨°cia. En cas contrari, si l¡¯autonomia fos exigua, haurien d¡¯admetre que la responsabilitat de l¡¯¨¨xit seria tota del Govern brit¨¤nic.

Els independentistes catalans, per la seva banda, no deixen de repetir que no tenim autogovern, que Espanya ¨¦s un Estat hipercentralista, que no tenim cap marge de maniobra. L¡¯expressi¨® m¨¦s utilitzada per pol¨ªtics i tertulians independentistes ¨¦s ¡°autonomia de fireta¡±. Tanmateix, els mateixos que diuen que no tenen cap marge de maniobra ni capacitat d¡¯autogovern -per la qual cosa s¡¯hauria d¡¯entendre que no tenen cap possibilitat d¡¯incidir en la marxa de la nostra vida quotidiana- destaquen ufanosos les bondats de l¡¯economia catalana, el seu creixement i dinamisme, la seva capacitat d¡¯atracci¨® d¡¯inversi¨® estrangera, el nivell de vida que hi ha a Catalunya, etc¨¨tera. Per¨° en el pecat va la penit¨¨ncia. Si la seva premissa sobre la migradesa del nostre autogovern ¨¦s certa, llavors els governants independentistes haurien d¡¯admetre que la seva incid¨¨ncia en la marxa de la nostra economia ¨¦s nul¡¤la, que tot ¨¦s m¨¨rit de la societat civil i, en tot cas, potser de les pol¨ªtiques implantades pels successius Governs centrals. Si volen que se¡¯ls reconegui algun mereixement en la puixan?a de l¡¯economia catalana, el m¨¦s l¨°gic f¨®ra que deixessin de practicar el victimisme i comencessin a admetre que l¡¯autogovern de qu¨¨ gaudim els catalans ¨¦s notable, ¨°bviament perfectible encara que no necess¨¤riament per eixamplar-lo sin¨® fonamentalment per millorar-lo en pro del benestar dels ciutadans de Catalunya. Hauran de recon¨¨ixer, en suma, que menteixen quan diuen que tenim una autonomia de fireta.

Amb tot, d¡¯un temps en?¨¤ comen?o a sospitar que els independentistes ho tenen molt interioritzat aix¨° de la fireta, i s¡¯hi recreen, at¨¨s l¡¯esc¨¤s respecte que demostren per les nostres institucions d¡¯autogovern, com ara el Parlament, la Presid¨¨ncia de la Generalitat o els Mossos d¡¯Esquadra, entre d¡¯altres. Nom¨¦s cal recordar que l¡¯actual presidenta de la Cambra catalana, una figura de primer ordre institucional, ¨¦s Carme Forcadell, una agitadora pol¨ªtica que poc abans de ser nomenada havia dit que el PP i Ciutadans no formen part del poble de Catalunya i els havia assenyalat com a ¡°adversaris¡± d¡¯aquest poble. Cal recordar que a les ¨²ltimes eleccions catalanes Ciutadans i PP van obtenir entre els dos el suport de m¨¦s d¡¯un mili¨® de catalans, un mili¨® de catalans de ple dret, i probablement de sentiment, foragitats de la catalanitat per la presidenta de la segona instituci¨® del pa¨ªs. Costa de trobar un exemple comparable de sectarisme institucionalitzat no ja a Espanya sin¨® en el m¨®n occidental des de la Segona Guerra Mundial. Tal ¨¦s la magnitud del deteriorament institucional de Catalunya en els ¨²ltims anys. Aix¨° s¨ª, amb il¡¤lusi¨®!, que diria el gran faedor de la proesa.

Per¨° potser la imatge que millor representa aquesta autonomia de fireta, aquest pa¨ªs de pandereta en qu¨¨ els independentistes s¡¯entesten a convertir Catalunya, aquest regne de la irresponsabilitat on la llei i el Tribunal Constitucional s¨®n figures merament decoratives mentre no es constitueixi l¡¯Estat catal¨¤, l¡¯hem vista fa un dies amb la publicaci¨® de les fotos d¡¯una festa que va tenir lloc a Cadaqu¨¦s. El fest¨ª va ser a casa de la polemista Pilar Rahola, que va ser qui va publicar com aquell qui res a Twitter les fotos de la trobada.

Hi havia el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, alguns periodistes i el comissari en cap dels Mossos d¡¯Esquadra, Josep Llu¨ªs Trapero. En una de les fotos, s¡¯hi veu el president sostenint un pal amb una bandera estelada com si fos el l¨ªder d¡¯un moviment d¡¯alliberament nacional en un context colonial i no el president d¡¯una comunitat aut¨°noma d¡¯un Estat democr¨¤tic de Dret. Reconec que a mi, personalment, tampoc no m¡¯hauria semblat gaire normal que en el context d¡¯un dinar amb amics el president de la Generalitat pos¨¦s sostenint un pal amb una senyera, com tampoc no m¡¯ho semblaria que el president del Govern d¡¯Espanya ho fes amb una bandera espanyola. Ara b¨¦, all¨° era una reuni¨® privada i, per tant, cadasc¨² era ben lliure de fer el que li don¨¦s la gana, i fins i tot el president de la Generalitat es podia permetre divertir-se onejant i fent-se fotos amb una bandera com l¡¯estelada, que no representa ni de bon tros el conjunt dels catalans. Fins i tot el president t¨¦ dret a desbarrar quan est¨¤ de festa a casa d¡¯uns amics. A partir d¡¯aqu¨ª, ¨¦s la seva responsabilitat assegurar-se que no transcendeixi una imatge tan impr¨°pia de la seva condici¨® de m¨¤xim representant de tots els catalans, una imatge que, per sobre de tot, malmet el prestigi de la instituci¨® que Puigdemont representa. ?s el reflex del soscavament de la neutralitat i la imparcialitat institucionals. ¡°Una extraordin¨¤ria imatge de pa¨ªs¡± en paraules de Rahola, que l¡¯endem¨¤ va assegurar a Rac1 que comptava amb el perm¨ªs de tots els assistents per publicar les fotos.

?s, precisament, aquesta aquiesc¨¨ncia general i la impud¨ªcia amb qu¨¨ Rahola justifica la publicaci¨® d¡¯unes fotos d¡¯aquesta ¨ªndole el que demostra que una part important dels independentistes, comen?ant per Puigdemont, han desconnectat definitivament de la realitat. De fet, a parer meu el que ¨¦s m¨¦s preocupant no ¨¦s la reuni¨® per si mateixa, sin¨® el fet que assistents com el comissari Trapero i, sobretot, el mateix president donessin el seu vistiplau a la publicaci¨® a les xarxes socials d¡¯unes fotos que, com a m¨ªnim, posen en dubte el seu sentit institucional. Em preocupa que realment considerin que aquesta ¨¦s ¡°una extraordin¨¤ria imatge de pa¨ªs¡±. Tant parlar de la fireta, i la fireta eren ells.