Catalans i extremenys, els que m¨¦s pressi¨® fiscal auton¨°mica suporten

Catalunya, Extremadura i Ast¨²ries s¨®n les comunitats que sotmeten a m¨¦s pressi¨® fiscal els seus ciutadans. Segons les dades de les balances fiscals publicades per Hisenda, aquestes autonomies apugen m¨¦s els impostos que la resta. Per aquest motiu, cada extremeny va abonar 199 euros m¨¦s de mitjana el 2013 per les tarifes auton¨°miques o els tributs propis vigents a la seva regi¨®. Els catalans figuren segons en aquesta llista, amb 165 euros per persona i any. I els asturians apareixen tercers, amb 161 euros. Per contra, Can¨¤ries, Navarra, Ceuta i Melilla i el Pa¨ªs Basc s¨®n els territoris on m¨¦s s'abaixen els impostos.

El 2013, any de refer¨¨ncia de les ¨²ltimes dades elaborades segons el Sistema de Comptes P¨²blics Territorialitzats?¡ªideat pel director de Fedea, ?ngel de la Fuente¡ª, als canaris se'ls va rebaixar la factura fiscal en 783 euros de mitjana per c¨¤pita respecte al que haurien abonat nom¨¦s amb les tarifes vigents en la legislaci¨® nacional. Els navarresos es van estalviar 427 euros per cap, nom¨¦s un euro m¨¦s que els habitants de Ceuta i Melilla. I els contribuents bascos van obtenir un descompte fiscal de 377 euros per habitant.

Entre el que suporta un extremeny i un canari, la difer¨¨ncia en tributs pagats arriba als 982 euros a l'any. Aquestes grans disparitats?s¨®n el resultat de la capacitat normativa dels governs auton¨°mics per crear noves figures tribut¨¤ries i modificar els seus trams dels impostos estatals. No obstant aix¨°, en el cas dels territoris que presenten tributs m¨¦s baixos, coincideix amb unes circumst¨¤ncies extraordin¨¤ries que no reuneixen la resta: d'una banda, les comunitats forals gestionen els seus propis impostos i despr¨¦s nom¨¦s en paguen un contingent a l'Estat pels serveis que els presta. Tenint en compte aquestes dades, el sistema, tal com est¨¤ configurat, llan?a uns dividends fiscals molt generosos per a bascos i navarresos malgrat que es tracta d'unes comunitats amb una renda per c¨¤pita superior a la mitjana.

D'altra banda, els canaris tenen una tributaci¨® indirecta molt baixa perqu¨¨ en lloc d'IVA i Especials suporten un impost propi conegut com IGIC (impost general indirecte canari) i que resulta bastant menys oner¨®s. Finalment, per la seva condici¨® de localitats extrapeninsulars, Ceuta i Melilla tamb¨¦ tenen alguns beneficis fiscals que permeten als seus ciutadans desemborsar menys impostos dels que desemborsarien si a tot el pa¨ªs estiguessin vigents les mateixes tarifes fiscals i els mateixos impostos.

A banda d'aquests enclavaments afavorits per unes condicions especials, les ¨²niques comunitats que el 2013 van abaixar els impostos als seus contribuents van ser Castella-la Manxa i Madrid, dues autonomies llavors governades pel PP i que mantenien els impostos m¨¦s baixos malgrat enfrontar-se a unes restriccions pressupost¨¤ries severes i tenir d¨¨ficit als seus comptes p¨²blics. Els manxecs i madrilenys van abonar a les seves hisendes regionals unes quantitats m¨¦s baixes, en concret 60 i 40 euros menys a l'any, respectivament.

A m¨¦s d'Extremadura, Catalunya i Ast¨²ries, dues autonomies m¨¦s destaquen per demanar m¨¦s esfor? fiscal als seus contribuents: Balears, amb 145 euros anuals m¨¦s, i Cant¨¤bria, amb 123 euros m¨¦s a l'any.

Atesa la capacitat recaptat¨°ria, Catalunya ¨¦s en termes absoluts la comunitat que m¨¦s diners ingressa pels seus tipus i impostos m¨¦s alts. En total, el 2013 es va embutxacar 1.246 milions d'euros, 337 milions m¨¦s que l'any anterior. En segon lloc, per quantitat total ingressada se situa, encara que molt per darrere, Andalusia, que va recaptar aquell any 635 milions, gaireb¨¦ el doble que els 361 milions obtinguts el 2012. I Val¨¨ncia ocupa el tercer lloc, amb 348 milions, xifra que gaireb¨¦ duplica els 176 milions de l'exercici previ. Enmig de les dificultats pressupost¨¤ries i la caiguda de la recaptaci¨®, aquestes alces indiquen que les autonomies van apujar amb for?a els impostos.

En canvi, curiosament Extremadura va reduir el 2013 la tributaci¨® per ingressar 218 milions d'euros davant dels 265 milions recaptats el 2012. Les rebaixes fiscals que va aprovar el 2013 el Govern de la comunitat, dirigit llavors pel popular Jos¨¦ Antonio Monago, van alleujar una mica l'elevada pressi¨® fiscal dels extremenys.

Menys c¨¤rrega tribut¨¤ria

A l'altra banda de la balan?a en termes absoluts, la comunitat que el 2013 va estalviar m¨¦s impostos als seus ciutadans va ser Can¨¤ries amb 1.653 milions, seguida del Pa¨ªs Basc, amb 825 milions; Navarra, amb 274 milions, i Madrid, amb 271 milions. Si es compara amb els registres del 2012, Can¨¤ries va aprovar el 2013 una severa al?a tribut¨¤ria que li va servir per captar 787 milions per sobre de l'exercici anterior.

Una vegada es tenen en compte aquestes diverg¨¨ncies en el rebut fiscal, es pot afirmar que els espanyols tenen m¨¦s o menys c¨¤rrega tribut¨¤ria en funci¨® del lloc on viuen. D'acord amb el?Panorama de la Fiscalitat Auton¨°mica i Foral del 2014 confeccionat pel Registre d'Economistes i Assessors Fiscals, cada autonomia segueix legislant "de forma independent i ca¨°tica". Tot i aix¨ª, les arques regionals amb prou feines obtenen amb aquest sobreesfor? fiscal al voltant d'un 2% del total de recursos impositius obtinguts en una comunitat.