L¡¯¡®Obra¡¯ encoberta

La bona fe no ¨¦s infal¡¤lible i, per descomptat, no equival a una patent de cors. Igual que la paci¨¨ncia ¨¦s, de vegades, una virtut, la santa paci¨¨ncia es converteix en un vici o una estrat¨¨gia massa c¨°moda i, finalment, covardament inhibidora. Amb la bona fe passa el mateix: l'exc¨¦s de bona fe ¨¦s una manera defectuosa de credulitat i un egoisme disfressat de virtut.

El missatge que m¡¯ha enviat el cap de premsa a Catalunya de l¡¯Opus Dei, Miquel Codolar, m¡¯ha deixat totalment sorpr¨¨s. Amablement em convidava a rebre la resposta en privat i en persona de les preguntes que vaig formular en p¨²blic fa uns dies en aquestes mateixes p¨¤gines. Els meus recels neixen de la meva formaci¨® hist¨°rica: l¡¯Opus Dei va constituir una for?a pol¨ªtica, financera i medi¨¤tica potent¨ªssima i visible, gaireb¨¦ espectacular, durant almenys dues d¨¨cades, els anys seixanta i setanta. I, no obstant aix¨°, semblava que avui havia perdut pot¨¨ncia i for?a, com si ja nom¨¦s fos una instituci¨® residual i no tingu¨¦s el poder i la influ¨¨ncia que havia tingut. Com a historiador i recel¨®s ¨Cl'historiador o ¨¦s recel¨®s o no ¨¦s historiador¨C, jo sospitava que l'estrat¨¨gia d'acci¨® de l¡¯Opus Dei havia canviat, escarmentat per l'evid¨¨ncia que la sobreexposici¨® medi¨¤tica havia perjudicat la seva imatge p¨²blica, per la qual cosa optava per l'estrat¨¨gia contr¨¤ria per complir amb l¡¯apostolat a la terra del poder.

L'opacitat i l'encobriment s¨®n l'estrat¨¨gia que l¡¯Opus Dei adopta de cara a la societat de la comunicaci¨® i de la transpar¨¨ncia

Tot i la radiant bona fe del missatge del cap de premsa, no vaig sortir de dubtes. Va insistir a veure'ns personalment, i vaig insistir a demanar-li els enlla?os, els t¨ªtols, els reportatges o els informes que permetessin con¨¨ixer amb alguna fiabilitat els ¨¤mbits en els quals l¡¯Opus tenia una pres¨¨ncia rellevant, regular o nom¨¦s testimonial. D'aquesta manera, no nom¨¦s sortiria jo de dubtes sin¨® tots: l¡¯Opus Dei podria escollir la transpar¨¨ncia de bona fe i explicar on propaga les seves conviccions, qu¨¨ utilitza per difondre-les ben¨¨ficament i sobre quins pivots materials gira el seu apostolat espiritual.

Em sembla que no li va semblar una bona manera de santificar el treball, perqu¨¨ el tercer missatge del cap de premsa era una altra amable envestida contra la meva bona fe: em proposava entrar en diversos enlla?os del web que em feia arribar. I en aquest moment la meva bona fe, la seva i la del sursum corda van esclatar, perqu¨¨ aquests enlla?os enviaven a la p¨¤gina promocional de l¡¯Opus ¨Cqui som, preguntes m¨¦s freq¨¹ents (precisament), etc.¨C. Codolar feia de cap de vendes i de m¨¤rqueting alhora. Des de llavors estic informat de qu¨¨ puc llegir a l¡¯estiu, conec els passos del beat Josepmaria (que era aragon¨¨s) i he apr¨¨s a cr¨¦ixer com a fam¨ªlia per aprofitar l'estiu, tots ben junts. Per descomptat, en cap d'aquests enlla?os hi havia cap not¨ªcia sobre l'activitat institucional o empresarial o medi¨¤tica de l¡¯Opus Dei, de manera que no em va quedar m¨¦s remei que pensar que Miquel Codolar es reia discretament de mi, o b¨¦ que fingia que no havia ent¨¨s que li demanava informaci¨®.

L'opacitat i l'encobriment s¨®n l'estrat¨¨gia que l¡¯Opus Dei adopta de cara a la societat de la comunicaci¨® i de la transpar¨¨ncia, la qual cosa no deixa de ser la millor met¨¤fora de l'¨¨tica reaccion¨¤ria i ocultista que practica la secta. Els llibres que l'expliquen millor s¨®n els dels qui van abandonar la disciplina de l¡¯Opus i van aconseguir escapar-se¡¯n amb viol¨¨ncia moral i dolor personal. Quan ja no seguia les seves doctrines, el meu pare, en Vicen?, va escriure una novel¡¤la amb un retrat brillant de la personalitat d'Escriv¨¢, En nombre del padre, amb un pr¨°leg interessant de V¨¢zquez Montalb¨¢n (i l'editorial, Bruguera, va desapar¨¨ixer l'any seg¨¹ent). Alguns dels testimonis m¨¦s esfere?dors sobre el rancor i la venjan?a que practica l¡¯Obra amb els seus desertors han estat relatats per les paraules de l¡¯arquitecte Miquel Fisac o per les d'una dona que va abandonar una secta profundament mis¨°gina i va tenir el coratge d'explicar-ho incomplint la doctrina de l'encobriment i l'opacitat, Mari Carmen Tapia, Tras el umbral. Una vida en el Opus.

De moment, aquest llibre i alguns dels estudis d'historiadors han servit per saber qu¨¨ va ser l¡¯Opus Dei. Per¨° avui l¡¯Obra segueix encoberta, i jo, en canvi i de bona fe, segueixo conven?ut que deu haver-hi raons leg¨ªtimes i p¨²bliques per defensar la bona obra de l¡¯Obra, per¨° on s¨®n? Senyor, on s¨®n?

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.