Badalona o el miracle de caminar sobre el mar

¡°Hosti, per¨° si aix¨° sembla Miami!¡±, deixa anar el meu amic Dani quan descobreix el nou passeig mar¨ªtim de Badalona, ple de runners, patinadors i xiringuitos guais que abans eren senzills locals de pescadors. El passeig, amb arbres elegants sobre una estreta franja de sorra, havia acollit durant anys un enorme aparcament de ciment. Era el lloc on es deixava el cotxe per anar al cor de la ciutat: la Rambla i el comercial carrer del Mar. Ara ¨¦s l¡¯escenari de la Badalona que ha deixat enrere, sense oblidar-lo, el seu passat industrial i s¡¯apropa t¨ªmidament al turisme. Per¨° conv¨¦ no enganyar-se: la ciutat t¨¦ els seus atractius, s¨ª, per¨° no ¨¦s una destinaci¨® d¡¯estiueig; ¨¦s m¨¦s aviat un preludi interessant o l¡¯ep¨ªleg feli? de les vacances.

El pont del Petroli ¨¦s la nineta dels ulls d¡¯aquesta nova Badalona. ?s un pont de ciment, robust per¨° esvelt, que s¡¯endinsa m¨¦s de 200 metres en el mar. Recorre¡¯l, especialment a primera hora del mat¨ª o a ¨²ltima hora de la tarda, et fa sentir la m¨¤gia de caminar sobre l¡¯aigua cap a un horitz¨® blau, lluny¨¤, desconegut. Des de la plataforma central s¡¯obt¨¦ una vista interessant del litoral de Barcelona: les tres xemeneies de Sant Adri¨¤, el F¨°rum, l¡¯hotel Vela... Potser per aix¨° ha atret visitants de fora de la ciutat i fins i tot estrangers: un amic jura i perjura que ha vist ¡°noies sueques¡± fent fotos del pont i de l¡¯escultura que en presideix l¡¯entrada: una est¨¤tua de bronze cedida per An¨ªs del Mono en la qual el c¨¨lebre mico humanoide (amb l¡¯inequ¨ªvoc aspecte de Charles Darwin) observa hamletianament una ampolla adiamantada d¡¯an¨ªs que sost¨¦ amb la m¨¤ esquerra.

El simp¨¤tic simi ha estat objecte d¡¯atacs vand¨¤lics (no sabem si per part de darwinistes, creacionistes o simplement quinquis, que tamb¨¦ n¡¯hi ha), per¨° el pont del Petroli ¨¦s el nou emblema de la ciutat i fa les del¨ªcies d¡¯instagramers i amants dels selfies. L¡¯estructura ha aparegut fins i tot en un anunci de l¡¯iPhone 6. Constru?t originalment amb fusta, el pont va servir per descarregar productes petrol¨ªfers fins al 1990. S¡¯havia de tirar a terra, per¨° l¡¯obstinaci¨® d¡¯un ve¨ª, el pastisser Josep Valls, el va salvar. L¡¯empremta industrial est¨¤ molt viva al nou bulevard, que conserva la f¨¤brica d¡¯An¨ªs del Mono (l¡¯olor dol?a de l¡¯an¨ªs es fon amb la del mar), una xemeneia del segle XIX o l¡¯espectacular f¨¤brica CACI, d¡¯estil Manchester, que s¡¯ha rehabilitat i espera nous usos.

Badalona ¨¦s una ciutat de cicatrius, com la de la via? del tren

Badalona ¨¦s una ciutat de cicatrius. Com la via del tren, que passa molt a prop de la platja. Els visitants m¨¦s punyeters es queixen que el pas dels trens fa tremolar els plats de braves o interromp les migdiades a la platja. A mi, en canvi, em sembla que la via ¨Csoterrar-la s¡¯ha descartat perqu¨¨ seria car¨ªssim¨C est¨¤ adherida a la pell de la ciutat. L¡¯altra ferida ¨¦s l¡¯autopista, que actua tamb¨¦ com a separador socioecon¨°mic. Simplificant, per sota de l¡¯autopista hi ha la Badalona de tota la vida, la que mira al mar, i per damunt hi ha la Badalona d¡¯al¡¤luvi¨®, la que s¡¯enfila a la muntanya, la dels emigrants andalusos i castellans que en el seu moment votaven el PSUC i avui aposten pel populista Xavier Garcia Albiol.

Arribar al centre des de la perif¨¨ria no ha estat mai f¨¤cil. D¡¯adolescent, l¡¯opci¨® m¨¦s explorada (per econ¨°mica) consistia a caminar durant 45 minuts: baixar els costeruts carrers amb noms de verges i de planetes; rec¨®rrer l¡¯antiga via augusta amb la por de ser assaltat a l¡¯altura del barri de Sant Roc (m¡¯agrada el teu rellotge, me¡¯l d¨®nes?); recordar temps millors de la Penya davant de l¡¯Estadi Ol¨ªmpic (aquell triple de Corny Thompson!) que un dia va ser can¨°drom; i arribar, per fi, al m¨ªtic frankfurt del carrer del Mar, sempre ple a rebentar. El recorregut al rev¨¦s es feia m¨¦s dur (per les pujades) i de vegades recorria a un tusa (aix¨ª es coneixen aqu¨ª els autobusos). Poca gent del centre ha fet aquest cam¨ª, tret que sigui per anar a comprar a l¡¯Ikea, que va obrir a Montigal¨¤ la seva primera botiga a Catalunya.

Els encants dels barris s¨®n dif¨ªcils d¡¯apreciar a primera vista, per¨° n¡¯hi ha. L¡¯antic escorxador de La Salut, inaugurat per Alfonso XIII el 1927, ¨¦s una joia noucentista. El parc del Gran Sol, a Llefi¨¤, ¨¦s nom¨¦s una mola de ciment, s¨ª, per¨° ara acull tamb¨¦ festivals de m¨²sica i el seu nom t¨¦ clares resson¨¤ncies asteques. Si tenim sort, caminant per Sant Mori podem topar amb la botiga de les calces, un local que, malgrat que fa anys que nom¨¦s ven llaminadures, segueix exhibint llenceria fina a l¡¯aparador.

El centre ¨¦s una altra cosa. A la Rambla (paral¡¤lela al mar) segueixen dempeus boniques cases amb badiu (paraula aut¨°ctona que designa un pati interior) i aroma de poble. Pujant aquests carrers s¡¯arriba al Museu de Badalona, centre neur¨¤lgic de Baetulo. De la Badalona romana es poden visitar les termes, una casa de mosaics amb dofins o el jard¨ª de l¡¯il¡¤lustre rom¨¤ Quint Licini. Arribats a aquest punt, val molt la pena aturar-se al barri amb m¨¦s encant de la ciutat: Dalt la Vila. La vila medieval conserva una autenticitat que els visitants aprecien i els ve?ns detesten: carrers mal asfaltats, com de fa sis segles, i racons impossibles.