Carme Chaparro: ¡°Quan explicava que a TV3 el programa l¨ªder era ¡®Ca?adors de bolets¡¯, no ho entenien¡±

Carme Chaparro (Salamanca, 1973) ¨¦s una de les presentadores estrella dels informatius de Telecinco. Fa 20 anys que treballa a la cadena de Mediaset, 17 a Madrid. Quan visita Barcelona encara hi ha persones que pel carrer li recorden la seva ¨¨poca presentant els informatius en catal¨¤ de Telecinco, a vegades tamb¨¦ li pregunten per qu¨¨ no fitxa per TV3. Nascuda a Salamanca, de mare extremenya i pare catal¨¤, la seva inf¨¤ncia i joventut va transc¨®rrer a Catalunya. Chaparro se sent eminentment catalana i aix¨° llueix.

La seva extensa traject¨°ria professional comen?a en r¨¤dios i televisions locals, continua com a redactora per programes ic¨°nics de TV3, com Ciutadans o Generaci¨® X, fins que finalment, el 1997, ¨¦s contractada pels serveis informatius de Telecinco. Chaparro tamb¨¦ imparteix classes de formaci¨® de portaveus d¡¯empreses. Ha estat professora de l¡¯acad¨¨mia de locuci¨® Laboratorio de la Voz, del seu company de cadena ¨Ci compatriota catal¨¤¨C Jorge Javier V¨¢zquez. Chaparro ¨¦s mare de dues nenes, la Laia i l¡¯Emma, que tenen el catal¨¤ com a llengua materna. La periodista argumenta que la conviv¨¨ncia social a Catalunya i a Madrid ¨¦s molt millor del que sovint vol fer creure ¡°la propaganda dels 140 car¨¤cters¡±.

PREGUNTA.?Una de les seves primeres feines va ser a la televisi¨® de les Corts. La tradici¨® del m¨®n associatiu, ve?nal, continua sent m¨¦s forta a Barcelona que a Madrid?

RESPOSTA.?A Barcelona, quan vaig sortir de la facultat, em vaig trobar amb el moviment de crear televisions de barri. Jo pagava una quota per treballar a la televisi¨®, per pagar despeses com la llum. Per¨° treballava a la televisi¨®, f¨¨iem els programes que vol¨ªem, era magn¨ªfic. Despr¨¦s va entrar l¡¯Ajuntament i ho va centralitzar amb BTV i vam deixar de fer la nostra. Per¨° no nom¨¦s televisions, tamb¨¦ r¨¤dios, sempre n¡¯hi ha hagut a barris i pobles catalans. El teixit associatiu sempre ha estat m¨¦s fort a Catalunya. Jo visc a Majadahonda i no s¨¦ del tot si a Madrid hi ha aquest teixit associatiu, per¨° la meva sensaci¨® ¨¦s que ni de bon tros ¨¦s tan fort com a Catalunya.

P. A Madrid funcionaria BTV com funciona a Barcelona? T¨¦ un p¨²blic d¡¯un nivell cultural que tamb¨¦ existeix a Madrid.

R. Aquest fenomen de les televisions locals a Catalunya no existeix aqu¨ª. Jo, amb 15 anys, a Sant Quint¨ª de Mediona, anava a R¨¤dio Antena Pened¨¨s, una emissora que van muntar uns joves, i hi posava discos. No s¨¦ si funcionaria una BTV a Madrid, s¨®n tarann¨¤s diferents. Quan explicava que a TV3 el programa l¨ªder era Ca?adors de bolets, no ho entenien. El convidat, Generaci¨® X s¨®n programes que per concepci¨® social agraden i s¨®n els m¨¦s vistos; potser a Madrid la concepci¨® cultural majorit¨¤ria ¨¦s diferent. BTV la veu el m¨®n indie per¨° tamb¨¦ la veu ma mare. ?s una manera diferent d¡¯entendre la cultura audiovisual. Madrid no ¨¦s una ciutat que tingui una cultura pr¨°pia. Poca gent ¨¦s de Madrid que tingui els pares de Madrid. ?s una ciutat que s¡¯ha fet a trossos amb migrants de tota la pen¨ªnsula. No t¨¦ la concepci¨® de cultura pr¨°pia que t¨¦ Barcelona. A les meves filles a l¡¯escola les disfressen de chulapas; a Barcelona no les disfressarien de pubilles, potser perqu¨¨ no fa falta.

P. La vida social, les relacions p¨²bliques en el seu ¨¤mbit, reflecteixen diferents maneres de ser a Barcelona i a Madrid?

R. A Barcelona tot ¨¦s m¨¦s discret; a Madrid, cada setmana podria sortir, cada nit hi ha diversos esdeveniments d¡¯aquesta mena. A Madrid es viu una mica de cara enfora; ¨¦s l¡¯actitud de la ciutat. Els photocalls s¨®n una manera de buscar feina, que no s¡¯oblidin de tu. Potser a la llotja del Bar?a passa el mateix per¨° ¨¦s m¨¦s discret.

P. El m¨®n esc¨¨nic de Madrid est¨¤ farcit de catalans; encara ¨¦s m¨¦s evident la seva pres¨¨ncia a la televisi¨®?

R. Potser als catalans se¡¯ns nota m¨¦s que som catalans. Potser perqu¨¨ quan ens fan preguntes, ens pregunten coses que no pregunten a un asturi¨¤. Quan et fan una entrevista, et plantegen preguntes de contingut pol¨ªtic que segurament a una persona d¡¯un altre lloc d¡¯Espanya no l¡¯hi farien. Quan jo vaig estudiar a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, hi va haver una gran fornada de periodistes, ?ngels Barcel¨®, Gemma Nierga, Carles Francino, Olga Viza, que vam anar a treballar a Madrid. La Sandra Barnedas tamb¨¦, de les ¨²ltimes, com jo; aleshores nom¨¦s hi havia dues grans universitats de Periodisme, l¡¯Aut¨°noma i la Complutense. No s¨¦ si en som gaires, per¨° ens fan notar que som catalans.

P. Aquesta tend¨¨ncia de molts periodistes de despla?ar-se a Madrid s¡¯ha mantingut o s¡¯han creat dos ecosistemes diferents?

R. Jo crec que el moviment ¨¦s menor, s¡¯ha aturat una mica. Potser jo vaig ser una de les ¨²ltimes a fer el salt. Ara a la nostra redacci¨® pr¨¤cticament no ve gent de Catalunya. Ara hi ha tantes facultats de Periodisme que rebem periodistes de centres de Madrid.

P. En una entrevista a la revista Jot Down va explicar que les tert¨²lies, m¨¦s que un g¨¨nere informatiu, s¡¯estan convertint en un espectacle i batussa. L¡¯espectacularitzaci¨® de les tert¨²lies s¡¯est¨¤ reproduint a Barcelona?

R. Diria que s¨ª. En un programa del cor s¡¯ha de ser pro-Pantoja o anti-Pantoja; aix¨° s¡¯ha reprodu?t a les tert¨²lies pol¨ªtiques: d¡¯esquerres o de dretes, propacte o antipacte, uns contra els altres. Aquest esquema, que hem importat dels Estats Units, primer va arribar als programes del cor i despr¨¦s a la tert¨²lia pol¨ªtica. Jo de Catalunya sobretot escolto la r¨¤dio; potser aix¨° all¨¤ va comen?ar amb les tert¨²lies d¡¯esports. Ens comparem molt amb com fan les coses a Madrid. Potser cal mirar-se un mateix i no comparar-se amb els altres.

P. Com ha evolucionat el debat sobre la independ¨¨ncia en el seu entorn de Madrid?

R. Ha baixat molt la intensitat. El debat Espanya-Catalunya l¡¯ha ocupat el debat Podem-PP, una altra mena de debat m¨¦s transversal socialment a tot el pa¨ªs, no una regi¨® contra la resta d¡¯Espanya. Aquest era un debat que era a totes les discussions durant tres, quatre anys.

P. Ha estat pesat el tema en l¡¯¨¤mbit personal?

R. S¨ª, perqu¨¨ era constant que en qualsevol conversa et preguntessin sobre aix¨°. I et cansaves de desmentir coses com si a Catalunya es persegueix el castell¨¤. La gent reprodu?a tot el que sentia a les teles o a les r¨¤dios, coses com que la gent es baralla a Catalunya. La gent es queda amb titulars de 140 car¨¤cters, i s¨®n els arguments que s¡¯han fet servir, i no anem m¨¦s enll¨¤.