La quarta revoluci¨® industrial?

?s molt positiu, ja que som a les portes d'una nova revoluci¨®, que se'n parli cada vegada m¨¦s utilitzant conceptes com el del t¨ªtol o el d'¡°Ind¨²stria 4.0¡±. Per¨° cada vegada veig m¨¦s clar que amb aquestes paraules es d¨®na una imatge excessivament tecnol¨°gica, i per tant inexacta, del que en realitat est¨¤ passant. El canvi va molt m¨¦s enll¨¤ de canviar la ind¨²stria, com s¨ª que va passar en les tres ocasions anteriors. Ho explico una mica m¨¦s.

L'objectiu fonamental de l'activitat econ¨°mica ¨¦s proveir els recursos necessaris per resoldre les necessitats de les persones. Les societats industrials dels ¨²ltims tres segles es caracteritzen pel fet que una part molt important d'aquestes necessitats s'han resolt a base de disposar, individualment o col¡¤lectivament, d'objectes materials que ho han perm¨¨s. Teixits per vestir-se, vehicles per despla?ar-se, llums per il¡¤luminar-se, refrigeradors per conservar aliments, estufes per combatre el fred, llibres per instruir-se; i en una segona etapa, terminals telef¨°nics o televisors per estar connectats. En aquest tipus de societats ha estat fonamental l'activitat industrial, consistent a utilitzar productes naturals, transformar-los afegint-hi treball hum¨¤ i energia, i convertir-los en objectes ¨²tils.

Les tres revolucions anteriors han estat molt lligades a les novetats tecnol¨°giques en els camps de l'energia (la m¨¤quina de vapor, el motor d'explosi¨®, l'electricitat), dels materials sint¨¨tics i org¨¤nics, i dels canvis en els sistemes de fabricaci¨®. Aix¨° va suposar grans progressos en la varietat, les quantitats, la qualitat i el cost dels productes, i ha perm¨¨s que nivells de benestar material de qu¨¨ gaudien nom¨¦s uns quants milers de persones de cada pa¨ªs s'hagin posat a poc a poc a l'abast de milions i milions. Per¨° tot aix¨° sense sortir del concepte d'ind¨²stria com a activitat manufacturera transformadora.

El canvi que ara estem vivint ¨¦s diferent, ja que obeeix a necessitats diferents i es basa en progressos tecnol¨°gics d'una altra naturalesa. Comen?o per les primeres. El gran problema actual ¨¦s que, en un m¨®n globalitzat i comunicat, no ¨¦s sostenible pol¨ªticament que siguin nom¨¦s uns quants centenars de milions, en algunes parts del planeta, els que tinguin aquests nivells de benestar, mentre uns altres cinc o sis mil milions segueixen en situacions prec¨¤ries. I que tampoc no ¨¦s ni f¨ªsicament ni ecol¨°gicament sostenible que tots ells puguin gaudir de l'actual model industrial, ja que no existeixen recursos naturals suficients, ni capacitat d'absorci¨® dels residus que aquest genera.

Nom¨¦s hi ha tres sortides: o la d'un ¡°occident fortalesa¡±, que en part ajuda, per¨° sobretot es protegeix i explota la resta del m¨®n; o l'acceptaci¨® d'uns conflictes que, amb excuses religioses o nacionalistes, es vagin incrementant i empitjorant; o canviar el nostre model de benestar perqu¨¨ es pugui estendre a bona part del planeta, sense que provoqui l'esgotament de recursos ni l'acumulaci¨® de residus a la terra, l'aigua o l'atmosfera.

La bona not¨ªcia ¨¦s que juntament amb aquestes exig¨¨ncies van apareixent noves possibilitats tecnol¨°giques que permeten dissenyar i adoptar noves formes de vida que no provoquen aquests inconvenients. La utilitzaci¨® massiva de l'energia solar permet una reducci¨® extraordin¨¤ria de l'¨²s de combustibles f¨°ssils i les seves conseq¨¹¨¨ncies; la fabricaci¨® 3D permet la reducci¨® dels materials necessaris i la fabricaci¨® personalitzada i a la carta, amb la qual cosa s'obtenen grans augments d'efici¨¨ncia; l'explosi¨® de les xarxes i de les dades permet resoldre moltes necessitats personals a trav¨¦s de la connectivitat i sense necessitat de tenir un ¡°aparell¡± a la nostra disposici¨®; la utilitzaci¨® de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial i la Internet de les coses permet anar eliminant incongru¨¨ncies i malbarataments dels processos actuals; la substituci¨® de la propietat privada d'un objecte per la propietat compartida, o per l'acc¨¦s a un servei, pot desmaterialitzar bona part d'activitats.

Es tracta, sobretot, d'utilitzar totes aquestes novetats no nom¨¦s com a eines de reducci¨® de costos i augment de beneficis, sin¨® com a camins cap a un nou model que, sense deixar el car¨¤cter industrial, tingui com a objectius l'efici¨¨ncia i la sostenibilitat.

Joan Maj¨®, enginyer i exministre