Que no es tornin a presentar

Si finalment, despr¨¦s de dues eleccions i de nou mesos en qu¨¨ la paraula dels pol¨ªtics s¡¯ha anat degradant progressivament fins a aconseguir la irrellev¨¤ncia, s¡¯hagu¨¦s de tornar a les urnes, per respecte a la ciutadania, i als mateixos pol¨ªtics, s¡¯hauria d¡¯exigir que cap dels caps de cartell que han estat incapa?os de formar govern torn¨¦s a presentar-se. Ells, no els ciutadans, haurien susp¨¨s. I en dues convocat¨°ries. Si no s¨®n competents per afrontar les responsabilitats que se¡¯ls han delegat, que ho intentin uns altres. Seria la m¨ªnima consideraci¨® que mereixen els ciutadans. I una q¨¹esti¨® d¡¯autoestima dels mateixos interessats.

Per qu¨¨ ning¨² posa fre a la degradaci¨® pol¨ªtica, mentre la segona volta est¨¤ deixant unes sensacions molt pitjors que la primera? Per qu¨¨ la promesa de reforma i renovaci¨® del r¨¨gim pol¨ªtic, que va ser la petita utopia del 2015, ha desaparegut i hem entrat en fase de bloqueig i reculada? Seria superficial dir que l¡¯estil Rajoy ¡ªel desdeny i la inacci¨® com a manera d¡¯estar al m¨®n¡ª ha tingut efectes contaminants sobre els altres partits, encara que realment l¡¯estat catat¨°nic en qu¨¨ estan instal¡¤lats PSOE i Podem alimentaria aquesta hip¨°tesi. Per¨° no tot ¨¦s capritx i mal fer dels actors pol¨ªtics. No ¨¦s f¨¤cil en aquests temps formar govern: la multiplicaci¨® de grups d¡¯interessos diversos i sovint confrontats en una societat fracturada per la crisi en qu¨¨ les divisions no s¨®n tan simples com en el passat; la impot¨¨ncia de la pol¨ªtica cada vegada m¨¦s limitada en la seva capacitat de posar l¨ªmits al poder econ¨°mic i cada vegada m¨¦s sotmesa a la tecnoburocr¨¤cia de Brussel¡¤les; la por a la incertesa que fa que determinats sectors assumeixin acr¨ªticament la corrupci¨® i no dubtin a seguir votant un partit estructuralment corrupte com el PP; i la dificultat de construir projectes pol¨ªtics realment alternatius, que genera desconfian?a en els nous quan s¡¯apropen al poder i resta credibilitat a la socialdemocr¨¤cia sospitosa de ser m¨¦s del mateix, configuren un panorama molt enrevessat.

Per¨° el bloqueig no ¨¦s nom¨¦s responsabilitat dels pol¨ªtics. ?s important la contribuci¨® de la ra¨® domesticada que emana de les hegemonies ideol¨°giques del moment. Gran part dels mitjans de comunicaci¨® insisteixen des del 20-D en qu¨¨ cal formar govern i que seria un frac¨¤s haver de repetir eleccions. No obstant aix¨°, ja s¡¯han repetit una vegada i no ¨¦s descartable que arribem a unes terceres. Els t¨°pics que s¡¯han anat assentant en aquestes ¨²ltimes setmanes s¨®n: que ha de governar el PP perqu¨¨ va arribar primer; que no hi ha un altre candidat que Rajoy; que Ciutadans ha de donar-li el s¨ª; que el PSOE ha d¡¯abstenir-se pel b¨¦ del pa¨ªs en la mesura en qu¨¨ no hi ha alternativa; que el PSOE no pot governar amb el suport de Podem; que ning¨² pot acceptar el vot dels partits independentistes i que el no del PSOE el fa culpable de la repetici¨® d¡¯eleccions. Aquest ¨¦s el marc que gran part dels editorialistes i comentaristes dels mitjans assumeixen com a referencial. I que el PSOE ha acceptat, en negar-se a assumir que tard o d¡¯hora haur¨¤ d¡¯entendre¡¯s amb Podem si algun dia vol tornar a governar. Com sempre la dreta s¡¯agrupa amb m¨¦s facilitat que l¡¯esquerra, presa de les seves psicopatologies de ve?nat. Si Rajoy fracassa i, si el PSOE no es mou de la seva posici¨®, fracassar¨¤, per qu¨¨ no ho pot intentar S¨¢nchez? Negar la possibilitat obliga a preguntar si el marc referencial descrit ¨¦s un full de ruta perqu¨¨ hi hagi govern o per anar a les eleccions. Quin ¨¦s l¡¯objectiu: investir president ja o recuperar al m¨¦s aviat possible l¡¯statu quo que se sent amena?at? En qu¨¨ coincideixen PP i PSOE? En els seus mesquins c¨¤lculs partidistes tots dos creuen que unes noves eleccions castigarien Ciutadans i Podem, i tot tornaria a la seva esgotada llera. Ens apropem a l¡¯escenari posterior al 20-D, llavors Podem i el PP no van deixar governar el PSOE, aquesta vegada PSOE i Podem no deixen governar el PP. Per¨°, populars i socialistes, estan realment segurs que la ciutadania els seguiria a cegues en unes terceres eleccions convertides en maniobra d¡¯escombrada dels nous partits?