La Garriga, vila d¡¯historiadors i ¡®bisbes¡¯

Aquest indret destaca pel seu microclima, que va atreure ibers, romans, reis medievals, com Mart¨ª l¡¯Hum¨¤, i burgesos de la revoluci¨® industrial. Diu un antic retall de diari ¨Cel meu pare el guardava com un tresor de color s¨¨pia¨C que la Garriga ¨¦s la ¡°tercera localitat en clima d¡¯Europa¡±. L¡¯aireja la gorja del riu Congost. I la bressola aquesta falda assolellada del Montseny, amb unes aig¨¹es soterrades que alimenten els balnearis des de l¡¯inici dels temps. Aquesta muntanya que ¨¦s en si mateixa un meteor¨°leg: si el cim del Tagamanent est¨¤ ser¨¨, far¨¤ bon temps. Si est¨¤ cobert pels c¨²muls cavalcant presses, plour¨¤ ben aviat.

Aquest ¨¦s el lloc d¡¯estiueig, en declivi, d¡¯una burgesia il¡¤lustrada amant de prendre les aig¨¹es medicinals, com van fer els seus antecessors ja fa vint segles, i com fan els executius d¡¯avui, els aficionats a les curses del pr¨°xim Montmel¨®, i aquests viatgers que no s¨®n turistes. Una burgesia que ja ha passat a millor vida, i de la qual resten s¨°lids tra?os al cementiri lligat a l¡¯ermita g¨°tica de la Doma.

Per¨° les cuidades torres modernistes que va encarregar a arquitectes pioners ¨Calineades a la vora d¡¯un passeig singular, com la Cour Mirabeau d¡¯Aix-en-Provence¨C, les seves desmesurades cases ecl¨¨ctiques i les al¡¤lucinades p¨¨rgoles conquerides per glicines centen¨¤ries com un poema de Gil de Biedma, encara hi s¨®n, salvades d¡¯una destrucci¨® incompleta. Avui acullen professionals, entitats culturals, gent gran, autistes, restaurants modernistes com l¡¯Edelweis, serveis socials i canviants temptatives del tercer sector. Afanys contemporanis.

Aqu¨ª s¡¯ha aturat el temps per gaudir del no-res. Per¨° per sota d¡¯aquest aire susp¨¨s, que ens suggereix la imperturbabilitat del tedi retratat pel visitant X¨¨nius, encara segueixen dempeus, tot i que maltractades per la crisi i la revoluci¨® digital, manufactures ecol¨°giques com les empreses de la fusta. Encara hi bateguen ind¨²stries culturals hereves de l¡¯ef¨ªmera f¨¤brica de ¡°rotlles de pianola¡± (ara es recuperen), creada pels Blancafort, com la Fundaci¨® Universit¨¤ria Mart¨ª l¡¯Hum¨¤, un esqueix de l¡¯Aut¨°noma que va plantar l¡¯inoblidable Santi Cucurella, mascar¨® de proa de tants historiadors.

Tants? Infinits. Si en cada catal¨¤ nia un poeta, cada garriguenc acull un historiador. Potser per influ¨¨ncia d¡¯aquell m¨ªtic notari, Josep Maur¨ª Serra, que va dedicar mitja vida a recuperar la Doma i el seu retaule g¨°tic dels Verg¨®s, l¡¯altra a alli?onar els aprenents del catolicisme social, i la resta a escriure una monumental Hist¨°ria de la Garriga. De fet, el llegat de Maur¨ª va forjar una activa fundaci¨® que porta el seu nom. I la seva traject¨°ria enciclop¨¨dica reneix en la Hist¨°ria gr¨¤fica del fot¨°graf Albert Benzekry i Fortuny. O en les suggestives guies de la secreta, una vintena d¡¯agitadors divertits, conspiradors ir¨°nics, que fabriquen successius lliuraments de La Garriga secreta, la guia m¨¦s f¨¤cil i plena de gestos de complicitat.

Aqu¨ª es viu, i ¨¦s ben b¨¦ que la vida ofereix sorpreses espl¨¨ndides. Aqu¨ª floreixen les cansaladeries que van consagrar la botifarra entronitzada pel fill adoptiu Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n ¨Cper consort d¡¯Anna Sall¨¦s, una altra gran historiadora garriguenca¨C, i que avui ofereix coartada a animats concursos de tapes. I quina del¨ªcia de bulls, bisbes i fetges, cada un m¨¦s gust¨®s que el del costat. Un goig sempre present als saraus de les festes majors de cada barri, a les jornades de portes obertes, a les nits dels aparadors, a les setmanes modernistes o als Corpus, amb els seus veterans concursos de catifes de flors, rivals de la tamb¨¦ modernista Sitges.

Aqu¨ª les mosses refinen la seva coqueteria en una nodrida process¨® de desenes de perruqueries, comptats establiments de manicura i mitja dotzena de botigues d¡¯una jove emprenedora de la moda vers¨¤til, fundadora de la casa Krisbel, de la qual se¡¯n parlar¨¤ molt. I els mossos, a l¡¯austera barberia del rocker Rafael.

Aquesta retirada poblaci¨®, comandada en democr¨¤cia per alcaldesses ¨CN¨²ria Alb¨®, Neus Bulbena, Meritxell Bud¨®¨C tant o m¨¦s que alcaldes, amaneix, en una mescla discreta, tradici¨® i modernitat. Els m¨²sics se succeeixen, de Manuel Blancafort i Narcisa Freixes als Dusminguet i els seus ep¨°nims de la fusi¨® rock-flamenc-rumba catalana; els artistes pl¨¤stics, dels grans Pau Gargallo i Enric Galwey a Montserrat Gudiol i els Fornells-Pla, incloent-hi el comerciant Llu¨ªs Plandiura, amb una col¡¤lecci¨® que es troba al nucli dur del MNAC; els arquitectes, del patriarca del modernisme d¡¯estiueig Manuel Raspall (ben recuperat per Llu¨ªs Cuspinera), amb Emili Sala i Llu¨ªs Planas, als noucentistes Adolf Florensa, Xavier Turull o Raimon Duran i Reynals, culminat amb obres d¡¯Oriol Bohigas; els escriptors, d¡¯Eugeni d¡¯Ors i Carles Sindreu a l¡¯Alb¨® i Anna Ballbona. Tot un goig.