Salut prepara un registre per augmentar la cobertura vacunal

L'¨¨xit de la vacunaci¨® sistem¨¤tica com a f¨®rmula per prevenir moltes malalties ¨¦s una q¨¹esti¨® cada cop menys discutida. Des de la implantaci¨® del calendari vacunal en els anys 80, els casos de tosferina, xarampi¨® i totes les altres malalties vacunables han descendit un 96 %. La cobertura vacunal entre la poblaci¨® supera el 90 % per¨° el Departament de Salut vol anar un pas m¨¦s enll¨¤ i controlar de forma m¨¦s minuciosa les dosis que s'administren. Per a aix¨°, Salut prepara un registre vacunal en l'¨¤mbit de tota Catalunya per perfilar les taxes de cobertura que ara controlen els experts.

"S'est¨¤ estudiant per a l'any que ve. La gent hauria de donar el seu perm¨ªs i cal treballar-ho b¨¦ amb la Llei de protecci¨® de dades", apunta la doctora Carme Cabezas, sotsdirectora general de Promoci¨® de la Salut, que reconeix que la cobertura est¨¤ "infraestimada". "Hi ha dificultat a l'hora de calcular la cobertura perqu¨¨ tamb¨¦ distribu?m a pediatres privats", afegeix. La intenci¨® ¨¦s que aquest registre faciliti la feina dels professionals i permeti tenir una borsa comuna en la qual reunir les dades de vacunacions. "?s un assumpte pendent a Catalunya perqu¨¨ pot arribar un nen a urg¨¨ncies que s'ha punxat amb alguna cosa i jo no s¨¦ si est¨¤ vacunat o no perqu¨¨, a part dels centres de vacunaci¨® oficials, els pediatres tamb¨¦ poden sol¡¤licitar ser centres vacunales i despr¨¦s han d'informar de qui s'administra per¨° ¨¦s un proc¨¦s lent", exemplifica el pediatre Fernando Moraga Llop, vicepresident de l'Associaci¨® Espanyola de Vacunologia.

El registre serviria per a situacions d'alarma com el cas del nen d'Olot (La Garrotxa) no vacunat que l'any passat va morir per dift¨¨ria, una malaltia gaireb¨¦ eradicada i de la qual no s'havien detectat casos en la comunitat des de feia 34 anys. Els t¨¨cnics de Salut P¨²blica van haver de fer un registre de les hist¨°ries cl¨ªniques dels 7.000 escolars del municipi per detectar menors no vacunats i amb el risc de contagi. Es va descobrir que mig centenar de menors no complien el calendari vacunal per expressa decisi¨® dels seus pares i, malgrat les mesures pedag¨°giques que va adoptar Salut per intentar conv¨¨ncer-los, nom¨¦s es va aconseguir vacunar a cinc d'aquests menors.

Els experts sospiten que entre l'1,5 % i el 3 % de la poblaci¨® escolar no est¨¤ vacunada per conviccions ideol¨°giques dels seus pares, per¨° casos com el d'Olot s¨®n excepcionals i Salut no t¨¦ mitjans per detectar on estan aquestes borses de no vacunats. "Mentre no tinguem un registre informatitzat ¨¦s molt dif¨ªcil saber on estan. Nom¨¦s les comunitats aut¨°nomes que tinguin un bon registre podran saber qui no est¨¤ vacunat, per qu¨¨ i la zona", sent¨¨ncia Moragas.

Mentrestant, el Departament segueix desplegant i ampliant el seu calendari vacunal. Des d'aquest estiu, s'han incorporat a la cartera p¨²blica d'immunitzacions les vacunes contra la varicel¡¤la i el pneumococo. Tamb¨¦ s'han reordenat els temps d'administraci¨® d'algunes dosis, entre elles la dels sis anys de la tosferina, que t¨¦ problemes de subministrament a Europa. Salut ha decidit prevaler la vacunaci¨® a embarassades i endarrerir, si ¨¦s necessari, la dosi de record dels sis anys perqu¨¨ "no suposa cap risc per a les persones que ja estan pr¨¨viament protegides [les primeres dosis es donen als dos, quatre i sis mesos i es refor?a als 18]".

Per¨°, malgrat l'¨²ltima ampliaci¨® del calendari vacunal, encara queden algunes vacunes que generen disc¨°rdia entre els pediatres i l'administraci¨®. Els governs no les incorporen a la cartera p¨²blica per q¨¹estions d'efici¨¨ncia per¨° els facultatius recomanen als pares comprar-les per la seva provada efic¨¤cia. ?s el cas de les vacunes contra el meningococ B i el rotavirus. "Per incorporar una vacuna s'estudien uns criteris, com la freq¨¹¨¨ncia i gravetat de la malaltia, si ¨¦s efectiva i segura i el seu cost econ¨°mic, entre uns altres", justifica Cabezas.

Moraga i Cabezas exemplifiquen aquestes difer¨¨ncies, encara que el metge participa en el consell assessor a qui consulta Salut per decidir l'aprovaci¨® de les vacunes. En concret, sobre la immunitzaci¨® contra el meningococ, Cabezas reconeix que "¨¦s una causa important de meningitis, encara que est¨¤ disminuint". "T¨¦ efectes adversos [lleus] m¨¦s ferq¨¹ents i obliga a pensar amb qu¨¨ la poses. A m¨¦s, no protegeix de tots els serotips", agrega. Quant al rotavirus, la doctora justifica que "no ¨¦s una recomanaci¨® generalitzada" pels pediatres. Moraga, per la seva banda, sost¨¦ que es tracta de "un problema de preu". "A Espanya el meningococ ha disminu?t de forma notable per¨° provoca una malaltia potencialment greu perqu¨¨ produeix mortalitat i seq¨¹eles", apunta el facultatiu, que tamb¨¦ ¨¦s membre de la Societat Catalana de Pediatria de l'Acad¨¨mia de Ci¨¨ncies M¨¨diques. "Amb el rotavirus no es moren nens i no tenim tants casos com Regne Unit, per¨° ¨¦s una malaltia que origina moltes visites als ambulatoris i a urg¨¨ncies", assenyala el metge.

Altres vacunes en disc¨°rdia, encara que amb la discussi¨® menys activa, s¨®n la del meningococ tetravalent i la de la grip intranasal. Aquesta ¨²ltima ¨¦s la t¨ªpica vacuna de la grip per¨° administrada per una altra via. "?s una vacuna m¨¦s efectiva que les parenterals", assegura Moraga. L'altra immunitza contra quatre serogrups "que estan entrant". "A Espanya epidemiol¨°gicamente hi ha molt poc, per¨° s'observa un petit augment. ?s una bona forma d'avan?ar-se al que ve, encara que ¨¦s una mica cara", reconeix.