¡°No vull que em creguin, nom¨¦s que vegin les proves¡±

La vida d¡¯Albert Romero S¨¢nchez gira entorn de dos instants traum¨¤tics: la nit del 29 de maig del 2012, quan el van detenir, i el mat¨ª del 15 de juliol del 2015, quan el van condemnar. Albert, enginyer inform¨¤tic de 36 anys, passa les nits en blanc i els dies, angoixat davant la possibilitat de perdre la llibertat. Amb el testimoni d¡¯un gu¨¤rdia urb¨¤ com a ¨²nica prova, un jutge de Barcelona l¡¯ha sentenciat a tres anys i un mes de pres¨® per llan?ar pedres i rajoles contra els Mossos durant la vaga general del 29-M. Ara, despr¨¦s d¡¯una investigaci¨® detectivesca, ha reunit una bateria de proves que confia que demostrin la seva innoc¨¨ncia.

Albert assegura que mai participa en manifestacions ni protestes. ¡°No s¨®c un noi polititzat¡±. Aquell dia ni tan sols sabia que s¡¯havia convocat una vaga general. Va quedar amb un conegut, Radoslaw Pucilowski a la pla?a de Catalunya. Van baixar a prendre uns refrescs a l¡¯Antic Teatre, a prop del Palau de la M¨²sica. Una amiga del Radek li va escriure perqu¨¨ s¡¯apuntessin a una festa a la sala Razzmatazz. Van caminar cap all¨¤. A les 21.20 hores passaven per la pla?a d¡¯Urquinaona. ¡°La situaci¨® estava en calma, per¨° em va impressionar veure la l¨ªnia de policies. Vaig tenir curiositat i em vaig quedar mirant les restes fumejants dels contenidors¡±, explica. Van estar all¨¤ uns set minuts.

La jornada del 29-M va ser dura. Des del migdia i fins a la nit, petits grups violents van trencar aparadors, van cremar contenidors, van aixecar barricades. Una de les imatges del dia va ser l¡¯assalt i l¡¯incendi de la cafeteria Starbucks, a la ronda de Sant Pere, que va oc¨®rrer m¨¦s de dues hores abans que l¡¯Albert i el Radek trepitgessin la pla?a d¡¯Urquinaona. La policia se¡¯n va ocupar a fons: pilotes de goma, projectils de foam, gasos lacrim¨°gens. Els incidents es van saldar amb 50 ferits i m¨¦s de 100 detinguts. La majoria d¡¯ells han estat absolts despr¨¦s per falta de proves.

Els ¡°homes de negre¡±

Continua la versi¨® d¡¯Albert. ¡°Em vaig quedar mirant el contenidor un moment i, de sobte, vaig veure cinc persones de negre corrent al meu costat. Vaig tenir por i vaig sortir corrent¡±. Eren policies de pais¨¤. L¡¯enginyer va perdre de vista el seu company, que es va dirigir cap a via Laietana i va ser encertat per dos projectils de foam. L¡¯Albert, mentrestant, sentia ¡°com petards¡±. Es van retrobar ¡°a l¡¯altre costat de la pla?a¡±, en direcci¨® a l¡¯Arc de Triomf. ¡°El meu amic va arribar amb mala cara. Em va dir que li havien disparat. Es va aixecar la samarreta i li vaig veure dues marques¡±.

Espantats, l¡¯Albert i el Radek es van allunyar caminant. Comen?aven a recuperar-se quan, de nou, van veure ¡°cinc homes vestits de negre¡±. Segons el seu relat, aquests homes ¡°van parar una noia que anava amb bicicleta¡± i li van obrir la bossa. ¡°El Radek es va acostar a veure qu¨¨ passava, els va cridar l¡¯atenci¨® i el van detenir. Em vaig quedar parat. Despr¨¦s tres d¡¯ells van venir cap a mi i em van dir que eren policies. Em van tirar un bra? cap enrere i em van posar a terra¡±. A l¡¯enginyer li va caure el m¨®n damunt. Va arribar a dir-los que s¡¯equivocaven. El van informar que estava detingut per atemptat contra l¡¯autoritat. A comissaria, li van requisar ¡°un pa ecol¨°gic¡±. L¡¯Albert se sentia atordit. ¡°Estava sol, per a mi el m¨®n ja no era el mateix¡±.

De falta a delicte

Com que es creia innocent, i amb la idea que res dolent pot passar-li a qui res no ha fet, ni l¡¯Albert ni la seva fam¨ªlia, ve?ns de Mollet del Vall¨¨s, van fer gran cosa per demostrar la seva innoc¨¨ncia. Es van limitar a ¡°buscar alg¨² que cr¨¨iem que era una bona advocada¡±. La lletrada els va dir que tot sortiria b¨¦, i que podria estar tranquil. I aix¨ª semblava. Sense cap mosso lesionat pels suposats cops de pedra de l¡¯Albert, el jutjat va passar el cas a una mera falta. Per¨° el context pol¨ªtic va jugar en contra seva. Per donar el missatge que no hi hauria impunitat, l¡¯Ajuntament del convergent Xavier Trias es va personar en les causes obertes pels disturbis del 29-M. I, en el cas de l¡¯Albert, va demanar la declaraci¨® de l¡¯agent de la Gu¨¤rdia Urbana que, presumptament, va presenciar els fets. ¡°Ning¨², ni tan sols la meva advocada, li va fer preguntes. La seva versi¨® es va donar per bona, el cas va passar a un jutjat penal i va arribar a judici¡±, explica l¡¯Albert, que treballa al Centre Tecnol¨°gic del Vall¨¨s.

La vista oral no va ser com ell esperava. El policia va explicar que estava treballant de pais¨¤ i que va arribar a la pla?a a les 21.20 hores. Des de llavors i durant ¡°mitja hora¡±, segons la seva declaraci¨®, va veure un grup de ¡°cinc persones¡± llan?ant ¡°objectes i pedres¡± contra la l¨ªnia policial, fixada al carrer de Fontanella. Els nois s¡¯amagaven en una zona d¡¯obres d¡¯on havien retirat les tanques i sortien per llan?ar ¡°pedres i rajoles¡±. Dos d¡¯ells se¡¯n van anar ¡°caminant¡±. El gu¨¤rdia va decidir anar darrere d¡¯ells. Com que estava sol, va demanar ajuda a una furgoneta dels Mossos. Eren l¡¯Albert i el Radek.

Un al¡¤legat ¡°sense credibilitat¡±

Nom¨¦s es va jutjar l¡¯Albert en un primer moment perqu¨¨ el Radek era al seu pa¨ªs, Pol¨°nia. La sent¨¨ncia ¨¦s contundent. ¡°De com¨² acord amb una altra persona¡± i ¡°juntament amb altres manifestants¡±, l¡¯enginyer ¡°va llan?ar pedres i ampolles¡± contra els Mossos. La sent¨¨ncia es recolza en la declaraci¨® de l¡¯agent, que va dir que reconeixia l¡¯Albert ¡°sense cap mena de dubte¡±. La versi¨® de Romero, en canvi, ¡°no ofereix cap credibilitat¡± al jutge. ¡°Pr¨¤cticament s¡¯hauria de creure que va ser detingut per casualitat i aleat¨°riament¡±, diu en to de sorna. Afegeix, entre altres coses, que ¡°no ¨¦s cre?ble que una persona per simple curiositat es dirigeixi a una manifestaci¨® en la qual s¡¯estan llan?ant objectes contundents, cremant contenidors i alterant greument l¡¯ordre p¨²blic¡±.

¡°La sent¨¨ncia va ser un pal¡±, concedeix l¡¯Albert, incapa? de reprimir les ll¨¤grimes cada pocs minuts. ¡°Et veus impotent davant la just¨ªcia i el sistema. He passat el pitjor any de la meva vida. Per¨° em va caure la bena dels ulls¡±. Amb l¡¯ajuda de la fam¨ªlia i els amics, va comen?ar a recopilar proves. Ara est¨¤ pendent que l¡¯Audi¨¨ncia de Barcelona resolgui el recurs de la seva nova advocada, Laia Serra, que ha demanat celebrar una vista per practicar les proves i que se l¡¯absolgui o, almenys, que es repeteixi el judici amb un altre jutge i s¡¯examinin totes les proves: 27 documents (inclosos v¨ªdeos) i cinc testimonis de persones que estaven all¨¤ en aquesta franja hor¨¤ria. ¡°No vull que creguin en la meva innoc¨¨ncia perqu¨¨ s¨ª. Nom¨¦s que mirin les proves objectives. Si amb un testimoni d¡¯un gu¨¤rdia urb¨¤ n¡¯hi ha prou per condemnar-me¡­ Est¨¤ en joc la meva llibertat!¡±

Els temps no quadren

La sent¨¨ncia parteix d¡¯una premissa que l¡¯Albert i la seva defensa insisteixen a assenyalar com a falsa: a les 21.20 hores hi havia incidents a la pla?a. Per demostrar que en realitat regnava la calma, l¡¯Albert ha reunit v¨ªdeos d¡¯aquests instants en els quals s¡¯observen les restes de la batalla i dues files d¡¯antidisturbis dels Mossos en perfecta formaci¨®. Tampoc quadren els temps. El policia i l¡¯acusat coincideixen a situar-se all¨¤ a les 21.20 hores. Segons l¡¯agent, l¡¯atac a la policia va durar mitja hora. Aix¨° significa que l¡¯Albert va haver de ser detingut prop de les deu. No obstant aix¨°, l¡¯hora de detenci¨® que consta en l¡¯atestat ¨¦s les 21.25, mentre que la del seu trasllat a comissaria s¨®n les 21.30. Aquest lapse temporal quadra m¨¦s amb la declaraci¨® de l¡¯Albert, que assegura que van ser a la pla?a d¡¯Urquinaona ¡°entre cinc i set minuts¡±.

Un altre dels detalls que va donar el policia ¨¦s que els manifestants (entre ells, presumptament, l¡¯Albert) convertien en armes llanc¨ªvoles ¡°una gran quantitat d¡¯objectes i pedres¡± disponibles en el buit d¡¯una obra a la pla?a. L¡¯Albert va demanar un informe t¨¨cnic als serveis de l¡¯Eixample que constaten que en aquesta obra ¨¦s impossible que hi hagu¨¦s enderrocs. La declaraci¨® de l¡¯agent, afegeix la lletrada en el seu recurs, ¡°no ve corroborada per elements perif¨¨rics¡±, i conclou que l¡¯agent ¡°deu relatar fets succe?ts en un altre moment¡±.

Les imatges dels Mossos, clau

La defensa tamb¨¦ critica que no s¡¯hagin tingut en compte les proves. I, en concret, reclama que se¡¯n recapti una que seria definitiva: les imatges gravades per la l¨ªnia policial de Fontanella en direcci¨® cap al lloc on, suposadament, ocorrien els fets. ¡°La prova seria definitiva per descartar els llan?aments que se li atribueixen¡±, destaca Serra. Han demanat als Mossos que la lliurin al jutjat, per¨° de moment no han obtingut una resposta satisfact¨°ria.

El Radek, mentrestant, va tornar a Espanya i tamb¨¦ va ser condemnat. Quan el van jutjar, la defensa ja disposava de la majoria de les proves. El jutge (el mateix que va condemnar l¡¯Albert) no va permetre que declaressin els testimonis. Va acceptar els v¨ªdeos i documents, per¨° igualment no els va tenir en compte en la sent¨¨ncia, que ¡°¨¦s gaireb¨¦ id¨¨ntica a la de l¡¯Albert¡±, denuncia l¡¯advocada, i amb la mateixa pena: tres anys i un mes de pres¨®.