¡°El biling¨¹isme ha de ser una realitat a fer desapar¨¨ixer¡±

Una Catalunya independent hauria de relegar la llengua castellana del sistema educatiu i els mitjans d'educaci¨®, i en cap cas convertir-la en oficial. Aquest ¨¦s el missatge repetit pels participants en una taula rodona de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) que s'ha celebrat aquests dies a Prada de Conflent (Fran?a). La bel¡¤liger¨¤ncia d'aquestes posicions va molestar fins i tot als diputats Gabriel Rufi¨¢n (ERC) i Eduardo Reyes (JxS¨ª), que segons el diari digital El Nacional van abandonar la sala.

¡°No hem de tenir por als castellanoparlants com si fossin extraterrestres¡±, va dir aquest dilluns Carme Junyent durant la seva intervenci¨® a la UCE. Junyent, professora de ling¨¹¨ªstica a la Universitat de Barcelona (UB), va participar a la taula rodona sobre el futur de la llengua catalana en una Catalunya independent.

Junyent va ser una de les ponents m¨¦s esc¨¨ptiques sobre la necessitat de recon¨¨ixer lleng¨¹es oficials. Va recordar que actualment hi ha unes 2.000 lleng¨¹es oficials al m¨®n, quan fa poques d¨¨cades no n'hi havia m¨¦s de 70. Aquesta oficialitat no ha millorat l'¨²s dels idiomes minoritaris; ¨¦s una q¨¹esti¨® de 'postureig democr¨¤tic', va argumentar Junyent. La subsist¨¨ncia del catal¨¤ passa per acabar amb el biling¨¹isme, segons Junyent: ¡°El biling¨¹isme ha de ser una realitat a fer desapar¨¨ixer. El pas previ a la mort d'una llengua ¨¦s la biling¨¹itzaci¨® d'una societat¡±. Juntament amb Junyent, el catedr¨¤tic de la UB Josep Murgades va ser molt cr¨ªtic amb la utilitat de l'oficialitat dels idiomes, i va exposar l'exemple d'Andorra, on el catal¨¤ ¨¦s llengua oficial i el seu ¨²s, segons Murgades, ¨¦s molt d¨¨bil. ¡°En aquest estatut de la hipot¨¨tica rep¨²blica catalana, jo faria aquest redactat: ?Primer punt: la llengua de Catalunya ¨¦s el catal¨¤? Punt¡±, va dir Murgades.

Gabriel Rufi¨¢n i Eduardo Reyes van abandonar la confer¨¨ncia molestos per la posici¨® bel¡¤ligerant contra el castell¨¤ dels ponents

Aprendre del franquisme

Murgades va recon¨¨ixer que la seva posici¨® pot generar pol¨¨mica: ¡°Des del colonialisme ling¨¹¨ªstic espanyol suscitar¨¤ all¨° que van repetint, entre d'altres atrocitats, que aquest pa¨ªs sempre ha estat biling¨¹e i que fins i tot Guifr¨¦ el Pil¨®s podia possiblement parlar castell¨¤. Aix¨° ¨¦s fals, com tantes fal¡¤l¨¤cies que s'empesca el colonialisme espanyol. La llengua del pa¨ªs en els ¨²ltims mil anys ¨¦s la catalana¡±. Murgades va carregar en especial contra el PSC: ¡°Ara resulta que tothom ¨¦s independentista. Fa 14 anys, nom¨¦s un partit era independentista [ERC]; un partit que en dues ocasions va vendre el govern a la filial local del PSOE, a don Pasqualo [Maragall] i a don Pepe [Montilla]. V¨¦nen aqu¨ª i ens parlen en espanyol. Qu¨¨ v¨¦nen aqu¨ª a predicar en la llengua del borb¨®?¡±. Murgades va recomanar la no oficialitat de cap idioma com a estrat¨¨gia per potenciar el catal¨¤: ¡°Deixeu-me ser c¨ªnic, del franquisme tamb¨¦ es pot aprendre. Hi havia aquell funcionari del franquisme, tan intel¡¤ligent, tan c¨ªnic, tan malparit, que deia "aqu¨ª no se proh¨ªbe nada, aqu¨ª se autoriza?. Aquest senyor, si m¨¦s no, s'havia llegit Maquiavel, cosa que no han fet molts dels nostres pol¨ªtics catalans tan patriotes. Aix¨° ¨¦s una possible pol¨ªtica a seguir; aqu¨ª no prohibim, no fem el que han aplicat ells a nosaltres, per¨° la llengua del pa¨ªs ¨¦s aquesta¡±.

Junyent va insistir que la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, la protecci¨® del catal¨¤ mitjan?ant decisions pol¨ªtiques, ¨¦s un frac¨¤s: ¡°Tenim gaireb¨¦ 40 anys d'experi¨¨ncia, no anem enganyats. Si ens fiem dels pol¨ªtics, sabem cap a on anem. Tots aquests anys de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica ens han portat a una caiguda sostinguda de les xifres¡±. ?s a dir, segons Junyent, el catal¨¤ est¨¤ en pitjors condicions que fa 40 anys. Junyent va afegir fins i tot que ¡°si tu et vols morir, i et vols morir en catal¨¤, ho tens molt dif¨ªcil. Si tu vols que els teus fills tinguin la seva educaci¨® en catal¨¤, ho tens molt dif¨ªcil¡±.

L¨ªmits als mitjans espanyols

Gabriel Bibiloni, professor de filologia de la Universitat de les Illes Balears, va assegurar que ¡°el catal¨¤ ha de ser la llengua oficial del nou Estat. Tamb¨¦ l'occit¨¤, a la Vall d'Aran o a Catalunya. El catal¨¤ ha de ser la llengua de totes les administracions i tots els servidors p¨²blics¡±. Bibiloni va precisar que una hipot¨¨tica Catalunya independent ha de posar l¨ªmits als mitjans de comunicaci¨® en castell¨¤: ¡°Cal una desconnexi¨® dels mitjans de comunicaci¨® espanyols, i especialment de les televisions espanyoles. ?s veritat que ¨¦s molt dif¨ªcil posar fronteres als mitjans de comunicaci¨®. Per¨° els Estats dissenyen unes pol¨ªtiques de televisi¨®, i el nostre Estat tamb¨¦ hauria de construir un sistema nacional de televisi¨® terrestre en qu¨¨ la llengua normal d'aquests canals fos el catal¨¤¡±.

L'angl¨¨s, llengua imperial

Bernat Joan, exsecretari de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica de la Generalitat, va proposar una multioficialitat. Joan va defensar que l'angl¨¨s tamb¨¦ hauria de ser oficial: ¡°Algun reconeixement oficial de l'angl¨¨s donaria una p¨¤tina de pluralitat i d'universalitat i de democr¨¤cia a la futura rep¨²blica catalana¡±. Joan va avisar que l'¨²nica oficialitat del catal¨¤ suscitaria una oposici¨® majorit¨¤ria a la Uni¨® Europea, com ha succe?t amb les rep¨²bliques b¨¤ltiques que han renunciat a recon¨¨ixer oficialment el rus malgrat el seu ¨²s per part de bona part de la seva poblaci¨®. Arran d'una pregunta del p¨²blic que proposava recon¨¨ixer l'esperanto com a llengua oficial d'una Catalunya independent, i rebutjar l'angl¨¨s per ser ¡°un idioma que se'ns imposa de manera imperial¡±, Joan va apuntar que l'oficialitat de l'angl¨¨s ¨¦s un encert perqu¨¨ ¡°la millor manera d'anar contra l'imperi ¨¦s ser-hi dins¡±.

La confer¨¨ncia a la UCE va desenvolupar-se amb el manifest Koin¨¦ sempre present. Aquest manifest, presentat aquest any i signat per uns 300 acad¨¨mics i membres destacats de la cultura catalana, proposa acabar amb el biling¨¹isme per aconseguir la subsist¨¨ncia del catal¨¤. El diari digital 'El Nacional' ha informat que els diputats Gabriel Rufi¨¢n [ERC] i Eduardo Reyes [Junts Pel S¨ª] van abandonar la confer¨¨ncia molestos per la posici¨® bel¡¤ligerant contra el castell¨¤ dels ponents. Rufi¨¢n i Reyes s¨®n membres de la plataforma de castellanoparlants independentistes S¨²mate. Junyent va afirmar que la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica que defensa S¨²mate seria la sent¨¨ncia de mort del catal¨¤.