Cantant el que ens cau al damunt

La gent es pregunta per a qu¨¨ serveix cantar una can?¨® de bressol. Fa que el seu nad¨® se senti millor? El prepara per a un futur conf¨²s? No tenim la menor evid¨¨ncia que hi hagi alguna cosa aix¨ª en l'¨¦sser hum¨¤, per¨° l¡¯ec¨°loga australiana Mylene Mariette acaba de demostrar-ho en una esp¨¨cie d'aus. I aquests ocells tenen molt m¨¦s m¨¨rit encara, perqu¨¨ transmeten la informaci¨® sobre l'entorn no ja als seus beb¨¨s, sin¨® als seus mers ous: als embrions que encara no han fet l¡¯eclosi¨®, per¨° que ja tenen prou cervell per escoltar un missatge vital.

Sentir el que passa aqu¨ª fora no ¨¦s un privilegi dels adults, ni dels nascuts. N¡¯hi ha prou de tenir alguna cosa semblant a una c¨°clea i un tros de cervell apte per extreure informaci¨® del so, i els embrions de moltes esp¨¨cies animals posseeixen ambdues coses. Els zo¨°legs saben aix¨° des de fa molt de temps, per¨° mai han aconseguit demostrar que serveixi per a alguna cosa. Aix¨° ¨¦s el que ha aconseguit ara Mariette en una esp¨¨cie australiana d'au, el pins¨¤ zebra (zebra finch), o diamant mandar¨ª (Taeniopygia guttata per als amants del llat¨ª). Presenta els seus resultats a Science.

Mariette, de la Universitat Deakin a Waurn Ponds, Austr¨¤lia, i la seva col¡¤laboradora Katherine Buchanan, demostren que els pinsans pares comuniquen als seus embrions ¨Ccantant, literalment¨C si les temperatures habituals s¨®n excepcionalment altes, la qual cosa en el seu entorn significa superar els 26 graus. El senyal canor afecta el desenvolupament dels embrions, d'una manera que millora la seva adaptaci¨® i la seva probabilitat d'¨¨xit vital i reproductiu. Tamb¨¦ les seves prefer¨¨ncies t¨¨rmiques durant la vida adulta.

¡°La vida sempre troba el seu cam¨ª¡±, deia el matem¨¤tic endev¨ª de Parc Jur¨¤ssic, i aquest cantar als ous del diamant mandar¨ª revela una de les mil formes en qu¨¨ les esp¨¨cies s'estan adaptant al canvi clim¨¤tic. Elles no van a les cimeres del clima de Kyoto o de Par¨ªs, per¨° tampoc ho necessiten: posseeixen una intel¡¤lig¨¨ncia evolutiva que fa 500 milions d'anys que es va afinant.

Les cient¨ªfiques van formular la hip¨°tesi que els cants dels pinsans pares podien ajudar els seus ous a prevenir-se per a l'entorn en el qual naixerien, i van dissenyar un experiment cr¨ªtic per confirmar o refutar la seva idea. Van gravar els ¡°cants d'incubaci¨®¡± de 61 femelles i 61 mascles recol¡¤lectats del camp. Van observar que aquests pares no es molestaven a cantar durant les fases inicials de la incubaci¨® ¨Cquan l'embri¨® no t¨¦ o?des ni cervell auditiu¡ª, sin¨® nom¨¦s cap al final del desenvolupament de l'ou, i nom¨¦s si la temperatura superava els 26 graus.

Sentir qu¨¨ passa aqu¨ª dins no ¨¦s un privilegi dels adults, ni tan sols dels nascuts

Aix¨° donava un indici, per¨° la mera observaci¨® de la naturalesa no sol oferir una prova s¨°lida: per a aix¨° cal manipular-la, enganyar-la i obtenir unes dades que no tinguin m¨¦s interpretaci¨® que la hip¨°tesi inicial. Mariette i Buchanan van recollir ous i els van sotmetre a les combinacions possibles de cants gravats pr¨¨viament i temperatures aconseguides ¨Caquesta vegada¡ª artificialment.

Els pinsans petits nascuts d'un ou que havia sentit la can?¨® de l'escalfament, per aix¨ª anomenar-la, pesaven menys que els altres. La seva mida m¨¦s petita implica menys estr¨¨s oxidatiu sobre les seves mol¨¨cules vitals, la qual cosa al final millora la seva superviv¨¨ncia i el seu ¨¨xit reproductiu en ambients calorosos.

I el pes no ho ¨¦s tot: els pinsans petits nascuts d'ous que havien escoltat la can?¨® de l'estiu tenen uns h¨¤bits adaptats al nou ambient, com nidificar en zones d'alta temperatura, i transmeten aquests h¨¤bits a la seva descend¨¨ncia, encara que les cient¨ªfiques australianes no saben encara com. Pot ser que ho facin cantant, o mitjan?ant la molt m¨¦s destrossadora tecnologia de l¡¯epigen¨¨tica, per la qual certs gens poden quedar actius o inactius durant generacions, sense que aix¨° suposi cap canvi de seq¨¹¨¨ncia (Gatacca¡­).

Res d'aix¨° implica que vost¨¨ hagi de cantar al seu bombo, o al de la seva parella. I si ho fa, procuri estudiar solfeig abans.